Monopoli

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

Bethlehemsteel

Fàbrica d'ArcelorMittal.


"Ni tant que cremi al sant ni poc que no ho il·lumini" repetia amb saviesa el meu avi, que només amb la seva formació de autodidacta, rebutjava que l'Estat -sobretot l'anomenat de benestar- fos un monopoli i sí en canvi reconeixia amb aquesta denominació a tot individu, empresa o grup encarregat de dominar tot el mercat d'oferta d'un bé o servei.


Amb la imposició de la globalització, els monopolis semblen haver entrat en el camp de l'inacceptable, a causa justament al fet que els perjudicats són els consumidors. Una empresa que té el control econòmic d'un producte, pot trencar a un possible competidor, baixant preus temporalment i si no hi ha competència està en la possibilitat d'augmentar-los al seu gust encara que això impliqui excloure bona part dels seus possibles consumidors. En tots dos casos, a més de robatori al poble el que sobrevé són obstacles majúsculs -entre d'altres el atur- per al creixement econòmic d'una regió o país.


Des de l'època colonial Espanya respecte a Mèxic i altres potències europees [1] amb els Estats Units o el Brasil, van establir monopolis, per recuperar-se de les seves pròpies guerres per aquest motiu en el segle XVIII, les exportacions de ceràmica, calders, sal, fils, armes, tabac, mercuri, miralls, paper, baralles i vidre, així com les importacions de cuir, sèu i cotó es manejaven per un rebuscat sistema de flotes marítimes que les monarquies o les repúbliques naixents controlaven mitjançant concessions. Amb aquests processos es feien de guanys exclusives tant els amos dels galions, com els estats que atorgaven els permisos "duaners".


Ports diversos -el de Sevilla entre d'altres- van créixer pel dret legal aconseguit en exclusivitat, tot i que de fet això suposava una forma de competència molt esbiaixada, imperfecta i fins a cert punt indesitjable. Els monopolis del Tabac, la sal, el pebre, els naips, la pólvora i el sinistre tràfic d'esclaus africans, són fins avui la base financera de molts propietaris de bancs i d'altres empreses que han florit amb el desenvolupament de la ciència i la tecnologia, reservada també en els seus inicis a certs grups de poder. I una cosa semblant ha passat amb els monopolis de la producció i venda d'armes, robòtica i tota mena de comunicacions, les utilitats són gairebé incomprensibles per a qualsevol mortal aliè a aquest món monopolista.


Per descomptat en algun moment de la història han existit monopolis públics o estatals, on la coacció és part de l'operativitat quan aquesta implica la provisió exclusiva d'un bé o servei, El cas de l'energia elèctrica a Mèxic és un magnífic exemple Per raons estratègiques de desenvolupament en algun moment es va justificar, el subministrament de "llum" com un monopoli estatal. Sota l'esquema idoni per a aquest moment, es van crear generadores -hidroelèctriques, termoelèctriques o nuclears- i es va emportar el servei als llocs més recòndits. Una de les promeses sine qua non, dels candidats a diputats o governadors fins a inicis dels anys seixanta era portar l'energia al poble d'on eren originaris. En un inici es va manejar concessió per a aquesta funció a empreses diverses [2] fins que els abusos i l'incompliment portar a Adolfo López Mateos a nacionalitzar aquest servei [3], quedant tot en mans de dues empreses estatals, CFE i Llum i Força del centre.


En la revisió dels processos, en l'última part del sexenni de Felipe Calderón es va tancar, aquesta última deixant al carrer a milers de treballadors dels quals encara avui queden prop de 14 mil sense ocupació [4] En els últims nou anys, a més d'haver trencat a Llum i Força del Centre, els governants han promès als consumidors que els preus baixarien, que hauria llibertat d'elecció per a optar entre diversos proveïdors de la generació d'energia i que es donaria prioritat als extreballadors d'aquesta empresa estatal, per a la contractació dels nous agents del mercat; però la realitat és que CFE, s'ha enfortit com monopoli, amb les pèssimes conductes coercitives i amb absència total del servei mesurat que ha d'adoptar qualsevol companyia quan es veu forçada a competir. Tot i que el cas de PEMEX, entra en aquesta lògica, el tema de la llum és emblemàtic doncs CFE mai reconeix que pot estar equivocada, amén que fustiga sobretot als que vam ser clients de Llum i Força i, amb la mà a la cintura o arriben amb cobraments excessius -hi ha una senyora morta que segueix "havent" milers de pesos per un servei posterior al fet que ella va vendre casa seva i que aquest immoble va ser demolit ja que es va convertir en part d'un desenvolupament comercial per fusió dels predis entre els quals hi havia el de la mare dels familiars que a tres quadres de distància van rebre un avís de tall i cobrament jurídic- o molts altres calculats per un mesurador col·locat a la vorera de davant d'un domicili, on el consum era mínim com em va passar des el mes d'octubre passat en què estic reclamant que en exercici de la meva llibertat comercial, desconnectin el susdit mesurador de la meva escomesa i em cobrin només el consumit en una part de la meva casa que no està en ser vici, roman tancat i no consumeix energia.


Després de quatre mesos de lluita epistolar, ja em van tallar la llum, per negar-me a pagar el que no he consumit i només espero que la niciesa, -discriminació, tracte groller, burleta i fins amenaces diverses- d'aquesta empresa monopolista s'acabi amb el retir de la seva mesurador, que segons hem sabut els veïns, acumula des de li cable el consum d'una zona del carrer i el prorrateja entre els veïns segons el seu "càlcul".


[1] Anglaterra, França, Holanda.
[2] Les primeres plantes les va manejar l'empresa Knight, en 1881, mitjançant plantes regionals.
[3] 27 de setembre de 1960, sent a l'octubre 21 d'aquest mateix any que fan modificacions a la constitució per formalitzar aquest important pas.
[4] A un bon nombre d'aquests se'ls ha liquidat, una mínima part van ser absorbits per CFE i menys àdhuc es van convertir en cooperativa la missió de la qual és generar energia per anar fent fallida el poder de CFE a la qual avui es denomina empresa de classe mundial.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH