Laura Borràs una víctima del “lawfare”

Laura Borràs creu que està per sobre de tot, inclosa la justícia. L'encara presidenta del Parlament de Catalunya , en una estratègia d'enrocar-se en el càrrec no dubta a demanar adhesions infrangibles als seus amics i seguidors, així com sortir al nombre més gran de mitjans de comunicació, amics? per afirmar que el seu fort és una persecució política . Amb aquest missatge de be escorxat vol convèncer la ciutadania que, pobreta, és una víctima del sistema judicial, policial i governamental. Ella que dóna la vida per Catalunya -amb el cobrament previ d'un suculent salari públic- està sent “injustament acusada de possibles delictes de prevaricació, malversació, frau administratiu i falsedat en document mercantil durant la seva gestió al capdavant la Institució de les Lletres Catalanes (2013- 2018)”.

Borras ja tenia coneixement el 2019 que el TSJC havia admès a tràmit la investigació sobre ella. Tot i aquesta situació, va seguir endavant sense 2parar-se a pensar" el que podria venir després. Creia, en aquest afany de pensar que com més escalés en càrrecs, ho tindria més fàcil amb els tribunals, se n'oblidarien. Gran error, perquè una cosa són els temes polítics i una altra de ben diferent les acusacions de presumpta corrupció que és del que se li acusa, no de la seva ideològica, com ho ven. Encara que per embolicar més la troca, la presidenta segueixi amb el seu discurs que només enganya els que es deixen enganyar.

Borres en aquesta escalada de despropòsits contradiccions i manipulació que l'ha acompanyat al llarg de la seva reeixida carrera política, se'n va anar tranquil·la a inaugurar una jornada sobre corrupció . La barra de l'encara presidenta s'ha vist a l'inici del seu discurs citant ni més ni menys una frase de Chuchilla “La corrupció és un dels principals enemics de la democràcia”. L'ha pronunciat i s'ha quedat tan panxa, és més se li ha omplert la boca de parlar de democràcia, transparència, ètica, com si el tema no anés amb ella.Borràs per arrodonir la seva genial intervenció, que es podria catalogar  de surrealista ha continuat espicant: “En les democràcies viciades amb tics autoritaris de vegades la corrupció pot deixar de ser un problema que cal eliminar per convertir-se de manera perversa en una arma per combatre la dissidència política”, ha assegurat. " El 'lawfare' també és una estratègia de repressió i aconsegueix l'objectiu d'embrutar amb la corrosiva taca de la corrupció els adversaris polítics ".

Tota una afirmació d'una política que no assumeix les conseqüències de les seves accions ia sobre dóna lliçons d'ètica, transparència i de demòcrata de pacotilla, que ja no cola per molta volta que faci. La seva actitud està soscavant el prestigi i credibilitat del Parlament de Catalunya que ja fa uns quants anys perd pel comportament de les seves successives presidentes.

Laura Borràs ha intentat per tots els mitjans que el Parlament anul·li l'article 25.4 del reglament que preveu suspendre un diputat quan se li obre un judici oral per corrupció perquè vulnera el dret fonamental a la presumpció d'innocència i veuria una aberració que s'apliqués. No l'han seguit ni ERC, ni els partits que donen suport al govern català, ni l'oposició.

Borràs s'aferra al càrrec, malgrat que els republicans li han demanat que se'n vagi, és més que han declarat que si fos d' ERC ja l'haguessin apartat. Mentre el seu partit, que està dividit, no gosa dir-li que se'n vagi atès que ella és la presidenta. Una situació que torna a posar en crisi el govern català.

Més tard o més d'hora –més d'hora, creiem– Borràs haurà de recollir les seves coses i marxar a casa seva, encara que no li agradi, perquè els reglaments, la justícia i l'ètica estan per assumir-los. No fer-ho té conseqüències, no li agradi a Laura Borràs.