La independència "pacífica"

Balcó engalanat per a la Diada de 2017 (Europa Press)

Entrem ja al mes de setembre amb la vista posada, a curt termini, a la Diada, on els independentistes, encara que dividits ja, volen donar un altre cop d'efecte en la convocatòria amb la qual aspiren a igualar o superar a l'anterior. S'han apropiat d'un acte que, fins fa molt pocs anys, pertanyia a tota la ciutadania de Catalunya. Gran manifestació de força? Escalfant l'ambient, els polítics pro independència, uns més que altres, no baixen del discurs excloent.

Els missatges dirigits a l'Estat i al govern d'Espanya, són com els coets de la revetlla de Sant Joan, que serveixen per distreure als que gaudeixen amb els focs d'artifici. El problema és, per desgràcia, que en ocasions explota i surt amb danys alguna persona aliena a l'organització.

Torra, el president bicèfal, assegurava aquest dissabte, un cop més, que la independència serà "pacífica"; vol fer creure que aconseguir-la és com jugar a monopoli. Algú s'ho creu? Només els il·lusos, no els idealistes, estan convençuts.

Al llarg de la història d'Europa, les "revolucions" que s'han fet no han estat pacífiques. Els enfrontaments, la violència i finalment la sang han estat els autèntics protagonistes. Dir el contrari és enganyar la ciutadania que té legítimes aspiracions a un altre model diferent de país. Cal explicar a la gent, que això és així. I el que pensi el contrari, que deixi de creure que portant un lliri a la mà les coses se solucionen

"La independència només s'aconsegueix amb una guerra d'independència", deia el catedràtic i historiador contemporani més important, Josep Fontana, mort recentment i referent per a moltes generacions, Persona molt pragmàtica.

L'economista, rei dels coloraines i independentista exprés, Xavier Sala i Martin, gens sospitós per a la majoria dels independentistes assegurava que la independència s'aconsegueix a hòsties. El seu raonament visionari va més enllà, i en una entrevista va arribar a dir que "Tu aconsegueixes la independència a hòsties i en 15 dies estàs a l'ONU i tothom ho accepta". Es nota que la seva vida diària transcorre als EUA i a Catalunya ve a arengar la gent, fer programes a TV3, ben pagats per cert, i a lluir el nou model de les seves jaquetes bicolor.

Els líders polítics i la ciutadania en general, no han de deixar-se enganyar, no hi ha independència sense violència, ni separació pacífica sense vessament de sang -només les excepcions confirmen la regla-. Així de clar.

Però, qui repararà tot aquest període en el qual s'ha generat, divisió, desconfiança i fins i tot odi? A qui se li demanaran responsabilitats? Segur que la culpa de tot el que ha passat és de Rita la Cantaora ... Com està manat.