És probable la unitat electoral de les esquerres a Guatemala?

El Tribunal Suprem Electoral (TSE) de Guatemala, va convocar recentment a alecciones generals per al dia 16 de juny del 2019. Per a aquesta contesa electoral, estan habilitats 26 partits polítics per triar President@ -Vicepresindet@, 160 diputad@s, 340 alcaldes/esses, i 20 diputad@s al Parlament Centreamericà.

L'esquerra participarà amb quatre partits. Tres partits tradicionals (URNG, WINAQ i CONVERGÈNCIA), i el Moviment per a l'Alliberament dels Pobles (MLP) creat recentment per comunitats indígenes i camperoles en resistència enfront del despulla neoliberal.

APATIA POLÍLTICA, DESPRÉS DE LA DERROTA ELECTORAL

El 2015, quan el govern nord-americà assajava el seu "teatre anticorrupció" a Guatemala, per fulminar/anul·lar els governs progressistes de Llatinoamèrica, la guatemalticitat indignada va creure en la benignitat d'aquest teatre. I, va acceptar anar a les urnes per elegir un president, com l'antídot de la corrupció. Però, el còmic, Jimmy Morales, va resultar ser més corrupte i dèspota que el seu antecessor empresonat, Otto Pérez Molina.

Molt malgrat les "eleccions democràtiques" les condicions de vida de població van continuar empitjorant. La pobresa arriba ja gairebé al 63% de la població nacional. La violenta desintegració social del país creix. Estat i autoritat són cada vegada més absents en nínxols socials i territorials amplis.

Qui sí va guanyar amb el teatre anticorrupció va ser el seu mentor: el govern nord-americà. EUA va aconseguir instal·lar el dispositiu anticorrupció en l'imaginari social de sectors Amèrica Llatina, i va aconseguir evitar la reelecció de Lula al Brasil, empresonar part del govern progressista de l'Equador, criminalitzar Cristina a Argentina.... Ara, a l'adalil de la guerra anticorrupció no li interessa més aquesta batussa.

QUIN ROL VA TENIR L'ESQUERRA POLÍTICA TRADICIONAL EN AQUEST CONTEXT?

Els partits polítics tradicionals d'esquerra, segons l'opinió general de la població, van ser i són més del mateix que la resta dels partits polítics de dreta.

L'esquerra tradicional mai es va oposar al procés violent de la implementació del sistema neoliberal. Per a aquesta esquerra el neoliberalisme mai va ser un problema.

Els diputats de l'esquerra tradicional van estar presents al Congrés de la República, però, amb els seus vots i / o absències, al costat de la dreta, van afermar l'avanç del sistema neoliberal. Van recolzar obertament les polítiques antipopulars dels governs corruptes recents.

Es van allunyar, o mai van estar al costat dels moviments socials anti-neoliberals. Més per contra, van callar davant la persecució, criminalització i assassinats selectius de defensors i defensores de drets en les comunitats en resistència. Però, sí van expressar pública condol davant la mort de l'expresident Álvaro Arzú, el privatitzador de Guatemala.

INDÍGENES I CAMPEROLS DEBUTARAN AMB LA SEVA PRÒPIA ORGANITZACIÓ POLÍTICA

A la fi del 2018, per primera vegada en la història de gairebé dos segles de la República, indígenes i camperols en resistència, sense finançament extern, ni la presència de la clàssica esquerra revolucionària, van crear la seva pròpia organització política anomenada Moviment per a l'Alliberament dels Pobles (MLP).

Aquesta organització política, que els seus progenitors la denominen instrument polític, desperta inquietud i interès en indignats del camp i ciutat, tant pel seu mètode i els seus actors, com pels seus plantejaments polítics.

MLP planteja: la nacionalització dels béns i serveis privatitzats pel sistema neoliberal. Impulsa un procés d'Assemblea Constituent Popular i Plurinacional. Proposa la creació d'un Estat Plurinacional amb autonomies territorials per superar l'Estat nació racista.

ÉS PROBABLE LA UNITAT ELECTORAL DE LES ESQUERRES A GUATEMALA?

L'esquerra clàssica, sigui per pressió internacional o per estratègia electoral interna, va participar en coalició en diversos processos electorals, però sense majors resultats positius.

Ara, la unitat electoral amb el nou instrument polític dels pobles i comunitats indígenes i camperoles MLP serà bastant difícil per les diferències ideològiques i programàtiques.

MLP planteja la revisió dels contractes de privatització i la nacionalització dels serveis i béns privatitzats al país. Els partits de l'esquerra tradicional no.

MLP planteja i impulsa el procés d'Assemblea Constituent Popular i Plurinacional amb autonomies territorials per possibilitar l'emancipació dels pobles. Els partits de l'esquerra tradicional tot just plantegen reformes legals de segon ordre. Mas no un procés constituent.

MLP planteja la necessitat de la creació d'un Estat Plurinacional per alliberar el país del fallit Estat nació crioll. Els partits de l'esquerra tradicional aposten per reformar i revitalitzar l'Estat crioll etnofàgic.

MLP planteja lluita frontal contra la corrupció. Per això proposa l'anul·lació del dret d'avantjudici i el secret bancari per als governants i diputats. A més de la reducció de salaris (austeritat) per a funcionaris de jerarquia. Els partits tradicionals d'esquerra guarden silenci davant aquests i altres plantejaments.