Som república?

Forcadell compareix davant del TS

Forcadell va abandonar la presó d'Alcalá-Meco el 10 de novembre a mig matí, després de dipositar la fiança de 150.000 euros imposada pel magistrat Llarena Conde, instructor de la causa oberta al Tribunal Suprem (TS) contra els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya que van aprovar portar al ple la resolució d'independència votada el 27 d'octubre. La fiança va ser dipositada mitjançant xec signat pel tresorer de l'associació secessionista ANC que la pròpia Forcadell va presidir des del 2012 fins al 2015, i que en conjunció amb el govern de la Generalitat, els grups parlamentaris Junts pel Sí i CUP, i les associacions Òmnium , AMI i ACM han promogut la constitució d'un estat independent en forma de república. A més de la retirada del passaport i la prohibició d'abandonar Espanya, l'acte imposa a la presidenta l'obligació de presentar-se setmanalment al jutjat de la seva conveniència i comparèixer davant del TS quan sigui requerida.

ET VOLEM CARME

Com el magistrat estableix en la seva resolució , Forcadell va desplegar "una actuació principal en els fets que s'investiguen", tant mentre va estar al capdavant de l'ANC com durant el temps que ha presidit al Parlament. Va ser precisament durant aquesta segona època que va culminar en la fatídica votació, quan el Parlament "va perfilar el mètode que s'anava a seguir per declarar la independència" i es va aprovar "l'aparent suport legislatiu que el projecte necessitava, fonamentalment les lleis del referèndum i de desconnexió que van conduir a la declaració d'independència". Forcadell era plenament conscient de la inconstitucionalitat de totes les resolucions i normes aprovades durant la seva presidència, ja que va ignorar les repetides advertències del Tribunal Constitucional i els informes del Lletrat Major i el Secretari General del Parlament al respecte, i va aplicar amb mà de ferro el reglament reformat ad hoc per aprovar les lleis de desconnexió.

Segons es desprèn també de l'acte, la fins ahir immaculada heroïna del secessionisme assumir davant el magistrat del TS la intervenció de la Generalitat en aplicació de l'article 155 i es va comprometre a renunciar "a qualsevol actuació fora del marc constitucional". Protagonista indiscutible de totes les manifestacions convocades per les associacions secessionistes des de 2012, Forcadell no va assistir a la concentració de les llanternes a Barcelona l'11 de novembre (11-N) convocada per l'ANC o Òmnium per reclamar l'excarceració dels 'presos polítics' , categoria que inclou els membres del govern de la Generalitat empresonats, als membres de la Mesa del Parlament en llibertat condicional i als 'Jordis', els capitostos dels tumults davant la Conselleria d'Economia el 20-21 de setembre.

Forcadell, aconsellada per la seva defensa, va preferir 'desconnectar' de l'acte que hauria reafirmat el seu compromís personal amb "la mobilització ciutadana" a la qual, el magistrat del TS que instrueix la causa, atribueix un paper essencial en el procés, en tant que " element que forcés el reconeixement polític de l'estat de fet ". Mauri, vicepresident d'Òmnium, li va dedicar un entendridor "Et volem Carme", i la va exculpar per la seva renúncia al TS: "ens és igual -va dir- el que hagin dit ... els membres de la mesa davant un Estat que amenaça. L'únic que compta és tot el que han fet aquests anys, des del Parlament i des dels carrers ". Forcadell publicava el següent missatge poques hores després d'abandonar la presó: "Tornem a casa. Amb la consciència tranquil·la d'haver actuat correctament: garantir la llibertat d'expressió al Parlament, seu de la sobirania nacional ". Aquest tuit de Forcadell mostra, a més de falta de penediment, cap voluntat de respectar la nostra Constitució.

La realitat és que el futur de Forcadell i de la resta de colpistes, des Puigdemont a l'últim conseller, així com altres alts càrrecs les activitats delictives afloraran a mesura que progressin les investigacions en curs, és bastant negre. Com va subratllar Llarena, la violència a la qual es refereix l'article 472 del Códido Penal "no fa sinó adjectivar l'alçament que requereix el delicte de rebel·lió. Però això no vol dir que perquè l'alçament sigui públic resulti exigible que incorpori fets lesius o perjudicials, bastant per a això fer ostentació d'una força i mostrar disposició per usar-la. La presència de violència per ús d'armes transcendeix el tipus bàsic del delicte de rebel·lió que es converteix en una modalitat agreujada ". Estimada Carme, més val que et prenguis un respir perquè qualsevol actuació que doni peu a pensar que persisteixes en actuar "fora del marc constitucional" només agreujaria la ja complicada situació processal.

UN SOL ESTAT, NO DOS

Tot i els agosarats esforços de 'Puigmalión' a Brussel·les per traslladar als catalans la impressió que hi ha un govern a Brussel·les, l'acceptació per la majoria dels seus consellers d'anar a la presó, la claudicació per molt insincera que sigui de Forcadell davant el 155, la decisió de tots els partits, ERC i CUP inclosos, de participar en les eleccions autonòmiques convocades per un govern 'il·legítim', i el reconeixement tardà que no estaven preparats per posar en marxa la república, desmunta completament la pretensió de Puigdemont de aparèixer com a president exiliat. La seva reunió amb dues de les diputades de la CUP que van assestar el cop de gràcia a Mas, seguida per la visita del mateix Mas a Brussel·les, dóna una idea de fins a quin punt l'expresident no sap on va ni amb qui. La seva última víctima ha estat el seu propi partit, el PDeCAT, que va abandonar a la seva sort en un túnel per pujar a l'autobús de "Junts per Catalunya". És clar que un nom més apropiat hauria estat "Dividits per Catalunya".

A aquest psicòpata de la política n'ha tingut prou amb uns dies a Brussel·les per dilapidar l'escàs crèdit amb què comptava a la seva arribada. Ara, a més de denigrar la democràcia espanyola, es dedica a desacreditar els líders i les institucions de la UE. Els suports que esperava concitar per a la seva causa en el cor d'Europa brillen per la seva absència. La proposta presentada al parlament de Flandes per reconèixer la independència de Catalunya només va aconseguir el suport de 4 diputats (sobre 99) d'extrema dreta. I Amnistia Internacional va reconèixer que els dirigents catalans detinguts no són presos polítics. En fi, s'amunteguen les males notícies per Puigdemont, els 'jordis' i altres colpistes perquè passi el que passi a les eleccions del 21-D ningú va a lliurar-los de seure al banc dels acusats.

La qüestió ara és saber fins quan tindran gasolina l'ANC, Ominum i l'AMI per seguir noliejant autobusos i alimentant la ficció que alguns divendres o dissabtes a la tarda "som república". Encara que el 7 de desembre planegen envair Brussel·les per donar suport "al nostre govern legítim", la convocatòria d'eleccions ha fet aflorar diferències entre els tres partits secessionistes que els ha impedit arribar a acords programàtics de llarg abast. La unitat s'esgota en la agitació de carrer i ha de resultar descoratjador per als manifestants escoltar Alcoberro, vicepresident de l'ANC, recordar-los que el 'poble' de Catalunya es va sobreposar als desastres de 1714 i 1939. Aquest és el desastrós i tràgic futur que espera a la república catalana? Mentre l'agenda política estigui a les seves mans d'agitadors mentiders i irresponsables, ningú pot estranyar-se que les empreses hagin paralitzat les seves inversions i prop de 2.500 societats hagin abandonat Catalunya. El Govern hauria de preparar-se també perquè el 21-D no s'aturarà als colpistes ni evitarà la ralentització econòmica.