Cash Controls: Seguretat i Transparència a les fronteres de la UE

Seu del Parlament Europeu

El projecte de Reglament sobre controls d'entrada o sortida de la UE incorpora un avanç significatiu en la lluita contra el blanqueig de diners i el finançament de la criminalitat greu transnacional i del terrorisme. La clau resideix en un reforç de la cooperació entre autoritats duaneres al rastreig dels fluxos de diners en efectiu i de l'intercanvi d'informació entre aquestes autoritats.

L'experiència acumulada en l'espai europeu -mercat interior, lliure circulació de capitals- corrobora que el maneig de grans sumes de diners en efectiu és emprat, en ocasions, per a desenvolupar activitats delictives i facilitar el blanqueig de capitals procedents de negocis il·lícits. I això és així perquè aquestes quantitats líquides -diners comptants sonants- poden ser transferides amb tanta agilitat com opacitat, en total absència de transparència o declaració (i consegüent rastre o traçabilitat). Són -i per això es emprant difícils de rastrejar pel seu caràcter líquid. Aquesta és la raó per la qual el Reglament de Cash Control imposa l'obligació de declarar les quantitats d'efectiu superiors als 10.000 euros en el moment de la seva entrada o sortida de la UE (declaració obligatòria).

És cert, però, que els delinqüents s'adapten ràpidament les seves estratègies a la imposició de nous controls, estant en disposició de recórrer a altres actius igualment líquids i impossibles de rastrejar. Intentant pal·liar aquesta variant atenent-se a paràmetres de raonabilitat i de proporcionalitat, la nova legislació europea inclou l'or en la seva definició, alhora que permet canvis ràpids de la definició d'"efectiu" per corregir sobre la marxa les possibles deficiències de funcionament del sistema, tancant en el seu cas les llacunes que puguin sorgir a través del recurs als anomenats "actes delegats" (complement normatiu per part de la Comissió sota control del Parlament). Amb aquest sentit s'ha introduït en el debat parlamentari una "clàusula de revisió" que cada tres anys permeti actualitzar el Reglament pel que es mostri necessari, així com estendre, si és el cas, l'obligació de declarar també l'"efectiu no acompanyat" o els diamants.

Però per dur a terme una bona investigació, les autoritats competents han de tenir accés a totes les dades rellevants el més ràpid possible.

Per tant, el Parlament ha escurçat significativament els retards existents en la transmissió d'aquesta informació, reduint els límits temporals de trenta a només quatre dies. Atès que les dades es contenen en un sistema electrònic, una part fonamental de la transmissió d'aquestes dades s'hauria de fer a l'instant.

Les sancions imposades per la falta de declaració de l'efectiu vénen actualment definides en les legislacions nacionals dels Estats Membre, sent molt divergents entre si: la mateixa quantitat de "efectiu no declarat" pot ser objecte de multes de molt divers rang: des dels 330 euros en un determinat Estat membre fins al 200% de la suma total no declarat en algun altre cas (Espanya, per exemple).

Lamentablement, el Consell i la Comissió no han mostrat fins a la data cap ambició a l'hora de lluitar contra el conegut fenomen de "forum shopping"; és a dir, la selecció del fòrum jurídic i judicial que més convingui a l'estenedor de grans quantitats de diners en efectiu, facilitant l'elecció del tractament menys onerós per als defraudadors. Per aquesta raó, com a ponent d'aquesta normativa europea, faig meu una crida per una major harmonització en aquest camp, sol·licitant a la Comissió que proposi una nova legislació al respecte.

L'informe dota les nostres autoritats duaneres i de control de fronteres exteriors de la UE amb les eines necessàries per millorar la lluita contra el rentat de diners i el finançament del terrorisme, el que resulta crucial en l'actual estadi de la globalització.

És important assegurar el ràpid accés a totes les dades requerides per les institucions de recerca del delicte (les Law Enforcement Agencies) per efectuar les seves indagacions.

Això només és possible si els sistemes que utilitzen per intercanviar informació són, en efecte, compatibles i estan interconnectats, sempre que estiguin subjectes, per descomptat, a les limitacions en matèria de dret d'accés a aquestes bases de dades ia la consegüent limitació del propòsit específic de la consulta concreta de què es tracti en cada cas.

L'objectiu, per tant, no consisteix a saturar als investigadors amb tota la informació existent, sinó assegurar-nos que siguin els responsables o les institucions adequades que tinguin accés a les dades que resultin més rellevants i correctes en cada investigació. També ha quedat clar en el present reglament que l'existència d'una Unitat d'Intel·ligència Financera (UIF) d'escala paneuropea tindria un valor afegit important a l'hora de facilitar el treball d'investigació de les actuals Unitats d'Intel·ligència Financera dels Estats Membre en la seva lluita contra els delictes transnacionals. Per tant, en el nostre informe es demana específicament a la Comissió Europea que proposi una nova legislació per a l'establiment d'una Unitat d'Intel·ligència Financera de la UE.

En definitiva, l'informe que hem aprovat en la Comissió de Llibertats, Justícia i Assumptes d'Interior del PE emet un fort senyal des del Parlament Europeu de cara a les negociacions legislatives que començaran ara amb el Consell. Hem actualitzat les eines a disposició de les autoritats encarregades del compliment de la llei i investigació dels delictes per afavorir un millor seguiment i un control de l'efectiu en trànsit a través de les fronteres exteriors de la UE. I hem fet tot el possible per mantenir el principi de proporcionalitat en protegir els drets de la ciutadania consagrats a la Carta de Drets Fonamentals de la UE.