Avui és un dia, pel que llegeixo en mi competència, de sentides paraules publicades per firmes de diaris importants i també maragallazos d'algun polític canvia-jaquetes ja entrat en anys, en el mico-sentit que ara mateix ja hi ha la imperiosa necessitat que els presos del Procés acudeixin al Tribunal Suprem pel seu propi peu, o sigui, lliures, i si no és possible -segons altres sospitoses fonts- que ho facin sense manilles que oprimeixin la seva dignitat, perquè els magistrats així ho entenen per a la millor imatge de la causa.

Als fills de mares humils o de la classe mitjana -o sigui, als nostres- se'ls dona, se'ls manté a la presó preventiva sense judici, i a continuació se'ls fica a la presó si hi ha condemna justa o injusta. Tot això, en seqüències continuades, sense sortides ni entrades pel mig, encara que un altre jutge de primera instància no hagués vist delicte. És la diferència en que a uns els jutgen els españolazos del Suprem, i a altres el pseudoindeopendentista de l'Audiència Provincial Juli Solaz, ja saben, el que es va retirar a una destinació afable sense acabar d'instruir el del Cas Palau, provocant les queixes de diversos dels seus companys per tant mareig de la perdiu.

Per descomptat, no vull avorrir-los amb la diferència que hi ha entre visitar un fill a l'antiga Model o fer-ho en la qual ara pateixen pena carcerària, en Lledoners, per posar un exemple fàcil d'entendre. No cal dir que totes les famílies que hem anat a les presons catalanes a veure algun ésser estimat, durant diversos anys, no hem pogut gaudir de 21 visites diàries ni de sales especials, i que el tracte rebut pels funcionaris en moltes ocasions ha estat manifestament vexatori, com si la condemna de veure un ésser estimat a la presó calgués traslladar-la al pare i a la mare del reclús. El vostre fill o filla és un delinqüent, vosaltres també. Això és així de veritable com hi ha cel a la terra o presos que se suïciden o moren de sida a les presons catalanes.

Per això molts amb molt recorregut i experiències doloroses darrere, li desitgem, sense dubtar-ho un instant, a les dones, mares i fills dels que van a ser jutjats pel Suprem, que s'acabi aviat el seu calvari i puguin recuperar la seva normalitat com més aviat millor. Fins i tot si els declara culpables, que sàpiguen que ens barallarem per que se'ls indulti si així ho demana qui sigui, no ens importa ni la seva ideologia, ni el seu partit polític.

Estic segur que els que hem passat per aquest calvari, volem, com més aviat, assossec i pau social, la mateixa que ja hem perdut i que ja s'està visualitzant en enfrontaments entre ultres d'una i altra banda. I sobretot, que els que demanen emocionadament ara el que ja els hem descrit línies a dalt, que no ens prenguin per ximples practicant el més vergonyós dels "buenismos".

Deixeu-vos de paperots, us ho demano. Acabem d'una vegada i que no tornin els que han mantingut el poder a Catalunya durant tants anys a ficar-nos a tots en un nou bassal pudent. A veure si és veritat.