El problema de Catalunya es diu insurrecció

Hi ha algun Estat democràtic el govern permeti als polítics que el representen en una part del territori i als empleats públics que hi presten els seus serveis exhibir símbols el significat, implícitament o explícitament, és que la policia i els jutges empresonen arbitràriament a ciutadans innocents? En conec un, Espanya, i una comunitat autònoma, Catalunya, on aquest tipus de falsedats i humiliacions són moneda corrent. Dic falsedats, perquè la mera exhibició d'aquests símbols contradiu la pretesa falta de llibertat i absència de les garanties democràtiques reclamades. I dic humiliacions, perquè els que no compartim tals falsedats hem de suportar estoicament la manca de neutralitat i respecte exigibles representants polítics i empleats públics. Fa pocs dies, em va atendre un anestesista (el nom del qual prefereixo no recordar) en un hospital públic amb un llaç groc enganxat a la solapa, i mentre em feia preguntes rutinàries i m'explicava els pros i contres de cada tipus d'anestèsia, em debatia entre cridar-li l'atenció o deixar córrer l'assumpte. Al final vaig callar conscient de la pèrdua de temps i energia que em suposaria reclamar neutralitat a un metge anònim, quan el president del govern espanyol rep a La Moncloa i es reuneix a Barcelona amb el enllaçat i atapeït president Torra.

REUNIÓ O CONCESSIÓ?

Cal veure lo distrets que ens han tingut els últims dies preparant una reunió de tot just una hora, l'únic resultat tangible ha estat un comunicat descafeïnat de tres paragrafets. Torra va rebre Sánchez a Pedralbes amb el seu sempitern llaç, mentre un centenar de membres dels 'comitès de defensa de la república' (CDR), grups parafeixistes que han protagonitzat enfrontaments violents amb els Mossos a Barcelona, Girona i Terrassa recentment, corejaven consignes fraternals: "independència", "Enderroquem el règim del 78" i "Fora les forces d'ocupació". Desconec si en aquesta ocasió Torra els havia demanat que estrenyessin, però la veritat és que van aconseguir sense gran esforç tallar la Diagonal, no sé si per impotència del formidable dispositiu dels Mossos o perquè els seus comandaments, com en altres ocasions, els van ordenar estrènyer poc .

Sí o sí, estaven condemnats a reunir-se. Sánchez necessitava els vots dels diputats secessionistes d'ERC i PDeCAT per aprovar el sostre de despesa al Congrés i traslladar a l'opinió pública la sensació que encara hi ha partit i pot aprovar els PGE 2019, encara que sigui amb diversos mesos de retard. Torra, per la seva banda, necessitava mostrar als seus que podia seure a Sánchez a la taula de negociació. L'objectiu del president fins a les pròximes eleccions generals no és tant governar com fer veure que ho fa i aprovar mesures populistes (pujades de pensions i SMI, augment dels sous dels empleats públics, etc.) que li congraciïn amb col·lectius de votants. Lamentable la reivindicació de la memòria de Companys, el president de la Generalitat que va signar dotzenes i dotzenes de sentències de mort.

L'objectiu de Torra-Puigdemont i Junqueras, conscients que la independència és avui per avui una foguera que s'apaga quant proclamen la república, és retenir tota costa les competències de la Generalitat per controlar l'aparell administratiu-mediàtic-associatiu que sosté el procés insurreccional, sense menysprear arrencar alguna concessió si més no simbòlica. Que el comunicat conjunt de tots dos governs reconegui "l'existència d'un conflicte sobre el futur de Catalunya" i aposti "per un diàleg efectiu que vehiculi una resposta política que compti amb un ampli suport de la societat catalana", sona a música celestial que recorda el "donaré suport la reforma de l'Estatut que aprovi el Parlament català" de Zapatero. La situació és delicada perquè els successius governs de Mas, Puigdemont i Torra ens acosten més i més al precipici polític i debiliten la confiança de les empreses i els inversors a Catalunya i a Espanya.

21-D: MOLT SOROLL I NOUS BUIDES

El 21-D va despertar segons estava previst en el guió amb talls a l'AP-7 a Girona i l'Ametlla de Mar, l'A-2 i la N-340, i les Rondes Litoral i de Dalt. Normalitat als aeroports, ports i estacions ferroviàries i fins i tot normalitat en col·legis i instituts en vigílies de vacances. Potser el nombre d'alliberats que treballen per la causa no donava per a tanta vaga i talls anunciats. A Barcelona, els CDR s'han enfrontat als Mossos a Drassanes i Via Laietana amb un saldo de 50 ferits, més de 30 Mossos i un periodista d'Intereconomía brutalment agredit, i una desena de manifestants detinguts. Mentrestant, Sánchez deixava per la història una foto de família a les escalinates de la Llotja del Mar i aprovava pujar a 900 € el SMI i el 2,75% els sous dels empleats públics.

L'ANC i Òmnium es van acontentar amb celebrar el seu particular 'consell popular de ministres', conclave al qual li van sobrar 'ministres' (polítics i expolítics secessionistes de tots els pelatges i el senador Iñarritu d'EH-Bildu) i li va faltar precisament 'poble' . Palazuí, presidenta de l'ANC, es va congratular que "s'hagi paralitzat el país [d'Alicia] per efecte de la vaga general", i Mauri, vicepresident d'Òmnium, va acusar Sánchez d'humiliar celebrant el Consell en l'efemèride d'unes eleccions imposades (en què van participar lliurement) i que "la seva única proposta sigui que l'aeroport es digui Josep Tarradellas", cosa que va molestar també a santa Rovira, la dirigent d'ERC 'exiliada' a Suïssa. La manifestació convocada a Barcelona al Passeig de Gràcia a les 18:00 per ANC, Òmnium, els CDR i tots els partits secessionistes amb el lema "Enderroquem el règim" ha mobilitzat tan sols uns pocs milers de persones: una sonada punxada. Una multitud comparada amb les dotzenes que han secundat la convocatòria a Girona.

CONCLUSIÓ

El problema de Catalunya no és la pretesa falta de llibertat i democràcia a Espanya sinó precisament que les institucions d'autogovern emprin el seu àmbit de llibertat per encoratjar, promoure i finançar el procés insurreccional. Per això, la solució no passa per obrir un espai de diàleg amb Torra i altres líders secessionistes sinó per desmantellar l'entramat administratiu-mediàtic-associatiu que el sosté. La foguera, com s'ha pogut constatar el 21-D, està mig apagada, però si se'ls permet seguir acumulant material inflamable acabarem pagant-ho molt car demà.