La ràdio recupera a Josep Cuní

Escoltar de nou a la ràdio a Josep Cuní és, per als que estimem el medi, una agradable sensació de llibertat. En les últimes temporades un tenia la sensació en recórrer el dial que als radiooients els faltava una cosa molt difícil d'explicar enmig de tant Procés i demagògia política. I aquesta cosa era el que jo modestament dic l'equilibri de la independència.

No es tractava de discutir si la ràdio es feia en català o en castellà, en gallec o en basc, sinó en entendre que el missatge del medi portava un segell propi o estava condicionat pel poder polític. Aquí a Catalunya, malauradament, el biaix del control ideològic s'ha notat massa en els últims anys i ha causat un dany irreparable en la seva credibilitat. Quan a un li han censurat durament en un règim tan autoritari com el franquista, aquesta sensació d'asfíxia la percep immediatament.

Avui, segurament, no ha estat un bon dia per al compte d'explotació de Catalunya Ràdio i la Ràdio dels Godó, en tant en tant que a partir d'ara els espera una duríssima competència que pot desbloquejar les audiències en les tres pròximes onades del EGM i de pas repartir millor les ordres de publicitat.

La competència sempre és sana, diuen els que van primers. Però estant com estem, molt em temo que a la frase la hi va a tancar en un calaix del despatx institucional de Brussel·les, especialment perquè fins ara el debat ciutadà s'havia redirigit intencionada i insistentment cap al "monotema" i amb això cap al cansament , un sofisma que ja ningú va a poder mantenir.

Si Josep Cuní trenca aquest nefast duopoli, guanyarem tots, fins i tot els que ara són primers i segons en el gran grup de les audiències, que es veuran obligats a abandonar un sectarisme inexplicable, que no es correspon en res, amb el tarannà liberal que sempre han tingut els oients de la ràdio catalana al llarg de la història de la ràdio, que com tots sabem va començar a Espanya amb les emissions d'EAJ 1.

Benvingut, doncs, Josep Cuní. Quant sento que no acceptessis la nostra oferta de venir-te a la meva estimada Onda Cero per aquesta lleialtat d'aquella època que et honra, com sí ho van fer Julia Otero, la inoblidable Concha García Campoy o Juan Ramón Lucas, que al costat del gran Luis Del Olmo i altres professionals més , li vam posar la competència molt dura a la SER, la primera cadena de ràdio d'Espanya, la mateixa que ara torna apostar molt intel·ligentment per la teva forma d'entendre l'actualitat.

Així que, de cor, bona sort, i com li dic sempre als meus amics, Salut i Llibertat. Si més no, aquí tens un fidel oient.