​Relats inventats i ètica periodística

Genís Carrasco
Metge i escriptor

Fake


Els relats inventats per tal de manipular els ciutadans han estat una cosa molt habitual durant la història de la Humanitat. Hi ha infinitat d'exemples que van des de l'incendi de Roma -atribuït falsament als cristians per Neró- fins la falsa i sinistra propaganda de la premsa nazi del període entreguerres mitjançant la qual diaris com Der Stürmer i Der Angriff asseguraven que els jueus eren els responsables de tots els mals que patia la societat alemanya.


Amb tot, en la nostra societat digital -accelerada, deshumanitzada i òbviament manipulada-, els relats enganyosos poden assolir efectes encara més dramàtics, degut a la seva facilitat per difondre's sense fre per tot el teixit social. En la Societat de les TICs, la desinformació vola a velocitats hiperlumíniques per canals mai vistos amb anterioritat: xarxes socials, com Facebook, Youtube, Whatsapp, Twitter i Google+, que competeixen sense complexos amb els mitjans de comunicació tradicionals.


La història recent mostra inequívocament com els efectes incendiaris d'aquesta informació deliberadament falsa, creada i difosa per desinformar, han assolit dimensions crítiques tot manipulant il·legítimament l'opinió del ciutadà. La llista de casos és interminable.


Alguns dels més coneguts internacionalment foren el del gabinet Bush que va difondre 935 declaracions falses sobre l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq o les notícies sobre les inventades bondats del Brexit britànic que van influir maliciosament en el referèndum. 


Altres casos més propers han estat la invenció d'un fals relat de violència durant els esdeveniments de 2017 a Catalunya o la espúria estratègia del partit d'Albert Ribera per intentar generar -afortunadament sense èxit- un clima de confrontació en una societat intrínsecament pacífica i democràtica com la catalana.


El fenomen ha arribat a tal extrem que s'ha encunyat el terme "postveritat" fonamentat en què no importa que el que es difon sigui una burda mentida sempre que satisfaci les creences i desitjos del públic ingenu. Aquesta fal·làcia l'apliquen tant alguns polítics com comunicadors que actuen com si la seva opinió valgués més que la veritat, com si la seva ficció fos més important que la realitat.


FAKE NEWS


Les fake news -informacions difoses a través de xarxes socials amb l'objectiu de desinformar i enganyar-, els trolls -persones que publiquen grolleries, ofenses i mentides difícils de detectar amb la intenció de generar enfrontament i violència- s'han apoderat de les xarxes socials gràcies a seva capacitat de "viralitzar" -publicar continguts en xarxes socials capaços de suscitar l'interès de moltes persones- continguts ficticis a costa de la ingenuïtat de molts internautes .


El fet que fake news, trolls i relats enganyosos, manipulats o directament inventats per internautes aficionats infectin les xarxes socials és menyspreable i molt lamentable. Però quan aquestes mentides les inventen professionals relacionats amb la comunicació -com periodistes i polítics- i els publiquen a mitjans de comunicació suposadament seriosos, el resultat és senzillament repugnant i absolutament intolerable. Un exemple entre milers fou el dels mitjans d'informació periodístics que van publicar la foto d'una pacient nord-americana sotmesa a una septoplàstia (correcció de l'os nasal) assegurant que era la d'una persona agredida per retirar llaços grocs. 


Mentides barroeres com aquesta no només danyen i desprestigien irreversiblement el medi que l'ha difós sinó que ens fan dubtar dels valors ètics i morals d'alguns polítics i de certs mitjans professionals de comunicació.


Tal com està el panorama polític i social, potser sigui il·lusori demanar als polítics que respectin les més elementals normes ètiques. Sobretot a alguns partits com Ciutadans que han basat la seva única estratègia en generar falsos relats mitjançant una maniobra de "Trumperització" de la política. La maliciosa estratègia de populistes radicals sense un ideari polític sòlid com Albert Ribera i Inés Arrimades -afortunadament no secundada pels polítics seriosos que són majoria- que han pretès generar conflicte, violència i discòrdia on no n'hi ha per tal d'obtenir rèdits electorals, és mesquina, miserable i totalment reprovable i hauria de ser castigada enèrgicament pels electors. En conseqüència, els ciutadans hauríem d'exigir un Codi Deontològic en política igual als que existeixen en altres professions, com el de la Medicina, la Psicologia, l'Advocacia, la Psicologia o el Periodisme. Però potser sigui demanar la lluna en un cove. Potser seria massa ingenu, il·lusori i quimèric exigir que la classe política no enganyi mai als ciutadans, no doni raons o arguments falsos i no inventi relats ni els utilitzi contra els valors ètics i morals de la nostra societat.


Però el que no s'ha de considerar ni il·lusori ni quimèric, sinó totalment prosaic i racional, és exigir que professionals com els periodistes -que sí que disposen de Codi deontològic- el respectin i compleixin sempre i que, en cas contrari, els seus col·legis professionals els sancionin proporcionalment. No oblidem que el Codi Deontològic Europeu de la Professió Periodística -en el que es basen la majoria de codis d'Ètica vigents en aquesta professió- té plena vigència a Europa. És un magnífic codi amb directrius que inclouen el respecte a la veritat, el contrastar les dades amb totes les fonts periodístiques que siguin necessàries, el diferenciar amb claredat entre informació i opinió i l'obligatorietat de rectificació de les informacions errònies o infundades.


El codi deontològic és la millor garantia per assegurar la llibertat d'acció del periodista, perquè li permet defensar els seus criteris davant les pressions externes. Ha de protegir i avalar la seva legítima actuació independent alhora que ha de sancionar rigorosament tota conducta reprovable. Només assegurant el seu compliment s'evitarà el desprestigi de la professió i la desconfiança de la ciutadania.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH