Rumorologia digital

Les afirmacions de contingut específic encara que no verificat, són tan antigues com la humanitat mateixa. Part de la crisi que va concloure amb la finalitat de l'imperi romà era una sèrie de dades que no necessàriament podien qualificar-se de falses o veritables; però es transmetien de persona a persona. Rumors de guerra civil entre Cèsar i Pompeu, van ser només alguns dels murmuris que van acabar primer amb la liquiditat econòmica i finalment amb la caiguda de l'imperi d'occident i un segle després el d'orient, ja que si bé al "vulgo" poc li importaven els detalls de vida de potentats tant en l'herència dels dos germans com a la tetrarquia, l'adoració per César era part de la vida romana. No obstant això al descuidar la bastida del comerç, les estructures imperials i la productivitat d'esclaus que en certa mesura eren la pasta que donava unió a tot, es van anar donant les condicions per a la derrota que des de l'estranger els van infringir els germans en l'any 476.

Els judicis de Salem, la invasió d'extraterrestres, els homes mico de l'Índia, les suposades epidèmies --per picades d'insectes o per virus com el VIH són només alguns dels rumors que fins i tot abans de comptar amb les eines del telèfon mòbil, el Twitter i tantes altres monades de la humanitat del segle XXI, han deixat conseqüències gairebé sempre dràstiques i negatives. Quina és la veritat sobre el robatori de gasolina? Que elements objectius es tenen per assegurar les pèrdues esbombades? Es tenen sospitosos jurídicament imputables?

Segons els diversos acadèmics de la psicologia social [1], en el cas dels rumors el que priva són notícies que si bé resulten d'un procés de deliberació col·lectiva, no passen de ser una suposició ambigua i partir del furor de les xarxes, en ocasió d'insult a aquell a qui es enveja tot i que no es conegui. En la majoria de les vegades, la remor ve a ser un falsedat que de simple murmuri acaba convertint-se en el fet mateix que es difon encara que inicialment hagi estat una xerrameca. "Si el riu sona és que aigua porta" deien la àvies però també aclarien. "Més que ser senyoreta importa que semblis senyoreta".

Quan la remor es converteix en estereotip de crítica o qüestionament de persones o circumstància inabastables per als pobles, hi ha certs temes recurrents: complot per mantenir o recuperar el poder; temor als diferents: minories -per raó de gènere, de capacitat financera, de religió; nacionalitat, qualitats o vicis que caracteritzen l'altre. I és que llevat d'excepcions molt escasses, els rumors gairebé sempre són negatius i pel mateix generen ansietat i por, com el que s'ha difós els últims 60 dies. Resultar victimitzats pels rumors negatius o les violències col·lectives no és doncs una novetat i la història el mateix ha acumulat tant llegendes com fets dramàtics als quals es va arribar després d'una profusa difusió de, murmuris, murmuris i fins enraonies.

Tenint en compte que els rumors de vegades tenen un nucli de veracitat, valdria la pena analitzar el tema posant en la taula els períodes de fam a França --s. XVII-- les epidèmies de còlera a Europa --s. XIX-- les diferents pandèmies de finals del segle passat i inicis d'aquest. I és que el rumors, són una forma simple de processar socialment qualsevol informació que ronda a la desinformació

Els rumors, són un fenomen important, perquè il·lustren el processament social de la comunicació, mitjançant la interacció entre processos cognitius intrapersonals i processos socials interpersonals. Què tanta maduresa emocional ha entre subjectes que amb un telèfon mòbil repeteixen profusament un rumor? Com es va modificant l'essència del missatge inicial quan aquest es reprodueix massivament?

Segons els que han estudiat el fenomen, són si més no tres els factors que permeten la circulació d'un rumor: la incertesa generalitzada; la credibilitat del que s'afirma --pot ser veritable o fals-- i l'ansietat dels receptors. [2] L'últim que exemplifica aquesta hipòtesi i que pretén justificar el perquè de la ruptura en l'accés a un bé --és a dir els energètics-- sembla haver tret tensió en molts altres que es ventilen bàsicament entre els membres del poder legislatiu.

Seguretat i justícia són temes d'ansietat de la ciutadania. Evitar que els delinqüents entrin com al cinema a un jutjat i surtin per l'altra porta, no necessàriament es deu a ministeris públics --avui fiscals-- corruptes i jutges venuts. Per què i qui van ser els responsables de modificacions de codis penals i fins i tot articles constitucionals [3] que ens van portar a aquesta realitat? A què es va deure l'exclusió dels juristes com a part toral del procés legislatiu? Els diputats actuals ja no presenten cap fluixesa o desinterès en els seus representats? Què va ser el que va acabar amb el rumor que els qualificava com a simples i fútils "aixeca dits"?

Avui es comença a assumir, que el veritable esforç d'un legislador es dóna just en comissions i haurà d'arribar al dia en què s'entengui que des de la iniciativa, fins a la iniciació de la vigència d'una llei, hi ha principis generals de dret, que en els tants canvis al bot-se aviat de la constitució que ens regeix, s'han distorsionat per l'absència de cossos professionals especialitzats. Resulta veritablement inacceptable, que millor els criminals s'ocupin de contractar als millors talents que els funcionaris públics la responsabilitat primordial és servir als pobles que els paguen. Tant de bo que en comptes de donar curs a xafarderies i aldarull, es d'espai a col·legis d'advocats reconeguts per la llei que per la seva mateixa especialitat tenen tot el dret de ser pagats apropiadament. No es tracta de convertir les escoles de profesionistas en vehicles de poder però si d'escoltar just a aquells que van aprendre a les universitats el que significa seguretat i justícia.

________________________________________

[1] Shibutani, La Pieren, Allport i Postman van reproduir a més de les seves teories dels experiments de Bartlett.

[2] Gordon W. Allport, Ralph L. Rosnow i Leo Joseph Postman.

[3] Al molt poc ens ha beneficiat sotmetre'ns a sistemes saxons -Common Law- i lleis la realitat social, ètica i històrica no té molt a veure amb el nostre.