El terror no és Halloween

Era una nit de Halloween. Set homes, tots majors d’edat, van violar per torns una nena de 14 anys en una fàbrica abandonada. El temps ens ha esborrat de la memòria aquella història de terror. D’això ja fa sis anys. Per la nena, avui ja una dona, aquests han estat sis anys de supervivència. Sis anys de lluita. Sis anys amb alguns dies d’alegria i molts d’altres, massa, d’angoixa i dolor. Com renéixer quan t’han destrossat la vida? I malgrat el coratge, encara espera justícia i reparació. Aquest carrer que amb tant temor afronta a diari és espai segur per als set violadors, dos dels quals en parador desconegut.

Nosaltres, les dones, sabem bé que la història de la nena que va ser violada per set homes una nit de Halloween no és cap excepció. Sabem des que naixem nenes que som diana de violències. Sabem, ja quan som petites, que la paraula dels companys de classe té més valor que la nostra. Que no hem de parlar gaire per no molestar. O parlar per assentir. Que el nostre aspecte físic mai és el correcte. Que no es estrany que el xicot ens aïlli. Que cobrarem menys que els nostres companys de feina. Que tenim poques possibilitats de ser cap. Que podem ser assetjades, abusades i traficades. I que ens poden colpejar fins a morir. Les probabilitat són altes. L’estadística no enganya. Per això avui ens urgeix que es faci justícia per a la nena de 14 anys que va ser violada una nit de Halloween en una fàbrica abandonada. Justícia i reparació per a ella, un esglaó més cap a la igualtat.