Pablo Iglesias i el 'savonarolismo'

Joan Ferran


PI 1


Pablo Iglesias és una espècie de Savonarola espanyol en ple segle XXI. Així ho defineix una bona amiga meva amant de la història i de les històries del dia a dia. Fill de família il·lustre i acomodada, el dominic Girolamo Savonarola, va provocar amb els seus sermons exaltats i demagògics no pocs incidents i disturbis a la Florència del segle XV. Els seus prèdiques atacaven tant al Papa i la jerarquia eclesiàstica, com a les autoritats polítiques. Savonarola instava a les masses a aixecar violentament contra l'establert.


Famosa és la seva Foguera de les Vanitats -Falo della vanità- en què cremaven sense commiseració els llibres de Boccaccio o Petrarca al costat de pintures de Botticelli i qualsevol altre símbol mundà de luxe o paganisme. Vestit amb parracs, amb una creu entre les mans, les arengues del frare contra la corrupció i les elits incitaven a l'acció de carrer... Ja saben vostès com acabo la història de Girolamo Savonarola: Excomunicat pel Papa, empresonat, torturat i, després de patir garrot vil, cremat a la foguera fins a la desaparició de les seves cendres portades pel vent.


Des que la meva amiga comparo al dirigent de Podem, amb el dominic nascut a Ferrara, cada vegada que veig a Pablo Iglesias penso en Savonarola. Em ve a la ment el seu incisiu combat contra els Mèdici però, també, la cruel i rigorosa dictadura que va implantar a Florència.


Quan Pablo Iglesias parla de 'la gent' - abans 'les masses' en terminologia gramsciana- justificant el setge al Congrés dels Diputats penso en Savonarola. Quan justifica com llibertat d'expressió l'assetjament a Felipe González a la universitat, segueixo pensant en el dominic autoritari. Quan gesticula com un posseït, en el ple del Parlament fins a ser cridat a l'ordre, veig la imatge del frare amb caputxa. Quan titlla de traïdors a aquells que als que veto el camí de la Moncloa, veig el piròman de les falses vanitats.


Però la veritat és, amics, que els Savonarola desgraciadament abunden. Es manifesten en l'esbroncada a Lluís Rabell a la sortida del Parlament Català, en l'intent de boicot al pregó de Pérez Andújar; en la fustigació a l'exposició del Born; en les trompades als partidaris de la selecció espanyola de futbol...


Aquest país necessita profundes reformes i decisions polítiques de calat, cert. Però no és menys cert que sobren fogueres, demagògia i Savonarolas.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH