Fora porros de la UNAM

Per als que vam viure la reelecció del rector Chávez el 1964, la seva renúncia dos anys després, després d'un moviment que passats els anys ens assabentem que patrocinaven des del consell turístic -Miguel Alemany-, l'ambaixada americana -per allò de la lluita contra el comunisme- i fins i tot la presidència de la república, per motius que seran matèria d'una altra de les meves novel·les; el que ha passat a la UNAM el 3 de setembre és una vegada més una metàfora de vida pròpia de l'adolescència.

A qui li interessa esvalotar el que ha estat, és i seguirà sent una caixa de ressonància del país? Quan es vocifera contra els porros que de sobte són repudiats per multituds juvenils, ¿es refereix als que vénen droga al campus o als que ja adults no s'han pogut desprendre d'aquesta qualitat? Igual que ho va fer el Dr. Ignacio Chávez per intentar disciplinar membres del Movimento Universitario de Renovadora Orientación, les autoritats acadèmiques competents van dictaminar l'expulsió dels "rijosos" i, els qui ja vam veure aquesta pel·lícula, esperem que l'arrel de tot el problema no sigui l'animadversió del futur president per les actuals autoritats, com va ser el cas de Gustavo Díaz Ordaz.

El que els incidents de la UNAM ens mostren, és que tot i que hagi conclòs l'etapa electoral la lluita pel poder continua vigent. Mig segle després de la barbàrie de Tlatelolco, amb un bon nombre dels protagonistes morts -i no tots el dos d'octubre- no és difícil manipular consciències d'una població que per condicions pròpies del capitalisme extrem manté en el seu pla subconscient alts índexs de ressentiment que davant la dificultat per a l'anàlisi busca llits que van des de les concentracions festives fins als linxaments homicides.

Com s'expliquen els crits, arengues i insults de joves estudiants que suposadament replicaven la manifestació del silenci ocorreguda fa 50 anys? Què tanta qualitat de porros comparteixen els escolars de l'institut d'antropologia, que van forçar l'entrada i van prendre per assalt la sala d'un museu, posant en risc els patrimonis que aquí es protegeixen? Els vociferants "joves" es poden qualificar de silenciosos només perquè algunes companyes portaven masking en les seves boques?

Moure a les masses no és pas una invenció del segle XXI. Franco ho va aconseguir a partir de la por de molts i sustentat en les seves inclinacions autoritàries, en tant que Hitler va fer el mateix manipulant sobretot als joves amb el suport del seu mag de la comunicació. Són les xarxes l'equivalent a les pel·lícules de Goebbels? Quins arguments van usar els petits i naixents països europeus del segle V per convèncer la població de llavors a la llançar-se en contra dels decadents regnes persa i romà? [1] Conspiracions, guerres, luxúria, traïcions, corrupció, preponderància dels mercaders d'armes, són només algunes de les característiques dels "herois" de les croades, els soldats aliats i fins i tot els porros de les universitats pot la tecnologia retornar a les noves generacions la capacitat de comunicar-se més enllà d'un nombre limitat de caràcters?

La incongruència sembla ser el signe dels temps, criden els incapaços de comunicar-se; al poble -terrorífic vocable- se'l rebateja com "societat civil", els "juanitos" avui són "manuelitas" i el duopoli, s'inclina novament pel monopoli. De la cadena que avui sembla tenir la primacia, han sortit personatges com l'actual governador de Tabasco, el futur secretari d'Educació i fins al legislador que abans les va girar de dirigent del PRI i número u de la CFE, dos d'ells ex priístas i 1 milenium; però aquests i fins els abrigallats comparteixen la qualitat d'oportunistes. Uns més que altres ansiosos de poder, febles davant les seves passions emocionals, uns autoritaris, altres manipuladors i uns altres més mancats de creativitat. Qui s'entreveurà les conseqüències de seguir el camí del senyor Fox, el qual tot i que era president seguia en campanya?

Seria desitjable que les persones en període de formació acadèmica i de vida que assisteixen a les universitats, s'organitzaran en grups de treball per analitzar que grandària són les competències -guerres- pel finançament global, els mercats, la productivitat i, ¿perquè no?, el desplaçament laboral que impliquen els avanços de la tecnologia. Aconseguiran a analitzar els modestos senadors disposats a estalviar en aliments les conseqüències d'una oferta de moralitat respecte a l'essència de l'Estat de Dret? Quants s'estan enganyant després que es va suggerir una filiació cristiana renovada [2] ara que es considera el Papa Francesc com a convidat principal el proper 1 de desembre? En la presa de decisions i l'elaboració de lleis, ¿hi haurà el coneixement de les aliances, amb russos, llatinoamericans, europeus i empresaris petroliers o de l'aigua?

Amb l'impediment físic que ens limita per haver aconseguit elevar-nos fins al setè pis de la nostra existència, i per tant sense la possibilitat de marxar, vociferar, i fer visites arriscades a esplanades o museus, ens sumem al clam "Fora Porros de la UNAM!", però no només els juvenils, també aquells incapaços d'aprendre altres sistemes de protesta més madurs, universitaris i per tant productiu.

[1] "A l'ombra de les espases", novel·la de Tom Holland, autor anglès que va escriure també "Rubicó", "El senyor dels morts" i "Banquet de sang".

[2] Això és el que d'alguna manera oferia una capçalera PES, que no va aconseguir els requisits per continuar sent partit.