Els altres migrants a Andorra

Robert Pastor

Avinguda meritxell andorra


Els diaris andorrans recollien fa uns dies que Espanya ha demanat a Andorra informació sobre la fiscalitat del pilot de moto GP Jorge Lorenzo, que la temporada vinent serà company d’equip del també campió del món Marc Màrquez. Lorenzo va ser objecte d'escàndol als mitjans espanyols quan el 2005 va fixar la residència oficial al petit estat pirinenc.


Hi va renunciar i va decidir anar a viure oficialment Suïssa, on semblaria més lògic dirigir la petició des de Madrid. És cert que, com especificava la informació del director del Diari d’Andorra, Ricard Poy Lorenzo té casa al Principat del nord, hi va obrir un museu del motociclisme en ple centre de la capital, sovint passeja per carrers i carreteres en vehicles de dues rodes i hi va de vacances.


Recentment, un alt càrrec de l’OSCE, de visita assegurava que “Andorra ja no està en el radar” d’aquesta organització (que entre d’altres afers s’ocupa de controlar els paradisos fiscals o no cooperadors en aquest àmbit). Però part de la opinió pública i molta de la publicada manté els tòpics sobre l comerç barat i l’absència d’impostos a un territori que ha reduït sensiblement la competència mercantil a l’entorn, on els ciutadans “pateixen” la totalitat dels impostos habituals al continent, inclòs l’IRPF i les entitats financeres com el Govern estan compromesos a intercanviar automàticament informació fiscal amb la gran majoria d’estats, no només de la UE, sinó del món.


Semblava que, amb això, havien passat els temps on la Hisenda de l’Estat veí del sud empaperava Montserrat Caballé, Arancha Sánchez Vicario i investigava Marc Màrquez.


En un lloc on la immigració està restringida i condicionada per norma general a l’acreditació de tenir una feina hi ha excepcions: els reagrupaments familiars, el petit cotingent (una veintena) de refugiats provinents sobretot de Síria, en la proporció justa fruit de l’acord europeu que altres estats més grans no han complert mai.


Però els migrants d’excepció més nombrosos són uns altres, tots d’alt nivell econòmic i anomenats “passius” perquè no posseeixen, ni els hi demanen, tenir ocupació laboral. Tampoc fa gaire, el mateix diari de referència els xifrava en 3.159, familiars inclosos. I recollia unes declaracions del ministre d’Afers Social, Justícia i Interior, Xavier Espot, molt satisfet pel creixement accelerat d’aquest col·lectiu.


Les condicions per adquirir aquestes autoritzacions no estan a l’abast de tothom. Inicialment calia, i cal un dipòsit al Institut de Finances (INAF) de 30.000 euros sense retribució amb interessos, acreditar un habitatge digne i una assegurança mèdica privada. No fa gaire s’hi va afegir l’obligatorietat de invertir a Andorra 400.000 euros, que la majoria dels afectats ha destinat a la compra d’habitatge.


Raó no li falta al ministre Espot, des de l’òptica del interès del seu país. A més de les aportacions satisfetes inicialment, alguns d’aquests nous ciutadans contribueixen amb els seus mitjans propis a la vida cultural, esportiva i en definitiva econòmica. La baronessa Thyssen que viu a Escaldes com el fill Borja, hi va muntar un dels seus museus, un dels més visitats i que va per la tercera de les exposicions amb obres del seu patrimoni privat.


Si passeu per les carreteres del país, fàcilment us trobareu als panells de trànsit l’eslogan “Andorra, territori ciclista”. Un dels pioners recents d’aquest àmbit va ser el català Joaquim “El Purito” Rodríguez, establert a Sant Julià de Loria, que va dissenyar un recoregut d’alta muntanya i organitza cada any la cursa que porta el seu nom. La “Volta” a Catalunya, el Tour i la Vuelta freqüenten el país, amb arribades d’etapa. La prova espanyola hi va viure una jornada completa per les muntannyes del Pirineu, guanyada pel jove mallorquí Enric Mas, també resident oficial com el recent campió del món contra el relllotge, l’australià Rohan Dennis.


Figures del món del motor també hi coincideixen en la condició. Un dels més “veterans” és el múltiple vencedor del Dakar Ciryl Després; el supercampió de trial Toni ha creat aquí “l’espai Bou” per practicar la seva modalitat esportiva. També s’hi ha establert competidors i ex competidors del mundial de velocitat amb motos, de diverses nacionalitats.


I a tot això cal afegir els residents temporers, com els integrants de les seccions d’handbol i hoquei del Barça, o l’Stade Toulousain de la màxima categoria del rugbi francès, entre d’altres, i tots destaquen a cada entrevista es condicions naturals d’Andorra per a la pràctica i la preparació en els esports respectius.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH