El maleït paper

Ábalos, el portaveu provisional que el PSOE es va treure del barret de copa parlamentària per respondre a Pablo Iglesias, va ensenyar un paper --que després va mig llegir-- que l'assessor de capçalera del líder de Podem li va escriure al maig, perquè tingués sempre a mà que el full de ruta de la formació morada començava i acabava també en la tècnica política de no deixar créixer al PSOE, fins i tot per sobre de l'intent d'enderroc de Mariano Rajoy com a president del Govern del Regne d'Espanya.

Avui, dia següent a la moció, gairebé ningú s'ocupa d'aquest detall, i només s'incideix en les bones formes que es van mostrar el portaveu sociata i el propi Iglesias. I, no obstant això, el citat informe existeix i ha estat elaborat per aquest assessor que Esquerra Unida ha posat al costat de Pablo Iglesias, per exterminar els socialistes o deixar-los en una expressió parlamentària semblant a la dels seus homònims grecs. I sincerament, no em crec que aquesta estratègia hagi de canviar per a res en els pròxims mesos i molt menys si Pedro Sánchez intenta pactar una altra moció de censura abans de final d'any.

El cinisme, que també avui denuncia públicament el gran Iñaki Gabilondo, que demostra el ressenyat fet, ens mostra, en el dia que es compleixen quaranta anys de l'arribada de la Democràcia, el molt escàs valor ètic que algun dels nostres nous polítics auto-concedeixen a les seves afirmacions o a les dels seus rivals polítics.

El proper cap de setmana neix un nou PSOE. Espero i desitjo que per bé de la democràcia espanyola, encara que molt em temo que molts dels que l'hem votat durant anys tindrem molts dubtes en tornar a fer-ho si no tenim clar que la centenària formació que va fundar el gallec Pablo Iglesias Posse ha sabut unir tots els desafectes que ha creat en el seu si la celebració de les últimes primàries i sobretot, tot allò que s'ha arribat a dir innecessàriament.

Perquè si l'Executiva que dissenya el nou secretari general, que està en el seu dret, no atrau els que van ser els seus adversaris circumstancials, el PSOE efectivament serà un partit renovat, però perdrà pel camí a molts milers dels seus votants que no són, ni han estat mai militants. Confiem que això no sigui així, perquè la democràcia espanyola ho necessita imperiosament tot i que, de moment, les percepcions, a priori, no siguin massa encoratjadores.

No estaria de més que José Luis Ábalos Meco --que segons sembla serà el número dos del PSOE com a Secretari de organització-- llegís als congressista el text íntegre del "maleït paper" que va ensenyar al Parlament, perquè les parts en litigi s'adonessin que el PSOE només sobreviurà en la unitat dels seus membres, ja que a la seva esquerra només té al "nou comunisme" que, com sempre, intenta fer-lo desaparèixer.