La Camamilla de Sanlúcar, protagonista a la Fira del Llibre de Frankfurt

La presència d'Espanya com a convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt va tenir com a brillant inici la presència del rei Don Felip VI. Amb aquest motiu es va celebrar l'acte protocol·lari, hi va haver discursos, recorregut per l'estand espanyol i el tradicional brindis amb vi espanyol. Però quin va ser el brou escollit per a aquest magne esdeveniment? Ho recordava amb justificada satisfacció l'alcalde de Sanlúcar de Barrameda, Víctor Mora, ja que el monarca, els convidats i els participants a l'estand van brindar amb Manzanilla d'aquesta localitat gaditana precisament l'any 2022 en què se celebra la seva condició de capital espanyola de la gastronomia.

La Camamilla és un vi de to groc palla, sec, amb lleugera acidesa, aromes florals que recorden camomila i ametlles i amb un retrogust fresc al paladar. S'elabora amb raïm de la varietat Palomino Fino –anomenada Listán per aquests pagaments- que es planta en terres varbarisses i procedeix de les vinyes de Jerez, el Port de Santa Maria, Sanlúcar, Trebujena, Chipiona, Rota, Puerto Real, Chiclana i Lebrija . Després del procés de fermentació oportú es destinen a la seva producció els mosts més afruitats que són sotmesos al procediment de vivers i soleres sobre els quals actua com a definitiu element benèfic el microclima local temperat pel Llevant.

Sembla que la Camamilla es va començar a elaborar al voltant del segle XVIII, encara que no figura citada sinó tangencialment el 1807 quan el biòleg Esteban Boutelou a les seves 'Memòries sobre el cultiu de la vinya a Sanlúcar de Barrameda i Jerez de la Frontera es va referir a un vi blanc amb un gust de camamilla. Per això se suposa que l'origen del nom procedeix del paral·lelisme existent entre la seva aroma i en la camomil·la cultivada a la ribera del Guadalquivir.

Des de 1964 la Camamilla forma part de la Denominació d'Origen Jerez-Xérès-Sherry el 1933 amb les altres denominacions (Jerez/Xerry, Brandy de Jerez i Vinagre de Jerez) encara que es va haver d'esperar el 1964 perquè es publiqués el Reglament de la seva Denominació d'Origen ja el 1996 perquè la Comissió de la Unió Europea vinculés aquesta denominació exclusivament a Sanlúcar.

Tot això s'explica detalladament al Centre d'Interpretació de la Camamilla situat a les anomenades Covachas sanluqueñas, una galeria porxada de finals del segle XV que va ser construïda com a entrada secundària per a l'accés al recinte palatí de la casa de Medina Sidonia però que va quedar inacabat i va acabar sent dedicat a l'activitat comercial. La construcció va obtenir el 1978 la condició de monument històric artístic conjuntament amb el propi palau dels ducs. El CIMA explica a cadascuna de les arcades els diferents aspectes de la camamilla: el territori on es produeixen el raïm, les característiques del vi, l'arquitectura dels cellers, els oficis i objectes relacionats amb la seva producció i l'ús social del vi . Depèn d'una Fundació promoguda per 18 dels 21 cellers existents al municipi

Com a producte estretament lligat a la meteorologia, la Manzanilla s'ha ressentit en aquesta darrera temporada de la pertinaç sequera patida a tot el territori peninsular dispinint de menor quantitat de raïm que en anys anteriors. Però no cal que per bé no vingui. Segons va comentar un dels productors, aquest fet permet que el raïm produeixi més sucre en la fermentació i que aquesta manera s'obtinguin un vi de millor qualitat.

Visitar qualsevol dels cellers és a Sanlúcar de Barrameda un dels principals atractius turístics. Vam estar en dues, possiblement les més veteranes. En primer lloc, a la de Barbadillo, creada pels germans del cognom, Benigne i Manuel, el 1821, quan van arribar des de la localitat burgalesa de Covarrubias i que és avui una de les principals empreses del sector. I així mateix les vinyes i cellers de la Gitana que data del 1792 i que és la tercera per antiguitat i la primera que roman des de fa més temps en mans de la mateixa família Hidalgo, curiosament també d'origen septentrional, si és el cas de Cantàbria.

S'ha dit que penetrar en qualsevol d'aquests cellers és fer-ho en una catedral del vi i la hipèrbole no té raó. En efecte, molts cellers tenen sostres exageradament alts, cosa que està justificada perquè així en època estival la calor de l'estiu puja i deixa, per tant, les bótes en una zona més fresca. Un detall més d'aquesta arquitectura enològica que ha adquirit un prestigi justificat i que constitueix un dels al·licients de qualsevol visita. Per darrere, naturalment, del gaudi de l'obra magna del lloc: la Camamilla, que admet un excepcional maridatge amb la cuina sanluquenya feliçment distingida aquest any 2022 amb la capitalitat espanyola de la gastronomia i en què intervenen productes locals d'excepcional qualitat com les patates amb denominació d'origen, moniatos i pebrots pel que fa al camp i els llagostins i 140 espècies més pel que fa a la producció de la seva flota pesquera.