Els espais públics són de tots i les lleis s'han de complir

Carmen P .Flores

Ja fa massa temps que la incredulitat, indignació i sorpresa omplen la vida de massa persones que es pregunten per la propietat dels carrers, places i institucions.


Pintar els carrers o adornar-los amb símbols determinats, col·locar pancartes, llaços a les façanes o a l'interior d'edificis públics que alberguen als diferents governs, o que els representants portin simbologies que representen a una determinada ideologia, és ètic? Democràtic? Crec que no. Ningú pot apropiar-se d'una cosa que és de tots. Si ho fa trenca tots els principis de convivència, democràcia i sentit comú. "L'ésser humà construeix massa murs i no suficients ponts", deia Isaac Newton.


Torra amb llaç imatge


Els encarregats de traçar ponts de convivència i diàleg no poden fer el contrari. Això està succeint, s'està posant en dubte els pilars de la democràcia. Cal respectar les lleis i els drets de tots, no només d'una part, per no convertir el país en una salva.


Part del Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat i alguns ajuntaments fa temps que saltant-se les lleis que ells han promès respectar i fer respectar, creant situacions de crispació perquè la seva representació se cenyeix a una part de la ciutadania, i excloent l'altra que no pensa com ells.


La política d'exclusió no és bona consellera, creen feus. Apropiar-se de les institucions i els espais públics és una actitud perillosa, generadora de crispació que pot derivar en enfrontaments i desordres. Deia Sòfocles que "un Estat on quedin impunes la insolència i la llibertat de fer-ho tot, acaba per enfonsar-se en l'abisme".


La Junta Electoral, per la denúncia de Ciutadans, ha demanat a les institucions catalanes que retirin de les seves instal·lacions tota la simbologia que fa referència a llaços grocs, cartells i fotografies dels polítics presos. L'Ajuntament de Barcelona els ha retirat.


El president de la Generalitat i més d'un conseller s'han mostrat contraris i fins al mateix  Torra ha manifestat que no pensa retirar-los. Desobediència i actitud de marxar. Ell vol passar a la història no per la seva gestió al capdavant de la primera institució de Catalunya, sinó per la seva actitud d'enfrontament amb el govern, la justícia i tot el que faci falta. Abans la manca de gestió, vol passar a la història com a màrtir per la defensa de Catalunya. El victimisme és la seva estratègia i la bandera dels inútils. Això passa no només en aquest país, sinó que és la moda que recorre el món mundial.


Els espais públics no poden convertir-se en taulers d'anuncis de les ideologies dominants que a més s'atorguen la representativitat de tots, quan només representen als seus. "Ningú pot terroritzar tota una nació, llevat que tots nosaltres siguem els seus còmplices", sentenciava Edward R.Murrow.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH