L'ordre del jutge Llarena i la màrtir Clara Ponsatí

Aquests dies a banda de la calor asfixiant que no està disposat a donar-nos una treva, la política continua fent parlar amb els pactes, les renunciades, les portes del darrere i totes les coses que ja coneixen. La justícia no queda enrere, és lenta i en alguns casos persistent. Diuen les seves senyories que el que fan és aplicar la Llei. Alguns dels que l'apliquen, que tampoc és matemàtica, la interpretació que en fan té molt a veure amb el resultat final, és a dir, la sentència. Vist això, les sentències, les ordres i altres assumptes judicials estan justificats per la interpretació que fan dels textos els jutges.

Aquest dimecres, el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, dictava una ordre de detenció nacional contra l'exconsellera i eurodiputada, Clara Ponsatí , per no presentar-se al Tribunal Suprem el 23 d'abril passat, sense causa justificada. Ponsatí s'havia atipat d'explicar que no tenia pensat presentar-se, que tenia molta feina. Passat el temps corresponent, el magistrat ha seguit amb el seu expedient i no ha fet un pas enrere. Alguns diuen que és una xuleria, la veritat és que la xuleria és la que practica Clara Ponsatí, que es creu intocable. Serà d'un altre planeta? Una extraterrestre que mereix ser estudiada? Una cosa així n'ha de pensar més d'un.

La realitat és que tots –uns més que altres– som iguals davant la llei. Qui se la salta sabent del que fa, n'ha d'assumir les conseqüències, com qualsevol fill de veí. I els que tenen responsabilitats de govern més encara: han de ser un exemple- per descomptat bo-, no un petit cacic que espera que no li passi res. Les lleis hi són per complir-les. Si no s'hi està d'acord, es recorren i es modifiquen amb el consens de tothom. El salt a la torera és propi en una correguda de bous, no dels que tenen responsabilitats públiques.

Si la societat no tingués lleis, normes i reglaments cadascú faria el que li vingués en ganes, seria una mena de selva, de manera que això comporta. Les persones, els governants especialment, les han de complir. El respecte és una de les accions més importants dels éssers humans, sense la qual la convivència seria molt difícil. No cal oblidar mai aquesta paraula, més ben dit, l'aplicació del seu significat, l'objectiu del qual és aconseguir una societat més tolerant que facilita la convivència i la integració.

L' actitud de Clara Ponsatí no és nova, però sí intolerable, poc exemplaritzant i una obsessió per convertir-se en màrtir de la justícia i de l'Estat espanyol que la maltracta. Per què tants privilegis per a ella i tan poc per als ciutadans els cognoms i els abolengo dels quals no formen part dels “elegits”? Cosa que no hauria de passar, però passa davant dels nassos dels ciutadans que fan màgia per poder arribar a final de mes, o que van al banc d'aliments perquè no en tenen per menjar.

En campanya electoral, amb els resultats de les municipals on el PSC ha estat el partit més votat, amb la divisió dels nacionalistes –ara menys– i amb la frustració de Puigdemont i el seu partit, Junts, per quedar-se sense l'alcaldia de Barcelona, l'ordre contra Clara Ponsatí és una bona munició per a Junts : té l'excusa perfecta per seguir predicant la persecució de la justícia espanyola, i el mal raïm de l'estat que els té mania. No sé qui va dir que “el victimisme és l'art de donar-li la culpa a l'altre”. Ara aquest concepte ha crescut i tenen una eina per aconseguir més vots.