I si a França fracassa el pacte republicà?

Emmanuel Macron és el nom amb el qual els mitjans de comunicació encapçalen totes les seves informacions en aquest dilluns de finals d'abril. Un exministre socialista que va abandonar, el que era el partit de govern a França, per presentar-se a les eleccions, s'ha convertit en l'esperança europeista de Brussel·les al guanyar, per una minoria majoritària suficient per anar a la segona volta, les eleccions al nostre veí país.

Marine Le Pen és l'altra "triomfadora" de la jornada que espera a la segona volta que els vots dels minoritaris Jean Lasalle, Nicolas Dupont-Aignan o François Asselineau, més euròfob encara que Le Pen, li donin una victòria sorpresa com a Trump, que els enquestadors no esperen i la majoria dels partits fins ara majoritaris tampoc.

Diuen, els que saben d'aquestes coses, que Macron és un projecte pòstum del President Hollande que, com Mitterrand, vol perpetuar-se en el poder deixant al capdavant de la República a un molt jove candidat del socialisme més heterodox i europeista, cosa que molts també han qualificat d'error històric i risc innecessari per als interessos dels francesos.

Si les legislatives, al seu torn, confirmen l'enfonsament definitiu de les dues grans forces hegemòniques a França, a Macron l'espera una travessia política plena d'incerteses, ja que darrere de la seva molt acusada personalitat política, hi ha un buit de poder, que fins ara ocupaven els dos grans partits, que s'han esqueixat com a Itàlia en múltiples trossos ideològics que col·loquen a la República en un dilema realment històric.

Tanmateix això és futur encara molt llunyà per als votants, ja que el més immediat és on es ventila pràcticament "la més gran". Triar un President recolzat per tots els caiguts en desgràcia electoral, executant així el que s'anomena el pacte republicà, o pel contrari, donar l'esquena a aquest, i deixar-se seduir per la "populista" Marine Le Pen, com ja van fer els nord-americans amb Donald Trump en contra de tots els pronòstics.

Tot el món polític i empresarial espera que això no succeeixi. Però, la veritat, és que ningú s'atreveix a posar la mà al foc per un candidat que, fins fa poc, era un desconegut i a més ministre d'un departament bastant sacsejat per la molt cabrejada classe mitjana i encara molt més, per tots aquells francesos que tenen por al que estan veient en els seus carrers amb els atemptats jihadistes, el reflex social, que tan bé sap aprofitar la ultradreta de Le Pen.

Per això la pregunta que avui ens fem és molt simple i al mateix temps terrible: I si a França fracassa el pacte republicà, ens apropem, potser, a la fi de la Cinquena República?