Ajudeu-me...

Suplicar per suport ha estat una reiterada demanda de l'actual president, des que estava en campanya i ara, en el marc de les seves conferències de premsa diàries, sol·licita ajuda per acabar amb la delinqüència -sobretot als facinerosos que comercien gasolina robada- també per aconseguir un país model per al planeta, en la qual cosa va implícit el seu anhel de passar a la història com el millor president de la nostra història.

Ens sol·licita ajudar-lo, per ser una societat més cooperadora, defensar els valors patris, aprovar des d'una cartilla moral fins a la guàrdia nacional i per descomptat evitar compres histèriques de combustible en un context de dues setmanes de des-abast i en els casos extrems evitar adquirir combustible ofert al marge del que legítim.

No obstant això una súplica semblant va fer vibrarmeu cor, divendres passat a l'observar a la televisió detalls de la tragèdia [1] ocorreguda en l'estat d'Hidalgo -priista per cert- "ajudeu-me güey", clamava un ésser humà embolicat en flames, un altre que l'observava li ordenava, "rebolca't!... cab..." però ajudeu-me "repetia la súplica seguida de la mateixa resposta" rebolca't ", i quan al final l'home en flames ho va fer, el segon amb el seu mòbil va prendre una fotografia sense fer per descomptat res més. El més greu d'aquesta tragèdia, són els cossos calcinats? S'exigirà una nova comissió de la veritat perquè els tornin vius als que ja es van convertir en cendres enmig d'una torba ocupada al pillatge? Qui va manar missatges i va fer trucades per dir que podien tenir gasolina sense cost?

És terrible que com a resultat d'un acte de bojos hagi més d'una centena d'afectats, la tercera part d'aquests morts en aquest tràngol i altres més el rastre ni tan sols va a ser recuperat; però és molt més incomprensible que es justifiqui un absurd "lliure albir" amb frases -que no arguments- com que la política pública -no ordre va dir López Obrador- és no respondre a la violència amb violència, que ha d'haver amor i pau i que la rapinya és un efecte de la pobresa.

Això últim en realitat, a més de enutjar a molts, ofèn els que han estat pobres i en el camí de rectitud, van obtenir qualificacions suficients per remuntar aquest origen; als que avui sent pobres -perquè mai van sortir d'aquest estrat o perquè han tornat aquí després de perdre treball o rebre una pensió de almoina- no són lladregots, ni busquen llocs propers al poderós per poder furtar tot i que els paguin poc i en canvi si són prou humils per sol·licitar auxili honest si de cas la seva condició els limita massa per a treballs de becaris encara que no per la continuïtat del seu exercici com professionistes, des de la computadora de la seva llar per exemple; i en l'extrem dels casos, com a ajudants de caixa en centres comercials [2], que tenen com a política remuntar la insuficiència de pensió als adults grans.

La responsabilitat d'un govern, no només del que ocupa la cadira presidencial, és tenir cura dels seus ciutadans, vetllar perquè tinguin seguretat personal així com de les seves propietats -el mateix una bossa de dona que camina rumb a la seva llar o ocupació, que els equips d'una oficina o fins i tot més encara els de la casa on la família menja i dorm- i als que van créixer sense entendre el valor d'aquestes conductes si més no cal limitar-los perquè no vagin com bèsties a trencar la caixa d'un tràiler accidentat per robar-se els caps de bestiar i en grau extrem fins a matar-a pals i dividir-les repartint les parts sagnants entre els que no van aconseguir o van tenir por d'emportar-se un animal complet caminant i bufant. Quin grau de civilitat hi ha a individus que no entenen de límits i pel mateix que estan disposats a violar les lleis i tot a risc de la pròpia vida i la d'altres? El problema d'aquestes persones és d'educació acadèmica o de maduresa emocional? Quina diferència hi ha entre l'absència de controls ètics d'una porra de futbol i les gairebé 800 persones que van anar a robar combustible?

La tragèdia de l'explosió del producte que travessa per Hidalgo, és més gran si mirem als funcionaris que implícitament admeten la seva insuficiència estructural en acceptar "ajuda" d'instàncies externes [3] -a on per cert els metges mexicans han anat a donar càtedra- perquè suposadament aquí no es compta amb els recursos per resoldre el problema. Com se sent el ja no tan jove Durazo, qui va ser secretari particular d'un líder priista assassinat i un president panista injuriat; avui amb l'encomana de pacificar el país però sense tocar amb el pètal d'una rosa als "dolents"? Quin és el marge d'acció d'un primer fiscal general -amb el malnom ja de carnal- gairebé arribant al vuitè pis de la seva vida tenint com a primer encàrrec el d'investigar i arribar a situar als responsables d'una tragèdia com la d'Hidalgo?

Contenir a una societat que funciona a força d'impulsos instintius i processos primaris com el salvatgisme de les hordes prehistòriques, sense posar límits com ho fan a Europa policies que tanquen i castiguen a tot aquell que ocult en l'anonimat tracta de transgredir les normes més elementals de la civilització -fins en els jocs de futbol- només és possible quan s'ha assolit cert grau de maduresa. Però és una maduresa exigida a tots els integrants d'un gabinet que ha d'assolir el nivell de valor per dir-li al líder que hi ha diverses maneres de fer les coses, si això no passa jo sóc la que clamaré per ajuda, per entendre el que està passant .

________________________________________

[1] Nens dormint en entorn d'una fugida immensa de gasolina, camionetes d'últim model rebent bidons amb el combustible i després persones corrent com si fossin una torxa en moviment.

[2] En una COMER, he conversat amb dones més grans de 65, molt arreglades i moderades la pensió els és insuficient; encara que això no els limita per obtenir un ingrés extra com "empacadores", sense ínfules per haver-se exercit com a directores o caps de departament en alguna dependència pública.

[3] Metges com l'avui estranyat Fernando Ortiz Monestir, van ser catedràtics en els centres d'atenció de cremats als Estats Units i davant aquesta tendència d'exportar pacients, sempre va demostrar que cada nen atès fora del país, era el risc de pèrdua de set ocupacions en el sector salut; però, les instàncies mexicanes que es van obrir des de mitjans dels 80 sota el criteri de privilegiar el professionalisme dels metges nacionals, van desaparèixer davant l'embat de funcionaris en l'any 2004 que avui arriben per liquidar l'assegurança popular.