A ple juliol, i amb temperatures màximes que sobrepassen els 30ºC en molts indrets, el que més ve de gust és anar a la platja. Un capbussó a l'aigua és una de les formes més econòmiques de sobrepassar aquesta calor, ja que amb el preu de l'electricitat pels núvols, posar l'aire condicionat comença a ser pràcticament un privilegi.
Per tant, un matí a la platja en parella, o bé dinar amb amics sota un para-sol... és igual la companyia, la qüestió és sobreviure a aquest temps. Però hi ha platges i platges. No és el mateix anar a una que estigui a la vora de la ciutat, on els paratges possiblement no siguin tan macos. Hi ha mil i una platges a Catalunya que valen la visitar, i aquí us portem una sel·lecció perquè no us les perdeu.
Probablement, una de les cales més maques de Catalunya. És un espai natural molt pintoresc, i que rep aquest nom per la formació rocosa que color roig que divideix la platja en dues. És un indret ideal per a les persones que els agrada fer snorkel o submarinisme. Situada a Sant Antoni de Calonge, es pot accedir en cotxe seguint la carretera que va de Platja d'Aro a Sant Antoni de Calonge o bé, a peu pel Camí de Ronda.
Aquesta platja té millor pinta que el seu nom, això és segur. Situada a Sitges, està considerada des del 1930 com la primera platja gay del món, i s'ha convertit amb el pas dels anys en una platja on es practica el nudisme. Les antigues veus del poble, comenten que el nom té l'origen en la trobada d'un aviador mort a la sorra durant la Segona Guerra Mundial.
Per accedir-hi, es pot deixar el cotxe a un parking on estava situada fa temps l'antiga discoteca Atlántida i, allà, caminar una mica més d'un km.
La tercera opció del ranking és una cala en estat pràcticament salvatge. Tot i que les aigües són clares, la tonalitat de la sorra és un xic més fosca del normal, i també és més gruixuda. Tanmateix, el que li dona a aquesta platja un toc més únic és el penya-segat que l'envolta i que li ofereix ombra en moltes hores del dia. Per arribar, es pot anar en cotxe o bé a peu, però hi ha unes escales per baixar i accedir-hi.
Fins al 2004 va ser una platja privada, però es va obrir al públic quan el Club Med va tancar. És una platja ben petita, de només 15 metres, però la seva mida la converteix en un indret acollidor, molt allunyat de la massificació d'algunes platges molt populars. Les aigües són cristal·lines, la sorra gruixuda i el paratge rodejat de roques. Està allunyat del centre de Cadaqués, a uns 8 km del nucli, però val la pena anar-hi aviat per assegurar-se un lloc.
Per últim, està la platja Portitxol, de tonalitats clares i amb sorra ben fina. Té zones rocoses per les quals es pot explorar el fons, i serà una estona possiblement molt divertida per als més menuts de la casa ( i també per als més grans).
Escriu el teu comentari