Sense Europa es fractura millor

Comencen a evidenciar les conseqüències del Brexit i els seus avantatges per a aquells capitalistes refractaris a les reglamentacions europees. Moltes de les argumentacions polítiques dels partidaris de l'abandonament del Regne Unit de la Unió Europea s'han basat en la prevalença democràtica nacional. Es acusava la UE d'ingerència en assumptes que corresponien a l'àmbit estatal britànica. Nigel Farage i els seus sequaços van denunciar insistentment la intromissió de Brussel·les en la vida dels britànics mitjançant lleis, reglaments i normatives que no havien estat aprovades directament pels ciutadans britànics. Es qualificava als decisors públics de les institucions europees com una eurocràcia quasi dictatorial que tractava assumptes sense comptar amb l'aprovació suprema del Parlament del Regne Unit.

La fal·làcia argumental dels antieuropeistes es completava amb l'asseveració que fora de la UE els britànics exercirien democràticament el seu dret a decidir. En els últims temps tal cantarella s'ha emprat, mutatis mutandis, per altres populistes a l'alça electoral a Europa, sobretot en els que fa als assumptes de la migració i l'acollida de refugiats (mencionis, com botó de mostra, els casos de l' hongarès Orbán i l'italià Salvini). Les asseveracions que la UE no és democràtica és un sofisma utilitzat sense pudor pels enemics de l'Europa unida. Amb aquesta finalitat fan servir descaradament les conegudes com a 'notícies falses' (fake news) amb la finalitat de fer verídiques mentides repetides mil vegades.

L'assumpte del fracking, o fractura hidràulica, al Regne Unit il·lustra com l'absència de lleis de salvaguarda, no només de l'interès general sinó dels àmbits locals i regionals, és reveladora de l'avantatgisme i de l'enriquiment d'alguns empresaris poc amigables amb el medi ambient. Com se sap, el fracking és una tècnica no convencional d'explotació d'hidrocarburs que es troben 'atrapats' al subsòl, principalment gas natural, entre capes de pissarra. Amb aquesta finalitat sol injectar a una enorme pressió aigua, sorra i diversos productes químics a través de pous d'esquist per fracturar la roca mare en la qual hi ha els hidrocarburs allotjats, a uns dos quilòmetres de profunditat, i poder així extreure'ls. No cal dir que els seus efectes poden ser deleteris per al medi ambient, i els seus perjudicis també econòmics poden afectar considerablement al valor patrimonial i dels habitatges radicades a les rodalies dels llocs d'extracció.

Fa uns dies s'ha fet pública la llista de les persones més riques al Regne Unit. Es podria suposar que l'hagués encapçalat algun 'tauró' de les finances o un empresari d'èxit en el vertiginós món de les tecnologies de la comunicació. Doncs no. Es tracta de Jim Ratcliffe, un multimilionari els negocis a la fractura hidràulica i altres aplicacions químiques li han reportat uns guanys que han elevat la seva fortuna personal fins als 21 mil milions de lliures esterlines. La seva empresa petroquímica Ineos, capdavantera en les activitats del fracking, ha incrementat exponencialment el seu valor mercantil.

Ratcliffe posseeix el 60% de Ineos, la qual dóna feina a més de 18 mil treballadors, i forma part de l'exclusiu club dels 1000 milionaris britànic les fortunes sumen 724 bilions de lliures, quantitat equivalent --només a efectes comparatius per a una millor comprensió de els nostres lectors-- a set vegades el cost anual de les pensions a Espanya. Bona part d'aquests superrics han abraçat la causa del Brexit i esperen que la City londinenca mantingui la seva posició de lideratge financer segons el model de la globalització anglo-nord-americana. Una globalització en què la UE és un convidat incòmode pel seu legítim i democràtic obstinació regulador i fiscalitzador.

Cal recordar que el 2 de febrer de 2016, tot just un dia abans que Castella i Lleó es convertís en l'única comunitat autònoma espanyola que no havia legislat per impedir el fracking, el Parlament Europeu va aprovar per una àmplia majoria transversal i interpartidària una resolució perquè els països membres de la UE no ho acceptessin en els seus territoris. Resta per incorporar tal resolució als ordenaments jurídic dels estats membres, alguns dels governs, com és el cas del Regne Unit, no s'oposen al fracking. Succeeix, però, que la mobilització política i social d'oposició a Escòcia fa previsible que el parlament escocès prengui una decisió en contra el proper mes d'octubre. Tot sembla indicar que la Ineos de Ratcliffe haurà de seguir aprofitant-se de la permissivitat del govern central britànic actuant majorment en paratges anglesos.

Ha, si més no, quatre baules en la governança multinivell europea que han de tenir veu i vot en la prohibició del fracking: local, regional, estatal i continental. Tots han d'intervenir en la regulació de les pràctiques de fractura hidràulica d'acord al principi de subsidiarietat territorial, un dels pilars fonamentals de la construcció política europea, al costat de la rendició de comptes democràtica. Amb caràcter general, el principi de subsidiarietat estableix que les decisions europees es prenguin transnacionalment només si els nivells estatal, regional i local no estan en millors condicions per realitzar-lo. En altres paraules, l'àmbit preferit per als processos de presa de decisió pública ha de ser el més proper al ciutadà. De manera creixent assistim a una major interdependència en la posada en comú i, sobretot, en l'articulació de decisions que afecten a tots els nivells de la governança. Cap d'ells hauria erigir-se com 'sobirà' o exclusiu a l'hora de confrontar solucions que afecten greument a tota la ciutadania.

A dia d'avui, falten instruments de comprensió populars sobre què fer en la pràctica per contribuir a disminuir el canvi climàtic que sembla conduir-nos inexorablement al desastre planetari. Un cop arribat al seu nivell més elevat, la profusió dels GEH --Gases d'efecte hivernacle i, en particular, el metà--, unit a la generalització de les pràctiques de la fractura hidràulica (fracking), el canvi climàtic pot produir un impacte incontrolable d'alt risc per a la continuïtat de la vida a la Terra. A nivell local, per exemple, el fracking i a causa majors nivells de contaminació i enverinament ambiental. En l'entretemps, homes de negocis al·lèrgics a l'interès general demostren la seva habilitat en l'increment del seu peculi personal al marge d'una reglamentació efectiva europea. Simplement no la volen per continuar fracturant millor no només el subsòl continental sinó la mateixa Europa unida.