En aquests temps on la política s'ha convertit en el centre de l'atenció informativa, per molts motius, és bo parlar del futbol femení. Aquest passat diumenge, per primera vegada en la història, un partit ha aconseguit reunir més de 65.000 espectadors a l'estadi de l'Atlético de Madrid, on s'enfrontaven l'equip titular del camp i el Barcelona. Tot un festival de bon joc que durant massa temps ha estat amb poca presència de públic i menys visibilitat en els mitjans de comunicació. Ara, el futbol practicat per dones té una excel·lent qualitat, amb figures que destaquen en el terreny de joc. Això sí, els sous no estan ni de bon tros a l'altura dels seus col·legues masculins.

recurs futbol

Per fi s'ha donat una carpetada a aquests temps, no tan llunyans, en què alguns espectadors acudien als estadis per veure les cames a les jugadores, com manifestaven en públic.

L'esport del futbol femení va començar a practicar-se a Anglaterra cap a l'any 1880, però no va ser fins el 23 de març de 1895 quan es va celebrar el primer partit considerat oficial entre el North i el South al camp del Crouch End Athletic, a Londres . Una trobada que la valentia i decisió de les components dels dos equips es van imposar davant de les crítiques de la majoria dels homes que no estaven per la labor i que van anar a comprovar que el futbol era només per a homes. Per cert, l'interès despertat reunió a uns 10.000 curiosos, la immensa majoria homes.

A Espanya, la primera notícia que es té d'una trobada femení és del 31 de maig de 1914 i es va celebrar a Barcelona. D'això va donar bon compte el Mundo Deportivo, que va titulava en la seva crònica "Les nenes futbolístiques". Una crònica que reflecteix els tòpics de l'època i que el periodista descrivia de la següent manera: "Abans d'ahir, al camp de l'"Espanyol", es va jugar el primer partit de futbol entre representants del sexe feble, que en aquest dia es van parangonar amb el fort.

Aquest partit, els beneficis del qual es destinaven a favor de la Federació Femenina contra la Tuberculosi, era, per la seva naturalesa, esperat amb certa expectació, sent presenciat per un públic regular i pel capità general de la regió, que va acudir amb la seva bella filla Carmen. Les jugadores van estar a l'altura que els corresponia, notant-se en el començament de la trobada bastant torbament, que va anar desapareixent cap al final, en el qual, el bàndol "Giralda", que lluïa jersei vermell, va aconseguir apuntar-se dos gols per un que a la primera meitat va entrar el "Montserrat", que ho ostentava blanc. Aquesta primera actuació de la dona en el viril futbol, no ens va satisfer, no només pel seu poc aspecte esportiu, sinó que també perquè a les descendents de la mare Eva, els obliga a adoptar tan poc adequades com inestètiques posicions, que eliminen la gràcia femenina ". Uns dies després es va repetir el partit i la publicació va comentar: "Dijous passat, en el camp de l '"Espanyol" i davant escassa concurrència, van celebrar el segon partit de futbol dels equips femenins "Giralda" i "Montserrat", empatant a un gol. Per segona vegada les nenes futbolistes no van convèncer les persones amants de la bellesa, en tots els seus aspectes".

Els partits van anar succeint, més o menys, però no va ser fins al 1970 quan van començar a sorgir de manera més organitzada els equips, principalment a Catalunya.

El proper 23 de març es compliran 124 anys des que es jugués el primer partit oficial. Un data que tots/es recordessin després del rècord d'assistència a un partit, a Madrid, amb triomf del Barça. Les jugadores dels dos equips al costat de totes les que al llarg de la història no s'han rendit han demostrat que la constància i la reivindicació de la pràctica d'un esport que sempre havia estat d'homes ha arribat, no sense sacrificis, per quedar-se. Algú va dir que "un somni no es converteix en realitat per art de màgia, requereix suor, determinació i feina dura".