Espanya va pel triplet; Portugal, per la revenja: final explosiva de la Nations League

La final té un component simbòlic evident. La Península Ibèrica s’apodera del futbol europeu, almenys per una nit, en un duel amb ecos de clàssic. Espanya arriba com a vigent campiona de tot: Lliga de Nacions, Eurocopa i amb una ratxa de resultats que la consolida com a referent internacional. Portugal, guiada per la figura eterna de Cristiano Ronaldo i la gestió de Roberto Martínez, vol reclamar aquest lloc i trencar una sequera de victòries contra Espanya en partits oficials des de 2004.

Ambdues seleccions coincideixen, a més, en un element poc habitual: els seus entrenadors són espanyols. Luis de la Fuente, al capdavant de la selecció espanyola, ha signat un cicle impecable. Martínez, tècnic de Portugal, troba finalment una final després d’anys d’altes expectatives amb Bèlgica.

L’Allianz Arena, escenari de luxe

El partit es disputarà a l’Allianz Arena, a Munic, un estadi amb capacitat per a 75.000 espectadors que ja ha estat testimoni de partits decisius en aquesta Nations League. Espanya en guarda un bon record recent: va ser allà on va eliminar França a les semifinals de l’última Eurocopa. Portugal, en canvi, arriba a la final després de vèncer Alemanya per 1-2 en aquest mateix estadi.

Espanya: estabilitat, joventut i ambició

La selecció espanyola arriba amb una proposta consolidada i una identitat definida. Luis de la Fuente ha sabut barrejar la joventut de figures com Lamine Yamal (17 anys) o Dean Huijsen (18) amb l’experiència de jugadors com Unai Simón, Fabián Ruiz o Oyarzabal.

L’onze probable serà molt similar al que va derrotar França a semifinals

Unai Simón sota pals; defensa per a Pedro Porro, Le Normand, Huijsen i Cucurella; al mig del camp, Zubimendi, Fabián i Pedri; i en l’atac, Lamine Yamal, Nico Williams i Oyarzabal, que es perfila com a capità. L’única novetat respecte a l’últim partit serà el retorn de Fabián com a titular, després de començar a la banqueta davant França.

Espanya arriba després d’una semifinal solvent en què la seva superioritat en el joc es va traduir en gols i domini. El mig del camp va ser clau, amb un Pedri més alliberat, i s’espera que repeteixi la fórmula.

Portugal: Cristiano continua sent el líder

Portugal ha construït un equip sòlid i competitiu al voltant d’una generació de talent i experiència. Cristiano Ronaldo, als seus 40 anys, continua sent decisiu: va marcar el gol del triomf contra Alemanya a semifinals. Però no està sol. La gran temporada de Vitinha amb el PSG, juntament amb jugadors com Bruno Fernandes, Bernardo Silva i el jove Francisco Conceição, fan d’aquesta selecció una amenaça constant.

L’onze probable de Roberto Martínez mantindrà l’estructura guanyadora

Diogo Costa a la porteria; defensa amb Nélson Semedo, Rúben Dias, Inácio i Nuno Mendes; al centre, Vitinha, Bruno Fernandes i João Neves; amb Bernardo Silva, Pedro Neto i Cristiano Ronaldo en atac. Conceição podria entrar com a variant ofensiva si es busca més desequilibri.

Portugal, que no perd contra Espanya des de fa gairebé dues dècades en competició oficial, buscarà canviar la història recent: Espanya ha dominat el duel en els últims temps, amb victòries clau com la de Braga el 2022 o la tanda favorable a l’Euro 2012.

Duel d’estils: possessió contra verticalitat

En l’àmbit tàctic, s’espera un xoc d’estils. Espanya prioritza la possessió, amb un mig del camp tècnic i dinàmic, i extrems oberts que estiren el joc. Portugal, en canvi, combina control amb verticalitat, apostant pel ritme i la contundència als últims metres.

El duel a la medul·lar entre Vitinha i Pedri, o el cara a cara entre Cristiano Ronaldo i Lamine Yamal, com a símbols generacionals, marcarà bona part del desenvolupament del joc. A la porteria, Unai Simón i Diogo Costa també tindran un paper decisiu.

Un títol amb pes simbòlic

Més enllà del trofeu, el que està en joc és l’hegemonia europea. Espanya pot tancar un cicle de tres títols consecutius i consolidar la seva candidatura a favorita de cara al Mundial 2026. Portugal, per la seva banda, aspira a tornar al podi internacional després d’alguns anys a l’ombra.