Si us plau Senyories, recuperin el seny

El Doctor Luis Moreno, professor d'Investigació de l'Institut de polítiques i béns públics, acaba de publicar en aquest diari un gran article sobre la controvertida figura del Relator que ha provocat un autèntic tsunami en els dirigents de la dreta espanyola, i també una agra polèmica a les files del PSOE que s'oposen a la línia concesionista del President Sánchez.

La recepta del Professor Moreno és molt assenyada, i la seva definició de la figura del relator acadèmica. Res a veure amb el epítets de traïdor, traïdor o vull que es convoqui el Consell polític del meu partit, que han manejat diversos protagonistes en les últimes hores. Al periodista només li preocupa una cosa que té molt a veure amb la història contemporània del Regne d'Espanya: La desmesurada ànsia que han patit, i ara reediten, les dretes econòmiques per salvar-nos als ciutadans dels mals que elles diuen que ens afligeixen, en nom de la pàtria, la bandera o la unitat de destí davant l'universal que ens feien empassar quan érem nens al col·legi amb una assignatura anomenada Formació de l'Esperit Nacional que impartia durant tres llargs cursos un senyor adscrit a la Direcció Nacional del Moviment oa els Sindicats verticals. El tipus cobrava per això, era la seva prevenda de camisa vella que a sobre arrodonia amb el nostre sincer agraïment, perquè la seva assignatura era una Maria que aprovàvem tots. Religió, Formació de l'Esperit Nacional, francès i Gimnàstica eren quatre aprovats assegurances a final de curs. Així hem sortit de poliglotes, atlètics, religiosos i antifranquistes del nostre batxillerat elemental.

I per això, encara avui sobreviuen polítics que veuen Espanya d'una sola forma i ens tracten de portar al carrer a confrontar-nos els uns contra els altres.

També s'albira en el panorama patri altre tipus de salvadors, que són els que com el meu mestre dels estius el Senyor Zorelle deia que la lletra amb sang entra, especialment quan la vara de mesurar la té ell a la seva mà destra.

Aquests, especialistes en la seva veritat, la millor de totes, són els malabaristes de la realitat, ja que només conceben un país en què el govern només ho pot presidir el seu líder que, sense comptar amb majories com les de Felipe González o Aznar, s'entesta a donar-li aparença de poder amb escons de cartró pedra trasmutados de bancades que els militants del seu partit detesten ideològicament. Així els va als del PSOE. Cavalquen sobre jamelgos desnodrits i cadavèriques i pretenen semblar-se a la cavalleria rusticana. Senyor Sánchez, els rucs són rucs i amb molta honra que diria el tendre Platero, i els Pura Sang són, com li diria jo, els governs que tenen 176 diputats al Congrés i poden pactar, cosa que només s'aconsegueix convocant eleccions i guanyant-. Això dels pressupostos és un ardit que ja va sent hora que Sa Excel·lència es la guardi al barret de copa. Vaja, que ja no cola i el relat també resulta insuportable.

Al PP, Ciutadans -¡pobres Ciutadans de Rivera, aneu pou en què heu caigut! -, i per rematar als neo franquistes de VOX només em queda suplicar-que no ens tornin a salvar les seves consignes i els seus crits i sobretot que no tornin a repetir l'error de gravar falques radiofòniques com les que van provocar el desenvolupament de l'independentisme català que tant de mal ha causat.

Així que Senyories, recuperin el seny de la gent senzilla i Dennis a tots els que estem enmig de tanta mediocritat, l'oportunitat de seguir amb serenitat el Judici del Suprem als instigadors del Procés que està a punt de començar i al qual ja s'observa mitja Europa amb notable emprenyament.

Que el Tribunal Europeu dels Drets Humans no ens tregui d'aquí a uns mesos els colors per intolerantes.y, millor encara, que els que s'amaguen després de l'estelada o la senyera no tinguin ni un sol argument per perpeturase en els seus privilegis ancestrals en una Catalunya multiracianal i mutilingüistica.