Una república sense dret a rèplica

Imatge d'arxiu del Parlament de Catalunya.

Xafogor és la paraula que qualsevol demòcrata va sentir al escoltar els portaveus dels grups parlamentaris de Ciutadans, PSC, PP i CSQEP al Parlament protestar inútilment contra els reiterats intents de la presidenta Forcadell de silenciar-per tirar endavant el canvi en l'ordre del dia , propiciat pels grups parlamentaris Junts pel Sí (JxSí) i CUP, i aprovar, per via d'urgència, l'anomenada "llei del referèndum d'autodeterminació" al Parlament de Catalunya. El aspre debat va permetre constatar el nul respecte als procediments democràtics dels líders d'ERC, PDE-Cat i CUP a la seva esbojarrada fugida cap a l'1-O.

Veure'ls en acció dinamitar l'Estat de Dret a l'hemicicle, vulnerant sense immutar en el seu escó els drets més elementals dels diputats -com ara conèixer els projectes de llei amb 48 hores d'antelació, disposar de terminis raonables per presentar esmenes o sol·licitar informes jurídics als lletrats de la Cambra i dictàmens al Consell estatutari- haurà servit per aclarir els dubtes que encara albergaven alguns polítics i ciutadans sobre la naturalesa del promès "nou país per a tothom". Gràcies per aclarir-nos que en el seu república no hi ha dret a rèplica.

"Anem a votar, anem a votar"

Aquesta és la frase que va repetir Forcadell mentre intentava fer callar les protestes de tots els portaveus de l'oposició que, amb independència de les seves posicions polítiques, demanaven la paraula per denunciar l'atropellament a la democràcia que els diputats de JxSí i CUP estaven perpetrant. Com els va recriminar Coscubiela (CSQEP), "això no és un canvi de l'ordre del dia" sinó més bé l'aplicació del principi dictatorial de "a tot aquell que no m'agrada li tapo la boca". Dit i fet: Forcadell li va tancar el micròfon mentre el diputat gesticulava amb veu ia inaudible davant les càmeres. Després de l'intent del vicepresident Espejo (Ciutadans) d'intervenir en el ple, tallat amb veu alterada per Forcadell, la que va ser primera presidenta de l'ANC va cridar a un primer recés perquè la taula de portaveus pogués reunir-se, com exigien els diputats de la oposició, a tractar el transcendental canvi en l'ordre del dia.

L'anomenada 'llei del referèndum d'autodeterminació' estableix en el seu Art. 3.2 un "estat d'excepció" que deixa en suspens la Constitució, l'Estatut de Catalunya, la Llei Orgànica del Règim Electoral General i qualsevol norma o sentència que entri en conflicte amb ella. No cal ser un expert constitucionalista per adonar-se del disbarat jurídic i els riscos que comporta per a la salvaguarda dels drets dels ciutadans i la llibertat d'empresa que un grup de diputats il·luminats s'arroguin tots els poders i violin totes les regles bàsiques de la democràcia constitucional, l'única que garanteix els drets individuals i col·lectius, i proporciona a les minories seguretat jurídica davant l'arbitrarietat de les majories. Quan a això s'afegeix la vulneració reiterada pels grups de JxSí i CUP dels principis i salvaguardes establerts per tramitar amb garanties els projectes legislatius, ignorant les lleis i els reglaments de les cambres, l'escenari que emergeix a Catalunya és d'una gravetat extrema.

No és temps de peròs

Com era previsible, les queixes i apel·lacions al reglament i al sentit comú de l'oposició van caure en sac foradat i el govern de Puigdemont-Junqueras va acabar modificant l'ordre del dia i Forcadell va concedir un parell d'hores a l'oposició per presentar esmenes, sense aclarir el procediment a seguir ni acceptar que la taula es reunís per establir-les. Alguns grups de l'oposició van anunciar que demanaran empara al Tribunal Constitucional (TC) mentre la Fiscalia anticipava que presentarà davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya una querella contra Forcadell i els membres de la taula que van votar a favor de tramitar la 'llei'. A aquesta hora, el ple, el final està cantat, reprèn la sessió després de dues hores d'interrupció mentre l'oposició continua demanant explicacions a Forcadell que només està interessada a procedir a votar les esmenes.

En la seva compareixença davant els mitjans de comunicació, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, va informar que el president del Govern ha ordenat a l'Advocacia de l'Estat interposar un incident d'execució de sentència davant del TC per paralitzar les decisions adoptades al Parlament i decantar les responsabilitats penals en què puguin haver incorregut Forcadell i els membres de la taula que van portar la 'llei' al ple. Sáenz de Santamaría ha assegurat que el Govern està preparat per defensar els drets dels catalans i la democràcia a Catalunya, i aprovarà el recurs al TC al Consell de Ministres extraordinari convocat per avui mateix.

Celebro el suport sense matisos que Rivera, president de Ciutadans, va traslladar al Govern un dia abans de l'aquelarre secessionista al Parlament, i comparteixo la petició que li va fer a Rajoy que el pròxim 1 d'octubre no torni a repetir-se el vergonyós espectacle viscut el 9-N, amb la utilització partidista de les institucions d'autogovern i els mitjans de comunicació, l'ocupació d'espais públics i la malversació de cabals. Més preocupant resulta l'ambigua posició de Sánchez, secretari general del PSOE, que aquest mateix dia es reunia amb el gens fiable Iglesias, líder de la secció madrilenya de Podem, i assumia en roda de premsa les aspiracions de Catalunya, El País Basc i Galícia (almenys) a ser reconegudes com a nació. En alguna ocasió he manifestat la meva oposició, no tant a la desfasada pretensió de reconèixer com a nació a un territori sinó al fet que això comporti privilegis per als seus habitants, i trenqui la igualtat de tots els espanyols que proclama la nostra Constitució. Però fins on sé, el projecte federalista que abanderen el PSC-PSOE suposa, a més del reconeixement de la nació catalana, el blindatge de la immersió lingüística i la concessió de privilegis fiscals inadmissibles per a qualsevol socialdemòcrata tebi. Avui, Sr. Sánchez, no és dia per posar pals a la roda sinó per pensar en l'interès de tots els espanyols i donar suport a les mesures que adopti el Govern per preservar el nostre Estat social i democràtic de Dret.