Casiodoro de Reina

La Fundació 'Centre d'Estudis Andalusos', adscrita a la Junta d'Andalusia, ha presentat una col·lecció de biografies de personatges que mereixen ser millor coneguts pel públic en general. És un projecte dirigit per l'historiador Manuel Peña Díaz. Avui voldria comentar la seva tercera entrega: el llibre Casiodoro de Reina ('Llibertat i tolerància a l'Europa del segle XVI'). La seva autora és Doris Moreno, professora d'Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona, interessada en les fronteres entre ortodòxia i heterodòxia i entre tolerància i intolerància. Com a bona historiadora -és rigorosa i objectiva-, Doris desitja comprendre bé el curs dels successos humans en el passat, i ha emprès el seguiment del desenvolupament d'una vida personal difícil per voler exercir la seva llibertat de consciència.

Casiodoro va néixer fa cinc segles a Montemolín, al sud d'Extremadura, va ser un monjo jerònim que es va passar al protestantisme; el monestir sevillà de Sant Isidoro del Camp "va ser l'única comunitat espanyola que va ingressar en massa en un moviment que només amb reserves podem anomenar protestant" (Domínguez Ortiz), amb diversos nivells d'adhesió. Casiodoro va fugir d'Espanya el 1557 i, cinc anys després, un acte de fe a Sevilla va ordenar que una efígie seva fos cremada en públic per dogmatizador i mestre de l'heretgia luterana. A ell es deu la primera traducció a l'espanyol de tota la Bíblia, coneguda com Bíblia de l'Ós pel seu gravat (Basilea, 1569). Casiodoro va ser un objectiu de recerca i captura, tant d'espies inquisitorials com de gelosos calvinistes francesos i flamencs. La seva vida va caminar per ciutats com Sevilla, Ginebra, Londres, Anvers, Basilea, Estrasburg i Frankfurt (on va rebre la ciutadania i va morir en 1594, casat i amb fills). Va haver de fugir diverses vegades, també perseguit per diversos centres protestants. Diu l'autora que amb la seva posició flexible no va voler furgar en "la ferida oberta per la fragmentació del protestantisme".

La vigorosa intervenció de la Inquisició va evitar que a Espanya es formessin comunitats protestants com a França. Doris formula aquesta qüestió: "Els inquisidors, sabien el que era ser protestant a mitjan segle XVI? Si ho sabien, van aplicar adequadament el seu coneixement teòric a l'hora de jutjar les declaracions dels acusats?". Unes preguntes que bé valen un llibre.