El fracàs de la política s'ha consumat aquest dimecres amb la no aprovació dels pressupostos d'aquest 2019 per part de la dreta i els independentistes, que han anat junts en la votació. La dreta per carregar-se al govern de Sánchez i els segons pel judici del procés i la negativa del govern de no acceptar un referèndum com els demanaven per donar el sí. Dues coses que són impossibles sense saltar-se la justícia i la Constitució espanyola. Els d'ERC i el PDeCAT han interposat interessos particulars per sobre dels interessos generals de la ciutadania i no és la primera vegada que això passa, el que és realment greu, irresponsable i increïble.

Pere sánchez al congrés

Què ens espera ara? Diverses coses, la primera, menys recursos per a les polítiques socials que tanta falta fan. Que no serà possible revertir una sèrie de lleis que estaven previstes i que a Sánchez no li queda més remei que convocar eleccions. Potser el que volen els independentistes és "com pitjor, millor", se sol dir. Amb la dreta hi ha més arguments per seguir alimentant la flama de la mentida, l'engany i la irresponsabilitat supina.

El president socialista ha esgotat, tot i les crítiques de propis i estranys, el diàleg amb el govern de Catalunya per buscar possibles sortides al conflicte al qual alguna qualificació de polític i altres judicials. El que passa és que quan diàleg s'interpreta com monòleg i imposició, és impossible arribar a acords. Parlar de realitzar el referèndum, sí o sí, d'intervenció en la justícia? No volen diàleg, el venguin com ho venguin. Ells saben que això no és possible, però segueixen amb el mateix mantra. El que pensin els ciutadans els importa un rave.

Mentre el no als pressupostos torna a paralitzar temes importants i il·lusions de moltes persones, els sindicats s'han quedat mirant a una altra banda. Per què no es manifesten i demanen responsabilitats als partits que han dit no, els independentistes entre ells? A aquests que fa només uns dies seguien les seves consignes de protestar al carrer pels polítics presos quan s'iniciava el primer dia del judici. On són ara? Hi ha moltes coses en joc com per no protestar. No va amb ells la defensa dels treballadors, les prestacions socials? Només han obert la boca dels empresaris, que han manifestat la seva preocupació per la no aprovació dels pressupostos, i les conseqüències dels mateixos. El món a l'inrevés? Els sindicats de classe quina classe? Els que segueixen les consignes dels partits, els que accepten la Creu de Sant Jordi, els que visiten els presos, els que reben subvencions milionàries han perdut el nord sindical, quina pena.

Ara, l'oportunitat de que entrin a governar els partits "ordeno i mano i ho faig saber" al govern d'Espanya, entra en les travesses d'un possible govern i sobretot perquè ningú pensa en el bé general, sinó en els interessos particulars.

No hi ha polítics de talla. La dreta sempre pacta, l'esquerra es trenca, els independentistes van a la seva i els agraden les dretes per tenir excuses. Només els del PNB han sabut estar a l'alçada, saben el que és la política, les negociacions i els rèdits aconseguits. Els altres podrien anar-se'n a casa seva per reflexionar sobre com de malament ho han fet. S'han carregat la política. El dolent del tema és que els pocs polítics amb experiència dels independentistes catalans, els que estaven per recolzar els pressupostos, no tornaran a repetir, i els que vinguin seran molt dolents.

Pedro Sánchez fa bé en convocar eleccions, encara que hagi trigat un temps en adonar-se que hi ha gent a la que no es pot confiar.