Permetin-me ser malpensat i fins i tot una mica antipàtic, desaprensiu i provocador. M'explicaré. El president Puigdemont no va aconseguir aprovar els pressupostos de la Generalitat i, abans de dimitir o convocar noves eleccions, va preferir practicar el vell esport convergent de la fugida cap endavant a la que tant els va acostumar Artur Mas.

Carles Puigdemont va dir desitjar sotmetre's al setembre a una qüestió de confiança. Lògic. Sabedor del sot polític que travessava la seva restaurada formació, i conscient dels desitjos republicans de ficar-se al electorat convergent, va haver de dissenyar una nova fuga miraculosa.

Quina? Seduir els 'cupaires' -per altra banda desitjosos de redimir-se davant l'opinió pública- i mimar-los per garantir el seu vot favorable el 28 de setembre. Com? Per mitjà d'un esperpèntic desafiament a l'Estat de Dret, provocant crispació institucional i enrenou mediàtic.

I ara permetin-me anar encara més enllà amb les meves perverses maquinacions. Estic convençut que els falcons del nou PDC esperen, com raja del desert, un càstig via Tribunal Constitucional. Per què? Molt senzill, per fer pinya, per donar-li vitamines a la malaltissa ANC, per tenir consigna davant unes manifestacions de l'11 de setembre que es preveien minvades de públic i, a més, poder seguir amb el mantra del viatge a Ítaca i la suposada agressivitat de tot allò espanyol.

Després de la provocació de la votació parlamentària cal esperar, lògicament, alguna reacció de les institucions. Per endavant ja els vaticino un tsunami de programes televisius, tertúlies i reportatges a TV3 al respecte.

També els previnc contra columnistes i escriba a sou que no dubtaran a cridar-nos a la indignació contra el vell estat espanyol borbònic i 'de dretes de tota la vida'. Les declaracions del cosmos sobiranista no es faran esperar. Junqueras, plorós, es farà el ofès mentre la Gabriel insinuarà la necessitat d'una insurrecció alliberadora i bla, bla, bla ...

Diu el vell refrany allò de 'pensa malament i encertaràs'. No cal ser mal pensat. Amb només repassar el patètic pati parlamentari català hi ha prou.

Fins quan anem a suportar tanta indigència intel·lectual i menyspreu a la pluralitat del país? Aquesta gent és experta en trencar-ho tot, fins i tot el que és seu. Per favor, que algú els talli el subministrament elèctric i tornin a posar espelmes a la patrona dels impossibles, Santa Rita.