Les tupinades en les primàries de Catalunya en Comú i Ciutadans

Carmen P .Flores

Al novembre del 2017, un col·lectiu de reconeguts professionals de diferents camps va fer públic un manifest, 'Per una nova llei de partits polítics', en què denunciaven la manca de democràcia interna dels partits polítics. Denunciaven el mètode de cooptació de càrrecs i candidats, que resulta ser advers i són rebutjats per la democràcia, perquè es presten a facilitar el manteniment en els càrrecs de les classes dirigents al marge de la voluntat de les bases. Això sí, simulant que aquestes són les protagonistes de la formació. La cooptació amaga un clar símptoma de l'oligarquia de les cúpules dirigents per controlar els partits.


El mètode de cooptació és tan pervers que fa possible dur a llocs de responsabilitat als menys crítics i als més incapaços. Això és possible perquè falten auditories realment independents.


"Un partit és la bogeria de molts en benefici d'uns pocs", deia Alexander Pope, poeta anglès del segle XVII, visionari del que molts segles després està succeint en la vida interna dels partits polítics espanyols.


La irrupció en el panorama polític de noves formacions que venien disposades a transformar la vida política, a rebutjar les males praxis institucionals, la corrupció, la manca de transparència ia donar protagonisme a les bases dels partits, amb participació directa en les decisions, mitjançant consultes internes i eleccions dels seus càrrecs a través primàries, era la gran esperança d'una societat desil·lusionada amb els seus dirigents. Això va durar el que dura l'alegria a la casa del pobre. De la teoria il·lusionant pregonada es va passar ràpidament a la pràctica de la "casta" que tant havien denunciat altres nouvinguts a l'arena polític van entrar dient "Em sento nu políticament sense cap tipus de màscara" i cal veure el ben vestit que caminen amb canvis de jaquetes ideològiques inclosos.


Jaume Asens i Pisarello


Aquest passat cap de setmana s'han succeït diversos esdeveniments que confirmen el que explico al principi d'aquest article. Celebració les "primàries" de Catalunya a Comú. Aquest pastís ideològic constituït pel partit de Colau, les diferents sensibilitats polítiques de les diverses fraccions comunistes i Podem, que la veritat pinta ben poc, amb el consentiment de Pablo Iglesias, el "castao".


No hi va haver candidats perquè l'elegit per Iglesias i Colau, Jaume Asens, desaconsellava presentar-se... El més surrealista era el mètode de votació escollit per a l'elecció del candidat i els seus col·legues: es podia dipositar paperetes amb el sí i en blanc per mostrar el seu disconformitat amb el dirigisme de les seves cúpules, però ell no estava prohibit. Per què? Ja s'ho poden imaginar. La participació de "militants" va ser aclaparador, 75 persones, de les quals 38 van votar en blanc, que traduït vol dir que no ho volen i 37 vots a favor. Amb aquest resultat vergonyós, el millor que pot fer Asens és anar-se'n a casa si és que té un mínim de coherència i d'ètica política. Que es facin de nou primàries de veritat, no d'esquer, es triï a un nou candidat, eliminant el mètode democràtic, i per descomptat sense tupinades. Això hauria de fer si realment volen recuperar una mica de la credibilitat perduda dels Iglesias i Colaus. Serà així? Segur que no.


En Ciutadans passa tres quarts del mateix amb les tupinades en la designació de candidats a les lliçons generals i autonòmiques. El cas de Castella i Lleó no és l'únic, però sí que ha servit per denunciar altres que estan sortint i seguiran aquests dies. Ni Rivera està nu de culpes de tot el que està succeint, sinó que, com altres exemples, quan tenen poder, per tal de no perdre-ho, cauen en els mateixos vicis que ells han criticat dels partits tradicionals. "Feliç el qui no espera res, perquè mai es desil·lusionarà" deia també Alexander Pope, això seria el desitjable.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH