Portugal supera Espanya i s’endú la UEFA Nations League en una final d’infart

Amb un empat 2-2 després de 120 minuts intensos, la tanda de penals va coronar Portugal com a bicampiona del torneig, gràcies a l’error d’Álvaro Morata i a l’encert de Rubén Neves.

L’inici d’un combat sense reserves

La final va començar amb una declaració d’intencions d’ambdós equips: jugar a l’atac. Martín Zubimendi va obrir el marcador al minut 21 després d’una jugada coral que va iniciar Oyarzabal amb una passada de taló i que va culminar el donostiarra amb intel·ligència. Només cinc minuts després, Nuno Mendes, escollit MVP del partit, va respondre amb un golàs ajustat al pal, imparable per a Unai Simón.

Espanya, que dominava la possessió (60%) i mostrava més iniciativa ofensiva, va tornar a marcar abans del descans amb una jugada que simbolitza el seu futbol: passada filtrada de Pedri i definició precisa d’Oyarzabal (minut 44). Semblava que el campió de l’Eurocopa 2024 anava encaminat cap al triplet, però Cristiano Ronaldo, l’etern capità portuguès, tenia altres plans.

Cristiano empata i porta el partit a la pròrroga

Als seus 40 anys, Cristiano va aparèixer al minut 60 per aprofitar una pilota perduda després d’una internada de Mendes i empatar el partit. Va ser el seu gol número 175 amb la selecció, un rècord que va semblar tancar el cercle de la seva carrera internacional en el punt més alt. Poc després, els rampells el van obligar a abandonar el camp, ovacionat per tot l’estadi.

La segona meitat va mostrar una Espanya voluntariosa però menys brillant. Lamine Yamal, eclipsat pel desplegament físic i tàctic de Mendes, no va tenir l’impacte esperat i va ser substituït a la pròrroga. Isco, acabat de recuperar per a l’elit, va ser l’únic que va acariciar el gol amb un xut a l’escaire que va exigir una gran aturada de Diogo Costa.

Tensió, drama i un penal fatal

La pròrroga va ser un pols psicològic. Espanya va moure la banqueta —van entrar Baena, Morata, Porro i Yéremy Pino—, mentre Portugal aguantava amb ordre. Hi va haver empentes, una possible pena màxima sobre Leao no sancionada i un trist incident a la grada amb la mort d’un espectador, confirmada després per l’organització.

La tanda de penals va ser el clímax del drama. Baena, Merino i Isco van marcar per Espanya. Però Morata, el capità, que no va jugar a la semifinal i va entrar als últims minuts, va fallar el quart penal: Diogo Costa va endevinar el seu xut. Rubén Neves, amb fredor, va sentenciar la final i va desfermar l’eufòria portuguesa.

Del triplet somiat al cop de realitat

Espanya, que venia de conquerir la Nations League 2023 i l’Eurocopa 2024, buscava una triple corona inèdita. Luis de la Fuente havia dirigit una era daurada amb un estil reconeixible, però el futbol va tornar a mostrar la seva cara més cruel. Cap dels cinc jugadors del Barça que van participar va poder evitar el desenllaç. Pedri i Lamine, discrets; Olmo, Fermín, Cubarsí i Gavi, inèdits.

L’equip marxa d’Alemanya sense el títol però amb la mirada ja posada al Mundial 2026. Portugal, per la seva banda, celebra la seva segona Nations League, la consagració d’una generació liderada per Cristiano i apuntalada per talents com Mendes, Vitinha i Bruno Fernandes.

L’Allianz, testimoni d’un relleu simbòlic

En la freda nit bàvara, la història va fer justícia poètica: el jove Lamine Yamal i el veterà Cristiano Ronaldo van compartir final com a símbols del present i el passat. L’estrella naixent no va poder brillar com s’esperava. La llegenda, sí. El seu gol, el seu lideratge i el seu llegat es van imposar. Portugal va aixecar el trofeu. Espanya, el cap.