No és qüestió de banderes, és la campanya electoral

Diumenge es celebra la final de la Copa del Rei de futbol, per primera vegada en anys, jugant el FCBarcelona, no es parlava de xiular l'himne ni de xiular al Rei, només es parlava de temes esportius, que és el que correspon; però vet aquí que el Partit Popular decideix utilitzar la final amb fins electoralistes i es treu de la màniga, via delegació del govern de Madrid, prohibir les estelades.

No seré jo qui defensi aquesta bandera, que ni em representa a mi, ni a la majoria dels catalans, però sí cal indicar que la mateixa no és il·legal, i per tant el decret no té cap sentit, sobretot quan es parla de desordre públic i de terrorisme.

La realitat, no ens enganyem, és que el PP utilitza, com sempre ha fet, l'independentisme català en el seu benefici, amb aquesta mesura el que pretén és arrogar ser l'únic garant de la unitat d'Espanya, davant de l'esquerra radical i separatista que vol destruir la Pàtria, com bé proclamen en el seu últim vídeo de campanya.

El més trist del cas és que la seva estultícia torna a donar ales a un independentisme que es troba en hores baixes, embolics en la coalició JxSi a compte dels pressupostos, merders a l'ANC, i la sensació que el suflé s'enfonsa. Doncs bé, la prohibició de l'estelada aconsegueix de nou unir a tots contra l'enemic comú, i ja tenim una altra vegada el discurs fet: Espanya ens odia.

És clar, que el PP pensa que aquestes accions l'afavoreixen a la resta de l'Estat espanyol, ja que a Catalunya treu molt pobres resultats, els ha de recuperar en altres llocs. No sé si l'estratègia els surt bé, el que sí puc afirmar, és que no ajuda gens als que des de Catalunya combatem l'independentisme, perquè fa molt difícil desmuntar els arguments victimistes.

És, doncs, el PP el principal fabricant d'independentistes a Catalunya, la seva ceguesa política i les seves accions inútils fan més per alimentar l'enemic que els propis munyidors del 'procés'. Així que podem concloure que el principal enemic per a la unitat d'Espanya és el Partit Popular, i no el PSOE, ni Podem, ni el que ells anomenen esquerra radical-separatista.