Mestissos

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

Raru00e1muri foto


El somni de Hitler sobre una raça perfecta i superior, ha quedat en un anhel malaltís de certes minories "blanques" bàsicament en els Estats Units d'Amèrica del Nord i certs enclavaments molt seleccionats d'Europa. A causa bàsicament a les migracions --per conquestes colonials; en fugida per condicions de minusvalidesa certa part de la població sigui aquesta de la raça que sigui; fins i tot per aventura o investigació-- la raça humana s'ha convertit en una majoria mestissa, en la qual és difícil determinar quins són els gens predominants. Fins i tot en l'àmbit de plantes i animals, cada dia abunden les que procedeixen de dues espècies o varietats diferents, de manera tal que el híbrid, mixt o barrejat [1] de diverses ètnies s'ha estat convertint en la trobada no només biològic sinó cultural.


El vocable preponderant sembla ser "integració" dels països del nord amb els del sud, dels pobles originaris amb els que van arribar després, dels rics amb els pobres. Després de la fundació de l'ONU, els esforços en aquest sentit, van donar lloc als fallits grups dels 22 i els 33 --aquest últim presidit en algun moment per Porfirio Muñoz Ledo, qui després ho va ser del G77--.


Just en aquesta època en què l'avui coordinador de la Cambra de Diputats era representant a Mèxic davant l'ONU, va facilitar la iniciativa d'un grup d'ONG coordinades llavors per la mexicana, Comunicació Cultural AC per proposar a l'organisme mundial un any internacional de les cultures autòctones. La proposta aquí va quedar i amb el pas del temps es va convertir en "l'any dels pobles indígenes". Qüestions històriques, que només els protagonistes van registrar com el fet que en l'àmbit tribal, el bastó de comandament és just el símbol del poder gairebé sempre protagonitzat pel més ancià del grup i que en el cas de Mèxic, la importància era tal que diversos presidents de la república, acudien a la seu divina de tals tribus --els raramuris, per exemple-- per rebre aquest bastó. Recorda Vostè quants bastons s'han rebut en el passat? Serà el mestissatge el que ha diluït la força de tals pobles i els seus costums? Què hi ha de comú avui, entre el que es farà per a la protecció dels pobles indígenes i l'institut nacional indigenista [2] presidit en diferents temps per Miguel Limón Rojas i per Melba Pria, després d'Antonio Cas?


No podem qualificar al mestissatge de bo o dolent, la veritat és que com tot el que és humà, al seu costat s'han donat fenòmens de vegades contraris a l'interès dels propis indígenes. Segurament Cuauhtemoc Cárdenas, recorda la proximitat del seu pare, amb el fundador de l'Institut Lingüístic d'Estiu [3] al qual es va atorgar el comodat per 100 anys de diverses propietats com la que avui ocupa l'INE. Molts dels bilingües desenvolupats a partir de 1934 -bé com a mestres rurals, bé com a líders indígenes, van emigrar a la ciutat i els pobles autòctons influïts per ells els van denominar "mestissos". En el cas dels Oaxaca per exemple, aquests reben a les famílies migrants locals, els donen abric habitacional i amb el temps els lloguen un acordió o qualsevol altre instrument i els indiquen en què carrers poden tocar per demanar almoina [4]. Els nens que acompanyen a aquests prodigis de la música, no sempre són propis, ja que una vegada instal·lats a la capital, es converteixen en l'assegurança que garanteix que els adults tornarien a retornar l'instrument i veure de nou als seus fills.


No puc oblidar aquesta escena: era l'any 2001, sota una de les vitrines de la fleca "Amèrica" s'asseia un captaire, amb una nena a les cames, la qual sostenia el potet per rebre les monedes. Sota la faldilla de colors cridaners, la mà del "indigent" es donava vol grapejant a la nena de no més de 4 anys. Vaig buscar a un policia, li vaig dir el que passava i la resposta va ser "si cap, ja fa dies que és, però no puc fer res, perquè diu que el és familiar, si vol li dono al telèfon del DIF o vagi a la delegació. Sabia vostè que hi ha de mestissos a mestissos? S'ha enfrontat amb autoritats massa incultes o amb poca consciència? Vostè el meu estimat lector, ha tingut notícia de lliuraments del bastó de comandament indígena abans de la publicitada el passat 1 de desembre?


Amén del poc indígenes, dels que li van fer una neta al nostre ja president; del que cridaner del cabell amb tall permanent de la senyora responsable del ritu i l'emoció gairebé infantil del vell indígena de qui sap que ètnia, que va lliurar una creu d'origen romà a qui ens governarà durant sis anys, la veritat és que poc o gens queda del original i autòcton en aquesta terra que ho va ser de mixes, asteques, mexicas, tarahumaras, pimes, chatinos, tojolabales, huicholes, etc.; el poc clar de les seves identitats, els impedeix també una línia de lleialtat, sobretot si els que s'acosten a ells són tan antagònics com ho van ser fins i tot abans de la conquesta amb qui representaven el poder del moment.


Si la barreja de l'indígena amb un mestís donava com a resultat un cholo o coiot, la supremacia d'aquest rau just en la capacitat de gestionar la barreja de les diferents ètnies que el conformen, tot i que la seva actuació sigui tan agressiva i immoral com la del pidolaire als afores de la fleca. L'esperit democràtic dels grups indígenes que encara conserven el costum de respectar el seu bastó de comandament -si més no al nivell del municipi- depèn en molt d'evitar que les seves cerimònies autòctones es converteixin en espectacle de les xarxes i l'Internet, la qual cosa significaria , donar-li tot el poder als chabochis [5] que per naturalesa, enganyen, roben, acumulen, despullen, envaeixen terres, són avantatjosos, destrueixen el bosc i no comparteixen ni són justos.


________________________________________
[1] Del llatí tardà mixticius.
[2] Fundat el 1948 --Miguel Alemán-- i tancat amb l'abrogació de la llei de la matèria en 2003.
[3] SIL per la seva sigles en anglès, missió de William Townsend, és una organització de tall cristianisme protestant evangèlic, per recopilar i difondre documentació sobre les llengües menys conegudes, amb el propòsit de traduir el nou testament de la Bíblia.
[4] Coyoacán és un dels llocs preferits pels mestissos per a aquest tipus de comerç de la pobresa.
[5] Tan o més dolents que els sokoruames.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH