En llimbs

Cada canvi de govern, a més de les promeses que subjuguen sobretot als poc reflexius, les burocràcies s'esforcen a enviar cobraments les més de les vegades improcedents per referir-se a pagaments ja realitzats, a saldos liquidats abans de canvis en la titularitat dels propietaris o arrendataris, a tasses de contribució fora de norma o simplement a la voracitat dels que presumeixen que ja es van i jutgen poder augmentar una mica del seu ingrés, robant-paquets de tortetes Bimbo o extorsionant usuaris d'aigua o llum [1].

En la voràgine del canvi,  l'ambició i el nul hàbit de l'estalvi, fan dels nous rics del sexenni que agonitza, una mena de depredadors que acaba en ruptures familiars, pèrdues per hipoteques, persecucions bancàries i fins suïcidi; un altre grup, espera amb els dits creuats tenir el número de la sort per conèixer a un amic de l'amic del possible funcionari de la colònia, la delegació -ara alcaldies- o secretàries d'estat que els posi en el camí de la riquesa futura. I la gran majoria romandrà en aquest llimbs de les reclamacions no resoltes, els procediments caducats, prescrits i en general els mai atesos per una burocràcia, sempre frustrada i enutjada amb la gent.

Exemples sobren només a la ciutat de Mèxic, el tan anunciat programa de bacheo que va suposar un programa específic -que va tenir un cost- per denunciar en on estaven els "petits" esvorancs, no va reportar cap avanç.

Hi ha casos com els forats de Fernández Leal, dels quals només es va anivellar el que estava davant els condominis on "va adquirir" una casa el desaparegut delegat Bortolini, però els restants segueixen aquí, a uns quants metres.

I que dir del manteniment arbori, les denúncies podrien esgotar un farciment sanitari i només es parla del tema, quan un d'aquests arbres cau damunt d'autos o construccions i res es fa ni per podar ni per eradicar els que per estar infectats han contaminat a un bon percentatge d'ells.

Coneixen els futurs funcionaris les arrels arrencades d'arbres a l'av. Universitat enfront del que va ser el reclusorio de nenes infractores, o en Av. Progrés? S'ha mesurat el perill que implica el fet que estiguin "botats" com si fossin escombraries? Ningú ens dona un informe de les miniempreses milionàries d'escombriaires que han proliferat en tota la ciutat. Quants són? Qui són els amos o concessionaris? A quant ascendeixen els seus ingressos? En què beneficia la ciutadania que les escombraries es reculli en cantonades, als afores de mercats o en les ribes de parcs?

Ara que la política hauran d'exercir-la futbolistes, actors de mig pèl i en general improvisats l'ambició de poder es nota i se sent, la gent pensant evita expressar-se en reunions de més de tres persones. La por a ser assenyalat no pot ocultar-se, els cinturons dels prudents s'han anat al màxim possible, els malalts s'acosten a l'homeopatia, la herbolària i totes aquelles expressions que no li hipotequin la resta dels seus dies. Molts avis saben que encara els falta tros per morir; però engrandeixen la seva miserable pensió -si és que la tenen- empacant bosses als supermercats o venent carpetetes teixides.

En 20 anys, la invasió a la via pública -per venedors, cuidadors de cotxes, camions de tota mena que són guardats, rentats i estacionades en paradors improvisats- no té parangó. Si l'autoritat vol aplicar la llei, els beneficiaris d'aquestes condicions il·lícites, colpegen, insulten, lesionen i fins maten els uniformats; als fills d'aquests "ciutadans" res exemplars, se li "van obsequiar" tauletes i ordinadors en el mes de juny; als caps de família tinacos i materials de construcció des embalums de ciment, sorra, fins a pintura groga o bruna. Com pensen revertir aquesta perversió democràtica?

La queixa més popular va ser la inconformitat en contra de la corrupció; en una setmana la ciutadania ha de votar per l'aplicació del pressupost participatiu.

Ja es va adonar respectable lector, que el canvi de lluminàries, el bacheo d'alguns carrers específics, la senyalització de colònies on viuen funcionaris que estan concloent la seva gestió torna a aparèixer en els llistats de votació, per tercera i fins quarta vegada? Què van rebre de beneficis comitès ciutadans a manera que se sotmeten a la voluntat de delegats i en el futur alcaldes? A on es van ser els pressupostos assignats per a aquestes responsabilitats: bachear, podar, canviar lluminàries, escombrar etc.?

Demà Mèxic celebrarà als avis. Alguns tenen el benefici d'una targeta alimentària, altres pocs reben menys de 50 dòlars mensuals de pensió i fins i tot amb les festes, la fatalitat d'una vellesa decrèpita supleix una vida caduca que deixa de banda els guanys de farmacèutiques i incrementa la de funeràries. Cometran el mateix error que a l'Argentina, França o Nicaragua en el tema de reduir la suma de les pensions? Com podrien els fills i els néts donar-los als avis un regal de felicitat als que van ser l'origen de les seves pròpies vides? S'ha d'incloure un sistema d'indulgències similar al de l'edat mitjana perquè la classe mitjana pugui sortir dels llimbs de privacions a què l'ha condemnat el capitalisme extrem? Quin percentatge d'aquesta classe mitjana podria sufragar les modernes indulgències? Hi haurà quotes especials d'indulgències per a les esquerres i altres per a les dretes?

[1] En la lamentable i mediocre història de la CFE, sorprèn que un mes després d'haver-me tallat el subministrament d'una de les ales de la meva propietat, m'arribi de nou un rebut de cobrament i amenaça de tall. Què han de tallar si ja van tallar?