Indígenes en defensa de la democràcia criolla i l'Estat etnofàgic?

A la gairebé bicentenària República criolla de Guatemala, subsisteixen quatre pobles (dos indígenes i dos colonials) en condició de subalternitat, sota el poder dels criolls i del govern nord-americà.

Durant el primer segle de la República, els criolls van organitzar el seu Estat sobre  l'esclavitud indígena. Durant el segon segle republicà, els criolls, sota el comandament del govern nord-americà, van posar el seu Estat esclavista amb façana d'Estat de Dret, i semblant democràtic.

Durant la República, els pobles indígenes i camperols, molt malgrat el Decret Nº 900 (1952), que en el seu article 2n abolia tota forma d'esclavitud o servitud indígena, mai van sortir de la condicions de ser NO ciutadans, i no poques vegades maltractats com a "enemics interns" de l'Estat de Dret crioll, per ser utilitzats com a "electors" en rituals de la democràcia representativa excloent.

Aquesta veritat incòmoda, aflora molt més en aquests temps quan la "institucionalitat" criolla, o l'Estat de Dret del patró s'esfondren estrepitosament amb el col·lapse moral i intel·lectual de la oligarquia.

Per què indígenes surten en defensa de la democràcia criolla i de la institucionalitat racista?

La caiguda de la "institucionalitat", o els murmuris sobre un suposat cop d'Estat, o el trencament de la democràcia criolla, producte de la "batussa intrapatronal", haurien de ser, en el millor dels casos, una bona notícia per als pobles subalterns, o ser aprofitats com una oportunitat per a la somiada revolta indomestissa.

És l'Estat crioll del patró el que cau a trossos fruit de la seva entropia! És l'eina de dominació i despulla indígena la qual es debilita! És la democràcia representativa anti indígena la qual col·lapsa! És que tot això no és una bona notícia per als subalterns? L'enemic dels pobles indígenes cau a trossos!

Però, no. Davant el col·lapse de l'Estat nació etnofàgic, indígenes i camperols surten als carrers a protestar demanant la restauració de l'Estat crioll. Aquest Estat anti maia que va imposar obligacions i sofriment per indígenes, camperols i mestissos. Els NO ciutadans surten per exigir la restauració de la democràcia i la institucionalitat criolla que els exhaureix. Sí, encara que. No ho cregui!

Un altre dels matisos d'aquesta pintoresca conjuntura teatral és que gairebé cap analista mestís o indígena identifica/assenyala, al govern nord-americà com el principal responsable d'aquest "caos" delirant de la República oficial. Per tant, la possibilitat de l'emancipació de Guatemala de la dominació nord-americana tampoc és part de l'ideari de l'indigenisme o dels "revolucionaris".

Indígenes i camperols en resistència proposen i impulsen un Estat Plurinacional.

Davant l'ensorrament de l'Estat de Dret crioll, indígenes i camperols que no van ser cooptats per la cooperació de la USAID, ni pel oenegisme colonitzador, des de fa alguns anys enrere construeixen i proposen un procés constituent popular i plurinacional per a la creació d'un Estat Plurinacional amb autonomies territorials que possibiliti la sobirania i dignitat plurinacional.

Aquesta proposta es consolida encara més en el context d'aquest cicle del col·lapse estatal crioll, i el seu correlat teatre de la lluita anti corrupció iniciat per l'Ambaixada dels EUA, el 2015.

Les comunitats indígenes en resistència que impulsen el procés constituent plurinacional, per experiència saben que la protesta contra la corrupció només porta a l'enroc d'un corrupte per un altre, via eleccions excloents. Ells saben que defensar l'Estat de Dret crioll, o la institucionalitat criolla, lluny de millorar les seves vides, empitjorarà les seves condicions de vida subalterna. Per això, fan surf sobre les ones emotives de la "guerra anti corrupció" per posicionar social i culturalment la seva proposta de canvis estructurals en l'imaginari plurinacional del país.