El Congrés d'ERC i la bicefàlia Junqueras - Aragonès

Aquest cap de setmana, ERC celebrava el congrés. Com era previsible, el tàndem d'Oriol Junqueras com a president i Marta Rovira com a secretària general de la formació, han ratificat els càrrecs amb el 87% dels vots i una participació del 50,20%, és a dir, 4.309 votants dels quals els n'han votat 3.747. El que vol dir que tots dos estaran quatre anys més al capdavant del partit del qual no han baixat des del 2011, en què van ser elegits per dirigir-lo. Quan acabin el seu mandat, el 2026, hauran estat 15 anys al capdavant, després de canviar els estatuts on es limitaba a 12 anys. Pere Aragonès repeteix com a coordinador nacional.

En qualsevol partit, el màxim responsable sempre ha estat el candidat a les eleccions autonòmiques, o generals. En aquest cas no està sent així, tret que a les pròximes Junqueras vulgui fer el seu somni d'encapçalar la candidatura amb aspiracions a presidir la Generalitat de Catalunya, que tot podria ser. Ara bé, flac favor li està fent al seu company i actual president, Pere Aragonès, per molt que vengui la història que el model actual dels republicans sigui com un equivalent al PNB , on el lideratge institucional i el de partit estan dividits, cosa que no havia passat fins ara a ERC.

Però què és el càrrec de coordinador de Pere Aragonés a l'executiva? Un coordinador diu que és qui organitza una feina, operació o estratègia per assolir un objectiu. És el facilitador daccions que a partir dels objectius marcats elabora lestratègia per aconseguir-los. Aquesta és la feina que li han renovat a Aragonès?, En teoria si, a la pràctica ja prou té amb ser president de Catalunya. Ja ho deia el “pare” polític de bona part, Carod Rovira, que “una cosa és l'assemblisme d'opinió i una altra és l'assemblisme de decisió”, d'això en sap molt Junqueras.

Generalment, les persones no solen assumir les conseqüències de les seves accions, cosa que els porta sempre a ser la “víctimes” dels altres. Ho deia el lliurepensador nord-americà Robert Green: “A la vida no hi ha premis ni càstigs, sinó conseqüències”, que la majoria dels humans en passen.

Junqueras, Rovira i altres van prendre una sèrie de decisions, van perdre i ho han d'assumir, els agradi o no. El fracàs de les seves accions els ha de portar a fer un pas al costat i marxar a casa per deixar pas als altres. Ho han de fer pel bé del país i del propi partit. La bicefàlia Junqueras - Aragonés no beneficia aquest últim, és a dir, el president de Catalunya. Junqueras ha tingut el seu temps i ha perdut l'aposta, ho sabia i ara toca dedicar-se a altres coses que no són precisament triar consellers, càrrecs, negociar i deixar a l'ombra el president de la Generalitat. És una manera de respectar la institució que tant està costant tornar-li el prestigi després dels Puigdemont i Torra.

s'ha d'obrir  una nova etapa i, com que alguns tenen la política –entre altres coses– com un joc, quan es perd un partit, cal marxar. Algú va dir que. “És més savi el que s'atén per endavant a les conseqüències pròpies de les seves accions, que el que es lamenta quan les pateix” i no li faltava raó perquè la vida és un cúmul d'etapes en què es perd majoritàriament, i cal acceptar-ho amb un somriure encara que per dins no sigui així.