"Advocat, jutge i doctor, com més lluny, millor"

CDC i el saqueig del Palau de la Música

Ja fa algun temps que els metges, els mestres i els jutges gaudien de bona opinió, fins i tot, diria jo, admiració per part de la ciutadania. Amb el pas del temps, les coses han canviat de tal manera, que ara els mestres són enganxats per alumnes i pares, els metges són enganxats pels malalts i als jutges ningú els pega perquè manen a les forces de seguretat a què detinguin aquells que ho intentin. Però, però, han perdut tot el respecte i l'admiració dels que gaudien.

Aquests tres són sectors de la societat considerats exemplars per la ciutadania. Els metges curen les malalties -encara que n'hi ha que s'equivoquen amb conseqüències molt greus--. Els professors eduquen i formen els homes i dones del futur. Tots guardem records agradables o no d'alguns professors que han marcat les nostres vides, tant en el positiu com en el negatiu. És un col·lectiu de professionals molt important per a qualsevol país. No obstant això, els jutges eren inassolibles, per això es van arribar a creure déus. I els déus, segons la mitologia grega, estan a l'Olimp, en els "núvols". Aquests tres pilars de professionals de qualsevol societat són molt importants: uns tenen cura de la salut, els altres de l'educació i la cultura, i els tercers d'aplicar justícia a la ciutadania.

Dels dos primers grups de professionals s'ha vingut parlant molt per aquests processos de transformació en la societat. Dels déus de l'Olimp, molt poc. ¿Intocables? Això creuen alguns.

Els casos de corrupció han estat decisius perquè la gent comenci ja a qüestionar la independència i la justícia que apliquen els jutges. Hi ha veus que diuen que la justícia té dues balances: la que reben els rics i la que reben els pobres. Moltíssims són els exemples que tenim davant nostre. ¿Tots els jutges són iguals? És evident que no, però el corporativisme mal entès existeix, i una gran majoria mira a una altra banda i no critica els seus companys perquè estan mal vist. Això té un nom, no?

El cas Palau va començar fa ja set anys i ningú ha trepitjat encara la presó. No obstant això, qualsevol ciutadà anònim ja estaria dins. Cinc jutges han estat al cas i cap ha estat capaç de ficar a la presó a ningú. Per què? Aquesta pregunta és la que es fan tots. La resposta és majoritàriament contrària a l'actitud d'aquests cinc magistrats. ¿I els Pujol? Més del mateix, i així podríem anar omplint una llista de casos en què els jutges s'allarguen fins a l'infinit els judicis i les sentències. Per què? "Jutge net de mans no accepta regals", deia no sé qui.

Els jutges han de fer una profunda reflexió per canviar les formes i el fons d'aquesta professió que tant ha defraudat a la ciutadania. Si la societat ja no creu en la justícia ¿en què pot creure?

Acabo amb una frase popular: "Advocat, jutge i doctor, com més lluny, millor".