Els espais públics són de tots i les lleis s'han de complir

Ja fa massa temps que la incredulitat, indignació i sorpresa omplen la vida de massa persones que es pregunten per la propietat dels carrers, places i institucions.

Pintar els carrers o adornar-los amb símbols determinats, col·locar pancartes, llaços a les façanes o a l'interior d'edificis públics que alberguen als diferents governs, o que els representants portin simbologies que representen a una determinada ideologia, és ètic? Democràtic? Crec que no. Ningú pot apropiar-se d'una cosa que és de tots. Si ho fa trenca tots els principis de convivència, democràcia i sentit comú. "L'ésser humà construeix massa murs i no suficients ponts", deia Isaac Newton.

Els encarregats de traçar ponts de convivència i diàleg no poden fer el contrari. Això està succeint, s'està posant en dubte els pilars de la democràcia. Cal respectar les lleis i els drets de tots, no només d'una part, per no convertir el país en una salva.

Part del Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat i alguns ajuntaments fa temps que saltant-se les lleis que ells han promès respectar i fer respectar, creant situacions de crispació perquè la seva representació se cenyeix a una part de la ciutadania, i excloent l'altra que no pensa com ells.

La política d'exclusió no és bona consellera, creen feus. Apropiar-se de les institucions i els espais públics és una actitud perillosa, generadora de crispació que pot derivar en enfrontaments i desordres. Deia Sòfocles que "un Estat on quedin impunes la insolència i la llibertat de fer-ho tot, acaba per enfonsar-se en l'abisme".

La Junta Electoral, per la denúncia de Ciutadans, ha demanat a les institucions catalanes que retirin de les seves instal·lacions tota la simbologia que fa referència a llaços grocs, cartells i fotografies dels polítics presos. L'Ajuntament de Barcelona els ha retirat.

El president de la Generalitat i més d'un conseller s'han mostrat contraris i fins al mateix  Torra ha manifestat que no pensa retirar-los. Desobediència i actitud de marxar. Ell vol passar a la història no per la seva gestió al capdavant de la primera institució de Catalunya, sinó per la seva actitud d'enfrontament amb el govern, la justícia i tot el que faci falta. Abans la manca de gestió, vol passar a la història com a màrtir per la defensa de Catalunya. El victimisme és la seva estratègia i la bandera dels inútils. Això passa no només en aquest país, sinó que és la moda que recorre el món mundial.

Els espais públics no poden convertir-se en taulers d'anuncis de les ideologies dominants que a més s'atorguen la representativitat de tots, quan només representen als seus. "Ningú pot terroritzar tota una nació, llevat que tots nosaltres siguem els seus còmplices", sentenciava Edward R.Murrow.