No s'oblida?

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

Kennedy jfk 01102018


En aquell 1968 es complirien, cinc anys de l'assassinat de John F. Kennedy, quan el meu malestar físic em va obligar a quedar-me adormida al taller de tapisseria del meu pare en el pas Texas [1]. A l'aixecar-me i sortir a la farmàcia de davant a demanar alguna cosa que calmés el meu dolor, vaig saber que acaben d'assassinar al president a la ciutat de Dallas. No era el meu president, jo reconeixia a Adolfo López Mateos, l'esposa va contestar la meva carta d'alumna de la secundària i em va rebre el 1962 -primera vegada que vaig trepitjar els pins- però em vaig estremir.


El 1964, vaig ser testimoni de la reelecció del rector Ignasi Chávez, així com la presa de protesta de Gustavo Díaz Ordaz. La meva participació en el moviment de 1966, era obligada com a alumna de la Facultat de Dret. El festiu de les reunions en les barricades, la guitarra, les paròdies de les cançons, van ser part de l'idealisme juvenil, aquesta "malaltia social" que es cura -no per tots- amb el transcurs del temps.


La inconformitat, per la participació nord-americana en el conflicte més emblemàtic de la guerra freda, va donar lloc a desenes de protestes juvenils que, el 1968, van mobilitzar a estudiants de més d'una trentena d'universitats. Igual que altres esdeveniments de la història, el que ha passat al nostre veí del nord ens va afectar: la mort de Martin Luther King, la de Robert Kennedy, la intervenció de forces -CIA, FBI i altres- per dividir i desprestigiar expressions socials com l'encapçalada per Malcom X, l'oferiment de Peace & love, unit a la música, entre molts altres, van ser el brou de cultiu perquè un enfrontament entre alumnes de l'escola Isaac Ochoterena, i estudiants del politècnic es convertís en "el moviment del 68 ".

El que ha passat a França i als Estats Units, tenia les seves particularitats; a Mèxic no s'havien desmembrat els grups "instigats" en 1966 des de la Secretaria de la Presidència [2].


Els col·laboradors pròxims al president sabien de la seva emotivitat i com era predictible; i tot i que faltaven dos anys per a la successió, el temor que l'ordre es trenqués en el marc de l'olimpíada, van propiciar el que lamentablement va concloure amb la terrible tarda -que no la nit- de la plaça de Tlatelolco.


No pertoca de dubte sobre la filiació d'extrema dreta del president Díaz Ordaz, tampoc dels interessos que movien el "horror" del poble i els dirigents nord-americans en contra del comunisme, per descomptat que hi havia grups exclosos, no només del poder sinó de la lluita pel mateix, en el nostre sistema presidencialista; molts desitjàvem que la pàtria fos més igualitària, més equitativa, més justa.


Els que vam creure en la revolució històrica, imaginem que era possible avançar més enllà de la gesta que va aconseguir drets socials plasmats en la constitució de 1917, i per això vam abraçar la carrera de dret per avançar en tals propòsits. El discurs de Lombardo Toledano [3], ens va animar a seguir en la recerca de millors condicions per als que vivien encara marginats i segurs que era el camí, vam assistir als mítings, les assemblees, l'eleccions de representants estudiantils; però en 1966, alguns ens vam adonar que algú finançava els autobusos, les mantes i fins a les coques i els refrescos Qui pagava si no era un esdeveniment del PRI ?, d'on sortia tants diners per sostenir moviments "dissidents"?


A poc a poc, la veritat es va anar desvetllant i en la mateixa proporció l'idealisme congelat, excepte per als mediocres o limitats, en suma els vividors. Aquesta història també ha d'escriure, és un altre angle que per assenyalar-no som menys interessats per l'altre, ni ens hem convertit en capitalistes extrems ni conservadors irredempts. Tot i que molts dels estudiants d'aquesta generació van ser afavorits amb beques i sobretot accés a les modificacions legislatives en què se'ls van obrir espais, l'equitat no va arribar. Molts dels beneficiats van deixar de banda els ideals i es van convertir en júnior de la lluita, sense més interès que el poder pel poder mateix.


Avui a 50 anys un bon nombre dels protagonistes ja no habiten el planeta, els que al final de la dècada dels seixanta vam acabar només com a testimonis anem ja a la ruta de l'última milla i amb honestedat NO volem portar-nos només per a nosaltres tot el que vam veure, vam aprendre, ens enorgullecimos i en alguns casos ens avergonyim.


Però el que hi ha són preguntes: ¿De debò tres presidents mexicans van ser emprats de la CIA? Quant guanyaven per aquesta chamba, a qui li reportaven, se sap qui eren els seus superiors? Quants dels companys amb els que parlàvem tots els dies sí rebien diners, beques o viatges per conducte del "senyor X" de l'ambaixada americana?


Sap d'altres que acudien a les oficines del Consell Nacional de Turisme per la seva mesada? Els eterns diputats que van iniciar la seva carrera com a líders estudiantils, s'acostaven a la secretària particular de la secretària de la presidència oa comunicació social amb Don Pancho Galindo Ochoa? I el que és més Sabia rector Fangs Serra de la nòmina de "porros" que rebien el seu sobre a l'oficina de relacions públiques i premsa de la UNAM?


Cinquanta anys és suficient per continuar amb el repetitiu discurs que coneixem i que es forja partir de tragèdies com la dels 43 nois "desapareguts" d'Iguala. Una persona -física o moral- afectada en la seva percepció o consciència de les coses, comença a curar a partir de l'acceptació de la veritat, tant de bo que en aquest 2018, hi hagi qui s'atreveixi a expiar els seus pecats confessant el que va fer i el que sap.


[1] Detalls biogràfics que seran ampliats en la novel·la "El bressol"
[2] Era una de les tantes oficines que repartien diners a mans plenes a "liders universitaris" per promoure o espiar les escaramusses estudiantils
[3] Convidat per la meva grup cultura Alfa, a l'amfiteatre Simón Bolívar, quan el 1964, cursava la preparatòria a Sant Ildefons.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH