dimarts, 13 de abril de 2021

La mare terra

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

Madretierra


En la majoria de les mitologies, s'associa a la terra com a mare capaç de donar vida i sosteniment. Per igual Gea que Tonantzin, Coatlícue, Isis, Xochiquetzal, Guan Yin, Yemayá, Ixchel, Ishtar, Guan Ying, [1] són deïtats femenines, que independentment de la seva caracterització particular, tenen com a factor comú el ser engendradores, creadores de vida, símbol de la fertilitat. Tot i els pobles més primitius, comprenien la importància dels elements en la naturalesa --aire, foc, aigua, terra-- amb els quals es buscava l'harmonia, ja que en cas de desequilibri, l'adveniment de la mort era ineludible. Així el matriarcat es va desenvolupar en tota plenitud amb el femení, que específicament podria tenir deesses dels banys, àvies, del cor --amb diverses manifestacions emotives que anaven des de l'amor fins al odi-- i pel seu lloc les vinculades amb la fertilitat ja que engendraven déus --tots els de l'Olimp per exemple-- semi déus, i eventualment veritables monstres, que acabaven matant la mare com avui molts fan amb la terra.


El 1970, just un 22 de abril Gaylord Nelson --senador nord-americà-- amb el suport de poc més de dos mil universitats i gairebé una dotzena de milers d'escoles, va aconseguir la creació de l'agència de protecció ambiental, amb la missió específica de protegir el medi ambient. Per descomptat l'enveja humana no es va quedar impàvida i va aconseguir fer notar que un 22 de abril va néixer Lenin i van treballar per injuriar les causes ambientalistes argumentant que eren un engany comunista. En això pensava el senyor Trump, quan en campanya va declarar diverses mesures en contra de la cimera de París i altres similars?


Ser ambientalista en els anys 70 era sinònim de perversió i anti desenvolupament industrial, fins que després de la caiguda del mur de Berlín, les pròpies empreses van trobar que era redituable econòmicament l'ecologisme; a grau tal que el 1992, i en el marc de la declaració de Rio, es va expressar la intenció de fomentar l'harmonia amb la natura i la mare terra, com a suposat per assolir el just equilibri entre les necessitats socials, econòmiques i mediambientals. Així les coses el passat 22 d'aquest mes, en tot l'orbe van celebrar --ja amb l'aval de l'ONU-- un dia internacional l'objectiu és recordar que el planeta i els seus ecosistemes ens donen la vida i el sosteniment. Les autoritats, que voltegen a una altra banda davant els tala boscos, les empreses mineres que contaminen rius i destrueixen terres, i les indústries que no han fet res per netejar els oceans de les seves escombraries.


Com van celebrar? Se suposa que el tema central del 2017 va ser "l'alfabetització mediambiental i climàtica" com una forma de fer conscient a la humanitat que seguir agredint al medi ambient no només implica l'augment de tremolors, tsunamis, desglaços, calors extrems, sequeres o aparició de malalties eradicades o desconegudes; sinó la mort mateixa de la terra i per tant de nosaltres o la nostra descendència. N'hi haurà prou amb legislar o pintar els vells camions recol·lectors d'escombraries? Qui i per quant $$$ s'han beneficiat els promotors de parquímetres, bicicletes, banys alternats en comptes de diaris? De què grandària són els mercats de l'energies tradicionals --gas, gasolina-- i les trucades medi ambientalistes que fan servir al sol i al vent com "els seus socis no pagats"?


Des del neolític, els primers ancestres sabien que la mare terra dóna vida, aliment i fins a una mort generosa; però que aquesta pot convertir-se en paorosa si no se li respecta. Pobles etruscos, mesopotàmics, egeos, celtes, indoeuropeos, van sobreviure bàsicament per reconèixer el valor de no barallar-se amb la mare terra i aquí estem però, podem garantir aquest mateix destí als nostres fills néts i descendència generacional del segle XXI?


La màgia perversa del consumisme ha propiciat un atordiment global incapaç de ser detingut ni per les prèdiques educatives ni per les recognoscibles encara que poc eficaços campanyes de participació --reforestación, neteja de rius, pintura de banquetes, recollida d'escombraries en platges, carrers etc.- promogudes per diverses ONG. A les teologies monoteistes --judeocristianas, ortodoxes, musulmanas-- que passen del matriarcat a diverses etapes del masclisme, el Creador es va ocupar de fer un món perfecte i equilibrat en el qual va posar a la parella d'éssers als que va concedir no només algunes de les seves semblances, sinó la responsabilitat de mantenir, com a bon majordom, l'equilibri de la casa que li va proveir. Com és que en nom de la "infal·libilitat científica" s'ha arribat a concloure que el creixement il·limitat de "consumidors", la substitució de treballadors per màquines robòtiques i el control natal mitjançant la negació de la fertilitat natural pugui salvar la mare terra de la seva horripilant mort?


El mínim d'il·lusos convençuts que l'acumulació de béns materials --ganancias de negocis-- establerts en centres comercials, casinos, centres de diversió --el turístic ha devastat moltes de les meravelloses zones naturals que encara quedaban-- o la despesa encaminat a buscar un planeta altern a la terra, pot ser la seva salvació, però i què de la resta? És a ells a qui es dirigeixen els missatges consumistes i manipuladors? Per això els embruteixen amb drogues? Tot sembla apuntar a la qualitat de descartables de milions de persones, a les quals la mateixa manera se'ls llancen bombes, elements químics nocius o se'ls expulsa, sense mes destí que la mort primerenca o el patiment sense límits per la discriminació i el rebuig.


Si poguéssim veure el plor de la mare terra pels milers que han mort al mig del fang, ofegats al mar embravit pel qual busquen sortida o deshidratats al desert, potser faríem alguna cosa més eficaç per mantenir l'equilibri.


[1] https://santuariodelalba.wordpress.com/2014/03/30/la-diosa-madre-de-los-mil-nombres/

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH