Qui sembra vents...

Avui, quan tots discuteixen sobre el pacte andalús del que VOX és el gran triomfador, el PP el mamporrero de la gesta, i Ciutadans el mentider del grup, vull recordar amb emoció als 144 morts de la tragèdia de Ribadelago, que va passar fa 60 anys i per la qual el franquisme i els seus hereus no han pagat cap peatge, ni judicial ni econòmic. La data en concret va ser un 9 de gener de 1959, vint minuts després de les 12 de la nit.

Oblidar Ribadelago, i que en Llac de Sanabria embolicats en el fang encara romanen els esquelets de 116 veïns arrossegats per l'aigua de la presa, és negar-se a l'evidència que una mal anomenada catàstrofe natural va ser un assassinat múltiple perpetrat pels que per guanyar diners fàcil i ràpidament van construir una presa amb materials inadequats, sabent que així ho feien per intentar fer, com ja se sap, d'una hidroelèctrica tots els diners possibles, però com més aviat. El franquisme en estat pur.

Una matinada la presa va rebentar. Tots sabien que estava mal construïda i encara avui les restes que queden en peu es pot comprovar, sense cap dubte, el que aquí escrivim amb respecte i emoció. Els que es van salvar va ser perquè la seva casa estava a la zona alta del poble, o perquè van aconseguir enfilar-se al campanar de l'Església i els seus cingles. Els més ancians es van resignar a la seva desgràcia perquè no podien córrer, mentre escoltaven com els seus animals agonitzaven a les quadres per desenes.

El Dictador va tenir el quall de construir un nou poblat i concedir-li als supervivents que li cridessin al lloc Ribadelago de Franco, per després cobrar-unes cases que van dir que els regalaven per la tragèdia soferta, més semblants a barraques que a edificacions de nou encuny.

Els ajuts econòmics mai van arribar a la gent, es van perdre pel camí i només la llet en pols que van manar els nord-americans va ajudar als supervivents durant bastants anys de misèria i abandó. Només la llei de la Memòria Històrica, aquesta que es vol carregar el nou Tripartit andalús, va corregir la ignomínia del 'nombrecito' i el Ribadelago de precària construcció va deixar de ser de Franco, per rebatejar-amb el nom de Ribadelago Nuevo i ... aquí segueix sense que ningú faci justícia als seus morts.

Aquesta és l'Espanya que ens espera si no espavilem. Si no em creuen, acosteu-vos a Zamora, a Ribadelago, i prenguin-un cafè amb les famílies i els supervivents que encara queden d'aquesta tragèdia. Els resultarà molt profitós si és que tenen la intenció de canviar el vot en les pròximes generals com és el seu dret.

Qui sembra vents ... recull tempestats.

Monument a la víctimes de la tragèdia de Ribadelago / Jacinta Lluch (CC)