Quan els revolucionaris ploren a la tomba del seu botxí

Ollantay Itzamná
Advocat, periodista

AlvaroArzuIrigoy


La nota pública de condol i solidaritat enviada per la Unitat Revolucionària Nacional Guatemalteca (URNG) als familiars del difunt ex president Álvaro Arzú, signant dels incomplerts Acords de Pau (1996), evidencia que no va existir cap enemistat entre l'opulenta oligarquia i la cúpula dels grups guerrillers que van capitular davant Arzú.


La URNG va articular els quatre grups guerrillers existents a Guatemala el 1982. El 1996 va signar els Acords de Pau amb Arzú i el seu exèrcit, després de 36 anys de guerra interna que va segar més de 200 mil vides. El 1999 es constitueix legalment en partit polític sota el mateix nom. Des de llavors, mai va deixar de tenir diputats al Congrés de la República, i en algunes finestretes de l'Estat que el va derrotar.


Aquest partit polític que va monopolitzar el discurs i privilegis "d'esquerra" nacional per gairebé dues dècades, mai es va oposar a la implantació del sistema neoliberal a Guatemala.


Més per contra, els seus diputats al Congrés de la República van donar suport, amb els seus vots i/o abstencions, diferents polítiques de privatització i/o endeutament del país. Fins guanyar-se l'apel·latiu popular d'esquerra neoliberal, al costat de les altres representacions d'esquerra.


En una entrevista, el 2013, l'únic Diputat Carlos Mejía, de la URNG, davant la meva pregunta de per què no donaven suport als moviments indígenes que exigien el debat i revisió dels contractes de privatització, em va respondre contundent: "aquest assumpte ja està definit al país. Com a partit no ho anem a tocar".


Álvaro Arzú va ser el govern que va iniciar la implementació de les polítiques neoliberals del Consens de Washington (privatitzacions) a Guatemala, fins i tot abans de signar els incomplerts Acords de Pau.


Ja el 2012, en l'última assemblea nacional de la URNG, els seus militants van exigir i van aprovar la democratització interna del partit i el suport/aliança amb els moviments socials bel·ligerants del país. Mesos després el Consell Executiu Nacional (CEN) va donar per trasto aquest mandat i va seguir donant suport al sistema neoliberal corrupte, i censurant a quantes veus dissidents al seu interior.


COMITÈ DE DESENVOLUPAMENT PAGÈS


Davant d'aquesta situació, moviments socials com el Comitè de Desenvolupament Camperol (CODECA) van decidir apartar-se de la URNG i prosseguir amb les seves propostes de nacionalització dels béns i empreses públiques privatitzades i el procés constituent plurinacional. Però, sorprenentment l'actual Diputat, Walter Félix, de la URNG, mitjançant els seus operadors, va atacar i desacreditar CODECA a les comunitats i municipis acusant-lo de "delinqüents". Igual com ho feien i fan els empresaris i polítics prohijados per Álvaro Arzú.


La URNG mai es va oposar a la implantació del sistema neoliberal, mitjançant privatitzacions, a Guatemala. Els continguts dels Acords de Pau en cap mesura són anti neoliberals.


Aquesta organització política, que va monopolitzar el discurs i la representació nacional d'esquerra chapina per gairebé dues dècades, mai va incorporar, ni en el seu discurs, ni en la seva praxi, continguts dels processos canvi emergents des del Sud. Encara que sempre van ser aduladors amb Chávez, Maduro, Ortega, Castro, etc.


Lluny de acuerpar o acostar-se als moviments socials anti neoliberals i amb propostes de canvis estructurals, els divideixen i/o denigren. Més, però, mor el portentós que els "va obligar" a claudicar i expressen el seu dol i condol. Mentrestant, les i els supervivents del conflicte armat intern, repudien al mort ex president que va signar la pau per a implantar el sistema neoliberal que va convertir Guatemala en un dels països més desiguals del món actual.


Llavors, qui i amb quins interessos van crear la URNG? Amb quins objectius va ser creada aquesta organització política que va operar amb certa eficàcia per a la desmobilització de consciències i voluntats populars a Guatemala? Per què els ex comandants, i els perpetus dirigents nacionals, una vegada que es van posar vestit i corbata, mai van denunciar amb vehemència l'intervencionisme i saqueig violent a Guatemala?

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH