​A favor d'un llenguatge periodístic menys sexista

Aquesta setmana es commemora el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Tant de bo no hi hagués res a celebrar ni res a reivindicar i el 8 de març fos un dia més. Si la igualtat de drets entre homes i dones fos una realitat incontestable, potser no caldria aquesta celebració. Però encara no ho és, ni sembla que ho pugui ser a curt termini. Per tant, és un bon moment per reflexionar sobre la igualtat de gènere i com el llenguatge periodístic ha de contribuir a la construcció d'una societat cada vegada més igualitària i més justa.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ COM A REFERENTS DELS VALORS DE LA SOCIETAT

El llenguatge dels mitjans de comunicació influeix poderosament en les concepcions socials dels ciutadans. És un referent per a la construcció de valors i identitats, per a la formació de mentalitats i la creació d'ideologia; per tant, els mitjans han d'evitar reproduir els estereotips i els prejudicis que, malauradament, encara es donen a la nostra societat. Des de la perspectiva d'un comunicador, la professió del qual no és la de periodista sinó la de metge, em dol que per herència lingüística, per costum o per deixadesa, alguns comunicadors no utilitzin el llenguatge de forma correcta per dirigir-se per igual a homes i dones i utilitzin un llenguatge sexista que acostuma a incloure discriminacions vers el col·lectiu femení. Només cal llegir els diaris per prendre consciència del problema.

TITULARS IMPRESENTABLES

Els exemples són interminables. Un dels paradigmàtics fou el del diari esportiu Marca que publicava com a titular "I fins i tot ara té nòvio" per referir-se a Mireia Belmonte, la campiona del món de 200 papallona. El que podria semblar una broma a la millor nedadora espanyola de tots els temps és, en realitat, un exercici intolerable de masclisme. A més, en el text, Marca tractava despectivament a la natació femenina com una desfilada de "sirenetes","belleses"," sílfides"  i altres epítets impresentables. Els periodistes d'aquest diari semblen oblidar la injustícia que encara que les dones suposen el 45% dels practicants dels esports olímpics, la seva presència en els mitjans de comunicació és tres vegades menor que els homes i que generalment les dones solen aparèixer bé per lluir margalló, bé per comentar el seu estat civil o la seva maternitat.

La premsa generalista no es queda enrere. Llegeixo en un diari digital el titular "L’assetjada que no va demanar ajuda". Com és possible no informar en el títol que aquella dona va ser assassinada? De debò és més important dir que no va demanar ajuda? Sembla que la o el periodista estigués jutjant a la víctima en lloc de l'assassí.

TRANSVERSALITAT DE GÈNERE EN EL LLENGUATGE PERIODÍSTIC

Per al periodisme d'avui el concepte de "transversalitat de gènere" -entesa com l'aplicació del Principi d'Igualtat de Tracte i d'Oportunitats entre dones i homes- que incorporarem fa anys a la Antropologia Mèdica ofereix una bona possibilitat d'integrar un enfocament de gènere en el treball quotidià. Consisteix en la consideració i avaluació de l'impacte, per a dones i homes, dels temes polítics i socials que són objecte de cobertura comunicativa. Això implica tenir en compte que hi ha diferències en les necessitats i realitats de tots dos sexes. L'objectiu és evitar discriminacions i oposar-se a les desigualtats existents, aprofitant el poder que tenen els qui exerceixen el periodisme per promoure la igualtat de gènere, és a dir incorporant el que podem anomenar "perspectiva de gènere" que permet amplificar la nostra visió per atendre o ressaltar qüestions sobre el gènere, que a primera vista semblen inexistents o insignificants.

ALGUNES PRECISIONS SOBRE SEXE I GÈNERE

Etimològicament no es pot parlar de llenguatge sexista sinó de l'ús sexista del llenguatge. Perquè les paraules tenen gènere (no sexe), mentre que els éssers vius tenen sexe (no gènere). Així doncs, mentre que amb la veu "sexe" es designa una categoria merament orgànica, biològica, amb el terme "gènere" s'ha vingut al·ludint a una categoria sociocultural que implica diferències o desigualtats d'índole social, econòmica, política i laboral.

COM DEPURAR EL LLENGUATGE PERIODÍSTIC

Primer cal una "acció pre-textual", que afecti la política informativa dels mitjans. Aquí és necessària la introducció de bones pràctiques en la gestió de les empreses periodístiques a través d'un codi deontològic que promogui no només la imparcialitat, la transparència i la independència sinó també uns valors editorials amb transversalitat de gènere en l'ús del llenguatge i les imatges .

En segon lloc, cal una "acció textual", on la o el periodista evitin estereotips que poden dur a la redacció dels textos i dels titulars, en la selecció de les imatges i les metàfores, i en la manera d'abordar la informació general.

S'han d'evitar alguns errors freqüents com l'abús que es fa del gènere masculí atenent que posseeix un valor englobador. Això implica l'oblit d'altres opcions que posseeix la nostra llengua i que abasten a tots dos sexes. Utilitza sistemàticament el masculí genèric (singular o plural), a més d'ocultar a la dona, pot crear ambigüitat i confusió en molts missatges, és sexista i va en contra de l'esperit de claredat informativa dels mitjans de comunicació. Per això, és recomanable és utilitzar el terme "home" per referir-se només al gènere masculí i utilitzar altres possibilitats més clares com "persona" o "ésser humà" quan es pretengui englobar als dos sexes.

Una altra de les formes de llenguatge sexista més comuns que s'han d'evitar és utilitzar el plural masculí per referir-se a un col·lectiu o grup de persones com quan escrivim "els professors", "els alumnes", "els treballadors" o els "polítics". Seria millor referir-nos "al professorat", "la plantilla" o "la classe política".

Tradicionalment en els mitjans se sol denominar les dones que exerceixen determinades professions utilitzant el substantiu masculí: "l’advocat", "la bomber" o "la metge". No obstant això són formes que poden ser substituïdes per les seves formes femenines igualment vàlides: "l'advocada", "la metgessa" o "la bombera" són fórmules igual de vàlides ja que la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua ha admès la feminització de molts termes referits a càrrecs, professions i oficis que abans només tenien gènere masculí. 

El periodisme amb perspectiva de gènere no és periodisme de dones. La seva funció és renovar el llenguatge per fer-ho socialment incloent perquè, en el real i en el simbòlic, tota la població es vegi i es reconegui. Resulta impossible fer bon periodisme sense qüestionar persistentment com hem construït la nostra idea del món, i què tamís fem servir per descriure-ho davant nostre auditori, ja sigui de premsa escrita o de mitjans electrònics.

CONSTRUIR UNA SOCIETAT MÉS IGUALITARIA

El Dia de la Dona sembla un dia bonic, però té una arrel dramàtica, ja que la seva celebració es relaciona amb l'esgarrifosa mort de 146 dones en l'incendi d'una fàbrica tèxtil a Nova York, dones que no van poder escapar perquè els amos de la fàbrica havien bloquejat les sortides per evitar robatoris. És un bon dia perquè totes i tots siguem conscients de les situacions de discriminació per gènere que es viuen al nostre voltant i que activament ens involucrem en crear un món i un entorn més just i més equitatiu.

No es tracta de festejar un dia, ni un conjunt de qualitats de les dones, es tracta que celebrem un moviment transversal que busca construir una societat més unida i més justa.