La intel·ligència artificial és el terme de moda d'aquesta dècada. Al llarg del segle XX, les màquines que aprenen no traspassaven els límits dels escrits teòrics i de la ciència ficció, però, ja en aquest segle, per fi s'estan materialitzant aplicacions d'IA en nombrosos sectors d'activitat. La capacitat disruptiva d'aquesta tecnologia aparentment és tan poderosa que la por i la preocupació pel futur impregnen els discursos més apocalípticos.Sin això, també abunden els esforços analítics que tracten de matisar els efectes reals que les màquines intel·ligents tenen sobre la societat i la economia i la velocitat a la qual es produeixen els canvis, que poden no ser tan imminents.
Un exemple d'això és un informe de PwC que limita els seus vaticinis al més estricte curt termini, conscient de la dificultat que és fer una predicció a cinc o deu anys en un tema tan complex que evoluciona tan ràpid. Per això, el treball 2018 AI predictions - 8 insights to shapebusinessstrategy delimita el marc de l'especulació sobre el futur de la intel·ligència artificial als límits de l'any en curs. Vegem les fites més destacats que anticipen els autors del document sobre les màquines intel·ligents.
Aquest joc de paraules tanca la creença que les màquines no van simplement a destruir ocupació, com pregonen les profecies més catastrofistes, sinó que conduiran a una transformació complexa del mercat de treball. L'estudi parla del sorgiment del concepte de centaure, que no és altra cosa que un algoritme informàtic que treballa mà a mà amb un humà. El treballador es recolza en la capacitat operativa de la màquina, però pot prendre decisions ell mateix quan ho consideri necessari. És a dir, que la intel·ligència artificial no tindrà el control absolut i sempre estarà sotmesa al criteri humà.
Davant de les visions futuristes que prediuen les meravelles que seran capaços de realitzar les màquines intel·ligents en les pròximes dècades, en el molt curt termini podrem veure com aquests sistemes empoderen als treballadors, afegint valor a l'empresa, especialment a través de tres línies de actuació: automatitzant processos massa complexos per a la tecnologia antiga, identificant tendències en les dades històriques per crear valor de negoci i aportant intel·ligència de previsió per donar suport a la presa de decisions humana.
Moltes empreses encara estan esperant el retorn de les inversions realitzades en big data, ja que s'han hagut d'enfrontar amb una corba d'aprenentatge massa "empinada", amb eines d'explotació encara poc desenvolupades i amb la necessitat de realitzar importants canvis organizativos.La intel·ligència artificial és la tecnologia que necessiten per optimitzar l'explotació de les grans masses de dades, ja que aporta, entre altres coses, mètodes més fàcils per a la mineria de dades poc estructurats, com poden ser el processament del llenguatge natural i la classificació i el indexat de text, o l'aprenentatge de les màquines (machine learning) i la gestió automatitzada de les dades.
La intel·ligència artificial a poc a poc anirà penetrant en tots els camps, des de l'anàlisi financer a cura de la salut, però no es pot esperar que els informàtics i programadors entenguin en profunditat de cada àrea en la qual s'aplica. Per exemple, si l'objectiu és dissenyar un algoritme que pugui predir el comportament del mercat de divises, necessitarem els coneixements d'un expert financer per fer-ho, no basten els coneixements de programació. Els tecnòlegs necessitaran d'experts en cada cas que els ajudin a dissenyar els sistemes ja provar la seva eficiència.
El hacking és un dels primers camps en què la intel·ligència artificial ha demostrat la seva utilitat. Aporta la capacitat per automatitzar els atacs a servidors o la infecció simultàniament de milions d'ordinadors. No obstant això, la mateixa tecnologia que serveix per fer mal és útil també per protegir: ofereix la capacitat d'analitzar en temps real milions de dades identificant prematurament vulnerabilitats dels sistemes, riscos i amenaces.
Un dels problemes de l'important avanç tecnològic de la intel·ligència artificial actual és que, en aprendre de forma autònoma, en nombroses ocasions els humans no sabem per què els algoritmes prenen determinades decisions o en quina raonament basen un diagnòstic. Aquest fenomen sovint compara la intel·ligència artificial amb una caixa negra que no sabem què conté. El no comprendre a fons com funciona una determinada màquina pot portar a que està tingui un funcionament no desitjat o que generi efectes col·laterals no previstos pels seus programadors. L'informe de PwC converteix en una prioritat a curt termini el poder comprendre a la perfecció com funcionen els algoritmes d'intel·ligència artificial, sense deixar "angles morts".
El valor generat per la intel·ligència artificial es calcula en gairebé 16 bilions de dòlars en 2030 i, com és lògic, tots els països s'estan posicionant en el tauler internacional per treure la major tallada d'aquesta gran esperança tecnológica. Encara que l'actual equip de govern dels Estats Units ha frenat les inversions en intel·ligència artificial, altres països estan intentant no perdre el ritme marcat per la Xina, que considera el desenvolupament i l'aplicació d'aquesta tecnologia com una prioritat estratègica nacional. D'aquesta manera, països com el Regne Unit, Canadà, Japó, Alemanya i Emirats Àrabs Units estan desplegant plans en aquest camp per no quedar enrere.
Hi ha una por generalitzada sobre els perills de fer un mal ús d'una eina tan potent com la intel·ligència artificial. El seu esperat caràcter disruptiu crea desassossec i incertesa, tant entre les empreses com en els poders públics i ciutadans. És per això que estan alçant-se veus en defensa de maximitzar els beneficis que la intel·ligència artificial pot portar a la humanitat i alhora minimitzar els riscos. Institucions i organismes com Center fortheFourth Industrial Revolution, Institute of Electrical and ElectronicsEngineers (IEEE), AI Now, ThePartnershipon AI, Future of Life, AI forGood o DeepMind. Totes elles advoquen per la transparència, el control i el desenvolupament d'un marc normatiu.
Escriu el teu comentari