Una mandra deliciosa

Llegim i escrivim per pensar i guanyar alguna claredat en el nostre viure, i no només per orientar-nos sinó també per gaudir. Un amic em recomana el llibre Parlava amb les bèsties, els peixos i els ocells, escrit en 1949 amb evident alegria, saber i bon humor. El seu autor és Konrad Lorenz, pare de l'etologia; catedràtic de psicologia humana en Königsberg, havia ensenyat abans anatomia comparada i psicologia animal a la capital de la seva Àustria natal. Doncs bé, què he pogut aprendre de la seva lectura que em serveixi per viure i comunicar? No m'és possible respondre amb plenitud a aquesta pregunta, però sí destacar alguna idea. Anem allà.

En efecte, després de declarar un home mandrós, "tan mandrós que serveixo més per observador que per experimentador", el premi Nobel de Medicina de 1973 escrivia un paràgraf que mereix tota la nostra atenció: "El meravellós que té aquesta vida de pura observació i contemplació amb els animals salvatges és que els mateixos animals són també deliciosament mandrosos. L'estúpida pressa dels moderns homes civilitzats, que ni tan sols disposen de temps per adquirir una veritable cultura, és una cosa completament estrany als animals ". La mandra és en si un concepte pejoratiu, que significa negligència i fluixedat. Però el mestre Lorenz no es referia a aquest abandonament i deixadesa. Ell reivindicava el plaer de viure i aprendre a observar amb perspicàcia i intel·ligència, sabent relacionar tot el vist i sentit. El valor d'un treball que no és 'treball', sinó entreteniment.

Un greu problema personal i social en aquest segle és el saber què fer amb enormes 'latifundis de temps desocupat'; una expressió del sociòleg brasiler Gilberto Freyre. Com treure-li partit al temps propi és com treure-li felicitat, no diners ni pompa o un altre succedani. Cap a aquest objectiu d'enriquir el temps lliure no apunten els partits polítics, menys encara els seus aparells, obsessionats amb el poder.

Konrad Lorenz indagava en el comportament animal, sense idealitzar. Bé sabia que als animals no cal andarles amb presses, són com són. "Si es volen conèixer les oques silvestres, s'ha de viure amb ells, i si es vol viure amb ells, deu un compassar el ritme de la seva vida al de les oques". En aquesta adaptació a ells trobava no només satisfacció, sinó una font de saviesa.