Insubordinació políticoelectoral d'indígenes i camperols?

Guatemala, de la mateixa manera que la resta dels bicentenaris estats republicans d'Amèrica Llatina, es va construir sobre les espatlles d'indígenes i camperols obedients i exhaurits. Aquí, com a la resta dels països, el sistema polític electoral va estar ideat perquè únicament poguessin participar i guanyar eleccions els ciutadans plens (blancs, rics, i amb estètica urbana).

Indígenes i camperols, molt a pesar d'haver adquirit formalment la condició de "ciutadans", mai van tenir drets polítics (ser elegits governants, i administrar els estats). Ells i elles només naixien i morien amb obligacions. Mai amb drets.

És en aquest marc històric ideològic que s'ha de valorar la insubordinació plebea emergent a la Guatemala actual. Un acte irreverent que ni la mateixa esquerra clàssica va poder abonar, ni va voler, ni vol comprendre.

Centenars de comunitats en resistència davant la submissió/despulla per part del les empreses transnacionals, el 2016, van decidir impulsar un procés d'Assemblea Constituent Popular i Plurinacional per crear un Estat Plurinacional. I, per avançar en aquesta agenda, van decidir conformar una organització política pròpia, perquè segons ells, la narrativa ideològica de l'esquerra tradicional no recull, ni acull, aquestes, ni altres demandes dels moviments indígenes camperols actuals.

Important considerar que aquestes comunitats, des de la primera dècada del present segle, ja es trobaven en processos de resistència, i ja plantejaven la necessitat de la nacionalització dels béns i serveis privatitzats (mitjançant la revisió dels contractes de concessió).

Va ser així que, per a finals del 2018, després d'un procés assembleari participatiu inèdit, sense finançament aliè, sense orientació ideològica per part de les avantguardes "revolucionàries", van aconseguir inscriure legalment la seva organització política denominat Moviment per a l'Alliberament dels Pobles (MLP) . I, a aquesta la seva organització política la denominen instrument polític (per marcar la diferència amb la resta dels partits polítics del país).

I així, sense recursos financers milionaris, amb candidats/es pròpies, amb propostes post neoliberals i post Estat crioll, aquests vilipendiats de la Colònia i de la República criolla disputaran el poder polític, a les urnes, el proper 16 de juny. Un fet sense precedents.

És la primera vegada en la història de Guatemala, i potser a la regió centreamericana, que poblacions indígenes i camperoles s'auto s'organitzen políticament, i s'encaminen a participen en eleccions generals. Hi ha experiències locals, però de caràcter nacional és la primera.

En aquest sentit, el proper procés electoral serà, i ja és, tota una escola d'aprenentatge i de desmitificació del quefer polític electoral com un acte reservat i exclusiu per a rics-blancs-urbans.

Per què denominen instrument polític a la seva organització política i què proposen?

Ho fan per diferenciar-se de les altres 27 organitzacions polítiques (partits) que estaran en contesa electoral a les properes eleccions. Sostenen que els partits són dels rics, tenen amos i són 'electoreros' (només s'activen en èpoques electorals), i MLP és un instrument polític dels pobles perquè és forma de comunitats en resistència, sense patrons, ni diners, assemblearis.

A diferència dels altres 27 partits polítics, MLP proposa la necessitat de revisar els contractes de privatització dels béns i serveis. Cap partit de dreta, ni de l'esquerra tradicional planteja aquesta agenda urgent. A més, MLP proposa impulsar un procés d'Assemblea Constituent Popular i Plurinacional per redactar una nova Constitució Política, i crear un Estat Plurinacional. Així mateix, sempre a diferència de la resta d'organitzacions polítiques, MLP planteja la necessitat de restituir territoris als pobles, recuperar terres i aigua per garantir la producció i sobirania alimentària.

Aquests plantejaments els van venir debatent i anunciant, des d'abans fins i tot de la creació d'MLP, a les xarxes socials i en les seves assemblees. Però, pel racisme "normalitzat" en els agents de la cultura oficial, analistes i opinadors que grafiquen la conjuntura del mapa polític electoral no els van prestar, ni els presten atenció.

Per a sorpresa i incomoditat fins i tot de l'esquerra clàssica, les comunitats en resistència que van crear MLP van decidir que els seus candidats/es electes a càrrecs públics renunciaran al dret d'avantjudici (que actualment assisteix i protegeix autoritats polítiques d'elecció popular), i al secret bancari. És a dir, els funcionaris electes per MLP no s'escudaran en el "antejuicio" per no ser investigats, ni s'amagaran els seus patrimonis econòmics amb el "secret bancari".

A més, les i els diputats de MLP no contractaran assessors, ni secretaris innecessaris, indiquen.

Una altra determinació que desafia a la resta de les organitzacions polítiques és que MLP va decidir i va publicar que els seus candidats/es, de ser electes com a funcionaris públics, han de percebre un sou màxim equivalent a cinc salaris mínims (Q. 15 mil, o 2 mil dòlars). Aquesta determinació, si es porta a terme, serà un acte de "revolució cultural" en un país on el president cobra un salari no menor a l'equivalent a 18 mil dòlars. Alcaldes i diputats reben ingressos equivalents entre 5 mil a 10 mil dòlars per la funció pública que compleixen.

Segons el llistat i fotografia publicades dels seus candidats i candidates locals i nacionals, MLP té fesomia i estètica diferent a la resta de les i els candidats polítics. És probable que anunciïn la candidatura d'una dona indígena rural per a la presidència. Si és així, també hi marcaria la diferència amb la resta dels altres 27 organitzacions polítiques.

Caldrà veure si MLP aconsegueix col·locar diputats o alcaldes en els intersticis de l'Estat crioll. I, si efectivament les comunitats en resistència comptaran amb els mecanismes necessaris per fer complir les seves determinació de fer una altra política diferent a l'acostumat, i si veritablement desafien al sistema neoliberal, i a l'Estat crioll.