Guatemala: millennials maies, xincas i camperols per una Constituent Plurinacional

Envoltats per extensos canyars pels quatre costats, com si fos una presó agroindustrial, sota els frondosos i vells arbres de cacau del lloc que testifiquen que aquestes terres van ser, són i seran maies, prop de mig miler de millennials maies, xincas i camperols es van reunir a la II Trobada Nacional de Joventuts, titulat: Joves per un Procés d'Assemblea Constituent Popular i Plurinacional.

Aquest original esdeveniment es va realitzar en un cantó del Municipi de Sant Domingo, Suchitepéquez, a 165 km. Al sud-oest de la Ciutat de Guatemala, els dies 1 i 2 de desembre passat. En un predi rural que els mateixos membres de les comunitats en resistència van comprar fa alguns anys enrere amb aportacions propis. Sense finançament internacional, sense ONG, sense càmeres de premsa corporativa, sense hotels, sense taules, ni estovalles. Així es va realitzar la Trobada.

Van viatjar des dels diferents departaments del país. Molts d'ells, per més de 5 o 7 hores de viatge. Van dormir en pis de terra, sobre fullaraques de cacau. D'altres, presos en hamaques d'arbres de cacau. Van menjar tamales, fesols, truites. Productes cultivats per ells. Sense restaurants, ni arsènic en forma de pollastre.

"Estat de Guatemala és antijuvenil"

Van posar en debat la situació caòtica i antijuvenil de Guatemala. Sense doctors, ni llicenciats d'expositors. Ells i elles van preparar i van exposar les diferents temàtiques per a la proposta de canvis estructurals per al procés constituent plurinacional, en diferents taules.

Van reiterar que la joventut, igual que nens, indígenes, camperols i dones del país "viuen sense Estat de Dret". "Sense oportunitats". "El sistema ens exigeix que estudiem, però quan ens graduem no hi ha feina, i ens obliguen a anar a les finques de jornalers o a migrar del país", van sostenir.

"Un Estat Plurinacional des dels territoris"

Davant d'aquesta situació, aquests millennials, acte proclamats defensors i comunicadors comunitaris, plantegen la urgent necessitat de construir un Estat Plurinacional des dels territoris i comunitats autònomes per garantir drets i oportunitats per a tots i totes.

Proposen la urgent necessitat de canviar el letal model de l'economia neoliberal per una altra economia on els pobles i comunitats indígenes i camperols siguin també actors de l'economia del país. Una economia en la qual l'Estat sigui l'actor i rector principal, i promogui unitats productives locals.

En el sistema polític, davant el col·lapse de la democràcia representativa 'electorera', van plantejar la necessitat de transitar cap a una democràcia participativa comunitària. Amb mecanismes de participació i control sobre els governant.

En aquest sentit, els millennials maies i xincas van celebrar amb esperança el naixement recent de l'organització política anomenada Instrument Polític Moviment per a l'Alliberament dels Pobles (MLP) creat a i per les comunitats en resistència de Guatemala.

"Restitució de territoris ancestrals per a la sobirania alimentària"

Van concloure que sobre la base del dret internacional indígena, vigent a Guatemala, l'Estat i empresariat del país han de tornar els territoris, terra i aigües ancestrals als pobles indígenes i camperols. Amb vista a garantir la sobirania alimentària, plantegen la necessitat de posar límit a la de la propietat individual de la terra.

Aquests i altres van ser els temes/agendes que van motivar i motiven als millenials rurals en resistència, en un país colonitzat com és Guatemala. Claredat, convicció i passió creativa juvenil van ressonar en els muts canyars de quatre costats.

Alguna cosa nova està naixent a Guatemala fora dels controls teòrics i ideològics de l'hegemonia imperial i els seus "tancs de pensament".

Aquesta Trobada Nacional i Intercultural dels millennials rurals, després d'haver realitzat processos formatius de 7 mesos en els seus territoris, amb continguts, mètodes i didàctiques diferents als manuals permesos o promoguts per la USAID, desafia a les i els guatemalencs desmoralitzats i / o derrotats o acte derrotats intel·lectual i espiritualment. És un oracle que sí que és possible superar la letal cultura de l'auto derrota permanent que ens habita!

Que sí és possible superar la desgana cultural generalitzat en aquesta República de la USAID. Que sí és possible constituir-nos en subjectes de canvis estructurals, fins i tot quan l'hegemonia ens configura com a víctimes folklòrics. Que sí és possible superar la malaltia col·lectiva del victimisme captaire que ens va sembrar la condició de colonialitat en la qual encara vivim.