En aquesta era cibernètica de les xarxes socials és suïcida no comptar amb la presència de comptes zombis, perfils automatitzats o spam. Poderoses organitzacions es dediquen dia i nit a atacar la veritat i desfigurar la realitat amb notícies falses que corren com la pólvora, i que molts donen per certes (s'estenen amb més potència que la veritat).

Si no es reacciona amb decisió i eficàcia, la democràcia i l'Estat de Dret s'aniran en orris. Cal ensinistrament individual i social, però també legislació adequada. 'Fake News: la nova arma de destrucció massiva' (Deusto) és el títol d'un llibre de David Alandete, periodista que fins fa uns mesos era director adjunt d'El País. Selecciono aquí un paràgraf significatiu:

"L'auge del populisme ha convertit la tasca de comprovació de fets del periodisme en una pràctica essencial per a la bona salut de la democràcia. Des 2016 se sap que el president dels Estats Units menteix sistemàticament i la tasca dels mitjans és distingir-ne les falsedats de la realitat ".

Els mitjans de comunicació són imprescindibles perquè hi hagi llibertat, sempre que siguin veraços i no aixopluguin falses notícies o recorrin a titulars tendenciosos. Esmenta Aldanete la desinformació generada des de la Generalitat amb el Procés, amplificada enormement a internet per la propaganda russa (a Espanya, l'Estat no va prendre mesures preventives, tot i repetides advertències). Hi ha campanyes molt elaborades amb una malintencionada i forta llavor política. Aldanete es refereix a Assange, de Wikileaks, el seu intoxicació sobre Catalunya i els emails de Hillary Clinton. Una guerra híbrida en la qual Ucraïna és des de fa uns anys camp de proves d'una desinformació extraordinària. Un clima enverinat que barreja veritat i mentida a conveniència.

El Brexit, en particular, és considerat el millor exemple de "els efectes reals i perniciosos que la desinformació pot tenir sobre tota una societat". Itàlia tampoc queda a la saga. Dos noms a destacar: el de Ramon Tremosa, l'tremosilla o 'diputat de l'spam' (com és conegut en el Parlament Europeu). I Zozulya, jugador ucraïnès de futbol objecte de mesquines i interessades calúmnies que es van donar per bones fins arruïnar la seva carrera esportiva a Espanya.