dimecres, 20 de febrer de 2019

La lluita contra els moviments antivacunes entre les prioritats de l’OMS pel 2019

Genís Carrasco
Metge i escriptor

Vacuna sarampin cartilla vacunacin 13042018


El nou pla estratègic de l'Organització Mundial de la Salut pel 2019 pretén que mil milions de persones més es beneficiïn d'una sanitat millor. Per aconseguir-ho planteja una sanitat més universal tot millorant el finançament, l’efectivitat, la utilitat i l’equitat dels actual sistemes sanitaris. Entre les 10 prioritats que proposa pel present exercici en destaca una: la lluita contra els moviments antivacunes. És una elecció molt encertada perquè aquests col•lectius amenacen greument els progressos en Salut Pública aconseguits en els darrers 20 anys.


Aquest és un tema cabdal donat que la vacunació evita entre 2 i 3 milions de morts a l'any i es podrien evitar 1,5 milions de morts més si millorés la taxa mundial de cobertura de les immunitzacions.


Però la trista realitat és que la taxa mundial de cobertura de la vacunació s'ha estancat en el 86% i encara hi queden 19,5 milions de lactants de tot el món que no reben les vacunes bàsiques.

Les raons perquè no es pugui augmentar la taxa mundial de vacunació són molt complexes. Inclouen problemes socioeconòmics i socioculturals.


En aquest article analitzarem les raons socioculturals que es deuen fonamentalment a la desconfiança d’alguns sectors socials desinformats contagiats pel que podríem denominar dubte vacunal.


Què és el dubte vacunal?


La denominació dubte vacunal o "vaccine hesitancy" és un terme emergent en la literatura científica sobre vacunació. El concepte sorgeix a partir d'una línia imaginària entre les dues postures oposades: la de la completa acceptació i el convenciment a favor de la vacunació i la de l'absolut rebuig envers les vacunes ( "antivacunes" o "anti-vaxxers"). Entre aquest dos extrems trobem ciutadans amb graus variables de dubte sobre les vacunacions, més inclinats cap a un o altre costat.


Els crítics envers les vacunes no són pocs: a Espanya un 8,9% dels enquestat es mostren contraris a la vacunació per dubtar de la seva eficàcia i seguretat.


El creixement d’aquest col•lectiu antivacunes es deu a les idees fraudulentes d’Andrew Wakefield, un metge interessat econòmicament en culpar a les vacunes de tots els mals del món i a la inconsciència d’alguns famosos que han atiat aquestes idees acientífiques.


Andrew Wakefield, un estafador que fou el precursor dels antivacunes


L’any 1998, el metge d'origen canadenc Andrew Wakefield publicava a la prestigiosa revista científica 'The Lancet' un article en què relacionava la vacuna de la triple vírica (xarampió, parotiditis i rubèola) amb un augment en el risc de patir autisme. L'estudi va tenir moltíssim ressò en els mitjans de comunicació i això va fer aparèixer i prendre força a molts grups antivacunes a tot el món. Wakefield es va convertir en portaveu d'aquesta idea, i va dur a terme una activa campanya de conscienciació. Molts pares van deixar de vacunar els seus fills per por que la vacuna els causés més danys que beneficis. Com a resultat de la manca de vacunació van reaparèixer casos de malalties infeccioses que estaven controlades fins al moment en els països desenvolupats: xarampió, galteres, tos ferina , diftèria...


Però el frau d’aquest estudi fou descobert ben aviat. Investigadors independents van intentar replicar la investigació de Wakefield en un estudi que va incloure 95.000 nens (set mil vegades més que l’estudi de Wakefield que només estudià 12 nens). Els resultats foren concloents: no hi ha cap relació entre autisme i vacunació. A més al revisar l’estudi de Wakefield es va descobrir que havia estat manipulat: va enganyar als pares, va fer proves inconvenients als nens, va pagar als amics del seu fill per obtenir les seves mostres de sang i va fabricar els resultats perquè li fossin favorables. El motiu d’aquest engany tan groller era el seu interès econòmic en desprestigiar les vacunes donat que va rebre diners d’un advocat que representava pares de nens autistes que havien demanat compensacions econòmiques al fabricant de la vacuna.


Desemmascarats el frau, la revista The Lancet, en una decisió molt infreqüent, va obligar a Wakefield a retractar-se. L’escàndol fou tan gran que se li va retirar la llicència per exercir la medicina al Regne Unit.


Però el dany ja estava fet: l'associació entre vacunes i autisme segueix circulant a les xarxes amb força entre altres fake news relacionades com la de que escalfar el menjar en un envàs de plàstic és la causa de 52 tipus de càncer, la de que banyar-se després de menjar produeix tall de digestió o la de que per evitar el càncer de mama cal rentar diàriament els sostenidors.


Irresponsables famosos que donen suport als antivacunes


Òbviament, la fama no aporta necessariament saviesa ni rigor a les persones. Però en canvi els hi confereix una gran responsabilitat donat que com a personalitats publiques són creadores d’opinió entre els ciutadans. Tenim exemples de famosos indocumentats que han atiat el foc de la ignorància contra les vacunes. La llista és prou llarga. L’encapçala Donald Trump que, al 2014, va llançar un tuit en què anunciava que si arribava a ser president lluitaria perquè els nens rebessin les vacunes adequades i finalitzava amb una paraula: "Autisme". Dos anys després va ser elegit president. Des que va accedir al càrrec, ha seguit alimentant al moviment antivacunes fins a prometre que crearà una comissió sobre l'obligatorietat de la immunització.


Un altre dels famosos que ha plantejat els seus dubtes sobre la seguretat de la immunització és Robert de Niro. Com a pare d'un fill autista, ha assegurat que el preocupa molt la inseguretat de les vacunes i ha demanat als científics que investiguin els seus perills.


Un exemple proper és el del periodista i presentador Javier Cárdenas que va parlar en el seu programa de ràdio de la relació entre autisme i vacunes. Es va basar en un estudi especulatiu que abordava l'augment de casos d'aquest trastorn en Estats Units per relacionar falsament aquest fet amb la vacunació.


Promoure la vacunació: una causa que paga la pena


Tots els ciutadans ens hauríem d’implicar en promoure la millora de la vacunació. Cadascú al nostre entorn. Hi ha molts arguments per fer-ho. El primer és que les vacunes són un dels productes sanitaris més segurs que existeixen: requereixen controls de seguretat molt exigents per a la seva aprovació i sempre està sota vigilància contínua.


Un segon argument és que les vacunes no produeixen les malalties que prevenen. La majoria ni tan sols contenen microorganismes vius, i si els contenen estan atenuats per no ser patògens.

Una darrera raó és que les vacunes no produeixen autisme ni cap altre malaltia. Això és una fal•làcia interessada que ha estat totalment descartada en l'àmbit científic. És veritat que la possibilitat d'algun efecte advers —la gran majoria lleus— mai es pot descartar, perquè el risc zero no existeix, però el balanç benefici / risc es rotundament favorable a l’ús de les vacunes.


Des del total respecte als valors i creences dels ciutadans, cal rebutjar els antivacunes perquè posen en perill als seus fills i els fills dels altres. La protecció de la salut dels nens constitueix un principi ètic i un valor moral de rang superior al dubte vacunal.


La vida natural és una bona opció de vida. I precisament protegir els fills de les malalties és la cosa més natural i més consubstancial a totes les espècies.


És un imperatiu cívic i moral protegir als nostres fills de les malalties per tal de construir una societat millor.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH