Recuperar el que s'ha perdut

Davant d'desgràcies, que impliquen grans pèrdues -sismos, incendis, naufragis, explosions-, molts optimistes es congratulen per continuar amb vida "del que havia perdut el que aparegui" sentenciaven en els ranxos, després de la gelada o la tempesta. Al segle XXI [1] [1] la major pèrdua sembla relacionar-se amb els sistemes informàtics: un arxiu, el correu electrònic, el document que no guardem, semblen ser el més valuós que no estem disposats a perdre a mil divuit anys de l'era cristiana [1] [2]. Quant has pagat perquè un jove tècnic recuperi el que un virus informàtic va corrompre en el teu ordinador?

Si de plaer o satisfacció es tracta, són milers els articles i opinions que sistematitzen les causes de la pèrdua de felicitat: Et sents infeliç perquè vas acabar amb l'amor de la teva vida? Si el defraudador professional et va robar l'estalvi de tota la teva existència És per excés d'ingenuïtat o  d'ambició de la teva part? Què passarà amb el teu independència vital ara que es va acabar la teva ocupació i per tant el salari fix que rebies? Què s'extravia dins teu quan descobreixes que el teu millor amic o el teu familiar més proper en realitat només estan interessats en el teu riquesa material?

El dia d'ahir, reconegut per la comunitat cristiana mundial com diumenge de rams o de palmes posa al centre de la reflexió un moment en la vida de Jesús de Natzaret en el qual les masses li victoregen i reben amb goig, segons es relata en els evangelis del nou testament. El de Lluc és digne de reflexió sobre tot, quan es puntualitza que el entrava a Jerusalem, per "recuperar i salvar el que s'havia perdut".

Com recuperes la música preferida que et va ser robada fa anys per l'acomodador del teu cotxe en un estacionament?

Et preocupa el destí final de les milers de fotos que vas prendre en el viatge d'aniversari i que es van anar a la cambra -celular o tradicionalment que algú va sostreure durant el transcurs de dies de felicitat? Per què aclapara més la desaparició de la teva plançó que la seva mateixa mort? Enfront de la multiplicació de "bacteris rares" sense que algú pugui dir quina és la seva identitat -mutació, origen químic, guerra bacteriològica- que estan deixant a la vora de la mort oa la mateixa tomba a milers d'éssers humans.

Què és el que la humanitat ha perdut i com el valor que ha de salvar?

En el lapse d'una setmana, on competeixen la tradició -cultural i fins i tot la fe de molts- i la modernitat turística, tot just emergeixen casos bíblics de fills perduts o béns robats [1] [3], just a persones pertanyents al "poble escollit "per un Déu d'amor que mai desitjava la mort de l'ésser humà sinó la seva vida, extraviada al capdavall per un mal ús de la llibertat que va atorgar des de l'inici dels temps a les seves criatures.

Si algú sap del mal de deixar de tenir el que més s'estima és justament Déu, d'aquí la seva recerca constant per evitar a tots el que per Fe, creient en el seu fill primogènit, no es perdin sinó que gaudeixin de vida eterna. Tractar d'experimentar això no és fàcil en una època del món on el material preval sobre l'espiritual, etapa que caracteritza al creient titllant-lo de boig, antiquat, fanàtic i irracional. Categoria històrica en la qual sembla més rellevant TENIR que SER; possibilitat de salvació que pretén resoldre amb actuacions blindats, sistemes d'imatge indispensables per identificar els mafiosos i cambres tancades per amagar-se de qui desitja fer-nos mal.

SETMANA SANTA

Setmana Santa, on mentre uns recorden el sacrifici del fill per cobrir el deute acumulat de les nostres faltes pontificant la sang i la injustícia, altres perpetuen la criminalitat robant cases habitació, negocis i transeünts. Setmana major on es despleguen centenars de guardians de l'ordre, alguns dels quals deixaran de gaudir del goig familiar mentre que altres se sumaran a la criminalitat com falcons i voltors desitjosos de menjar carronya.

Setmana on amb tot i les campanyes d'inclusió i igualtat seran molt pocs els curts d'estatura -física o resultat de la seva afecció a les riqueses materials- disposats a pujar a un arbre per veure més de prop a l'únic Déu que busca recuperar la vida d' els extraviats. Setmana d'oportunitat per tornar-se a la casa del Pare, disposat sempre a rebre el pròdig tot i que les seves equívoques decisions li hagin deixat en la pobresa i marginació més vergonyosa. Setmana en la qual fins avui han conviscut en un dels exercicis laics més reeixits, jueus, cristians, evangèlics i musulmans. Ciutat a la qual Crist va arribar enmig de palmes i des d'on va ser jutjat per al seu sacrifici. Estarà l'actual president dels Estats Units, conscient del valor històric d'una Jerusalem, que pretén canviar per les seves decisions de pretesa salvació de ... ..?

[1] [1] Es considera que som al segle XXI de l'era cristiana, l'inici és el naixement de Crist. Se suposa que Dionís el Petit -monje i astrònom d'una població del sud-oest de Rússia- realitza un treball de recopilació de dates per a la Pasqua en les albors del segle VI després de Crist. Era l'248 de l'any Dioclesiano, convertit en 532. Aquest mesurament no es va acceptar immediatament més enllà dels cercles eclesiàstics. És fins a l'edat mitjana que comença a usar-se com era cristiana després de Crist.

En realitat ni Dionís, ni ningú pot establir de manera clara el naixement de Crist, es prenen per aproximar dates com la mort d'Herodes (abans del 4 anterior a Crist), les referències a la visita dels mags d'orient etc.

[1] [2] Es denomina "Era" a un període -històric o social- on noves coses marquen la diferència. És era cristiana perquè el referent és el naixement de Crist. Per als creients l'important no és la data exacta sinó el fet del naixement, d'una persona que va habitar al planeta amb el propòsit fonamental de salvar una humanitat perduda.

[1] [3] Maria I Josep van perdre per tres dies al seu fill Jesús, després d'assistir a les festes de Pasqua a Jerusalem. Un exitós home va perdre al seu fill -el pròdig perquè va malgastar tota l'herència del pare- i el mateix poble d'Israel va perdre durant alguns mesos l'arca del pacte Rabada pels filisteus: Joan 9: 4; Lluc 15: 11-32 i Samuel 4: 1-18